Més d'11.000 persones es manifesten a Girona per la Diada i reclamen deixar els retrets per aconseguir la independència

Més d'11.000 persones, segons dades de la Policia Municipal, i al voltant de 15.000, segons els organitzadors, s'han sumat a la manifestació de la Diada a Girona. La mobilització ha començat a les 17.14 hores quan els Marrecs de Salt han aixecat dos pilars a la plaça Catalunya, pocs abans que arranqués la marxa a dos quarts de sis. La manifestació ha acabat a la Copa, on han llegit el manifest, fent una crida a deixar enrere els retrets i les discrepàncies per avançar amb unitat cap a la independència. Els manifestants han cridat proclames com "in-inde-independència", "els carrers seran sempre nostres" o "puta Espanya, puta selecció" i han fet onejar estelades. La manifestació ha aplegat gent d'arreu de la demarcació.

La plaça Catalunya s'ha anat omplint d'estelades i manifestants arribats de diferents punts de les comarques gironines i també de fora de la demarcació abans de l'inici de la marxa. Entre els assistents, les ganes de continuar reivindicant la independència han conviscut amb el reconeixement del cansament i la desmobilització dels darrers anys, però també amb la sensació que el moviment pot tornar a agafar embranzida.

Carmen Gispert i David Martín han vingut des de Palafrugell (Baix Empordà) i han explicat que fa anys que no fallen a la cita. Gispert participa en les mobilitzacions des del 2010 i aquest divendres hi ha tornat "amb la il·lusió de sempre". Martín creu que enguany "sembla que la cosa es torna a reactivar" i defensa que, si l'objectiu continua sent la independència, "no hem de deixar de reivindicar-nos mai". "Cada vegada que hi ha hagut la possibilitat de sortir al carrer a manifestar-nos, ho hem fet i ho continuarem fent", assegura.

Tots dos admeten que per recuperar el múscul de les Diades més multitudinàries caldria més implicació. Tot i això, Martín subratlla que "la flama s'ha mantingut encesa" i confia que es pugui recuperar "aquella il·lusió col·lectiva" d'anys enrere. Gispert també admet que després de l'1-O "hi ha molta gent que s'ha desanimat". "Semblava que sí, que tiràvem endavant, després no", ha lamentat. Malgrat el desencís, tots dos asseguren que mantenen intactes les ganes de continuar sortint al carrer.

També des de Palafrugell s'ha desplaçat fins a Girona Joan Costa. Es defineix com a independentista i activista i té clar el motiu per continuar participant en la Diada: "Volem la independència del nostre país". Costa assegura que, seguint el lema del 2026, hi són, hi seran i continuaran mobilitzant-se, tot i reconèixer el desgast acumulat. "Hi ha un desencís, la gent està molt cansada", afirma. I ho resumeix sense embuts: "Voldríem acabar aquest tema i ser lliures d'una punyetera vegada".

Entre els participants també hi havia un grup d'amigues de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) que s'han sumat a la manifestació per primer cop perquè, expliquen, és "un orgull" manifestar-se per demostrar l'estima per la terra, ha dit Júlia Frigola. Més joves durant els anys àlgids del procés, veuen la trajectòria de l'independentisme marcada per "alts i baixos", tot i que esperen que ara torni a créixer. "Esperem que vagi cap amunt a tope, perquè si no, estem cardats", resumeixen. L'ambient que s'han trobat aquest divendres les ha convençut per repetir: "Vindrem més vegades".

Des de Cardedeu, Otger i Vinyet Buldó han optat per Girona perquè els quedava més a prop i esperaven trobar-hi una manifestació "més tranquil·la" que la de Barcelona. També perceben que l'independentisme ha estat més calmat els darrers anys, però mantenen l'objectiu; "Hem de donar suport a Catalunya i a veure si aquest procés avança i acabem aconseguint la independència". Han vingut, resumeixen, "amb moltes ganes de donar suport i seguir lluitant".

"Deixem enrere els retrets"

Aquest estat d'ànim, entre el cansament pels darrers anys i la voluntat de recuperar empenta, també ha centrat el manifest que ha tancat la mobilització a la Copa. Sota el lema 'O independència o decadència', el text parteix d'un "malestar compartit" per la situació dels serveis públics, les llistes d'espera sanitàries, la manca de recursos a l'educació, les infraestructures, els problemes ferroviaris, els preus de l'habitatge, la situació de la pagesia i la precarietat laboral. A tot plegat, els convocants hi afegeixen una "emergència lingüística i nacional" perquè, sostenen, el català retrocedeix i perd espais en el dia a dia i entre les noves generacions.

El manifest vincula aquests problemes amb la manca de sobirania i sosté que Catalunya no disposa "de tots els recursos ni de tota la capacitat de decisió per governar-se". Els organitzadors denuncien el dèficit fiscal de més de 25.000 milions d'euros i carreguen contra el Govern, a qui acusen de ser incapaç de resoldre "els grans problemes del país". Per a les entitats convocants, aquesta situació evidencia "el fracàs del marc autonòmic", que defineixen com "un sostre polític i econòmic" que impedeix avançar.

Recuperar "l'autoestima"

El text contraposa aquest diagnòstic amb les mobilitzacions de la pagesia, el personal sanitari, el professorat i els usuaris dels trens i les entitats en defensa de la llengua. Unes lluites que, segons el manifest, comparteixen un mateix límit perquè "sense la plena sobirania", Catalunya sempre toparà "amb el mateix sostre". Per això, sostenen que la independència és no només "un objectiu nacional", sinó com una "l'eina" per construir el país que reivindiquen.

L'horitzó que dibuixa el manifest és el d'una Catalunya amb "serveis públics dignes", una economia al servei de les persones, una pagesia amb futur, una educació de qualitat, una llengua catalana "viva i de cohesió" i més oportunitats. "Una Catalunya lliure. Una república catalana", resumeix el document.

El missatge més directe cap al mateix moviment independentista ha arribat al tram final. El manifest reclama recuperar "l'autoestima, la confiança i la convicció" i superar les discrepàncies que han marcat els darrers anys. "Deixem enrere els retrets, les divisions i la desmobilització", proclama el text, que insta a convertir "els errors del passat en aprenentatges" i obrir "una nova etapa de compromís, mobilització i determinació".

L'acte a la Copa ha acabat amb el cant dels Segadors, crits a favor de la independència i concerts.