Més de la meitat de les famílies que acompanya Càritas no té un habitatge digne ni una situació administrativa regular

El 55% de les famílies acompanyades per Càritas Catalunya no disposa d'un habitatge digne i l'entitat alerta d'una "pobresa enquistada" agreujada per la falta de polítiques efectives d'habitatge i els entrebancs per trobar feina de moltes d'aquestes persones, un 46% de les quals es troben en situació administrativa irregular. Són les dades de la Memòria de 2025 en què les deu seus de Càritas diocesanes van acompanyar 86.128 llars i 199.571 persones. Càritas va destinar 53 MEUR en més de dos mil projectes. Un 82% d'aquests recursos es van dedicar directament a l'acció social. A les Càritas Diocesanes hi treballen 647 professionals, i compten amb 11.110 persones voluntàries i 18.103 persones i empreses col·laboradores.

Càritas Catalunya ha presentat aquest dijous a Tarragona la Memòria 2025 que fa balanç de l'acció desenvolupada durant l'últim any i amb la qual es vol alertar d'una realitat cada vegada més complexa. D'una banda, la pobresa no respon únicament a la manca d'ingressos, sinó a la combinació de factors que dificulten greument els processos d'inclusió social. "Els més pobres, cada vegada són més pobres", ha exemplificat Salvador Busquets, president de Càritas Catalunya.

De l'altra, l'accés a un habitatge digne i les conseqüències de la situació administrativa irregular de milers de persones i el debilitament dels vincles socials i comunitaris són "els principals obstacles" perquè moltes persones puguin desenvolupar un projecte de vida autònom i digne. Busquets ha afirmat que "l'habitatge és el principal motor d'exclusió" i que aquelles persones que puguin heretar una llar "tindran la vida més fàcil".

Rellogar i precaritzar l'habitatge

Més de la meitat de les famílies ateses per Càritas no té un habitatge digne i un 70% tenen dificultats per assumir les despeses de la casa o dels subministraments bàsics, fet pel qual moltes llars acaben recorrent a "solucions residencials cada vegada més precàries", ha destacat Neus Puigsubirà, encarregada de l'Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya. Així, rellogar s'ha convertit en una opció molt "habitual" i ho fan una de cada tres llars acompanyades per l'entitat social. Un fenomen, el del relloguer, que fa quinze anys al país era inexistent. "Els nostres avis ho van fer com a solució transitòria després de la Guerra Civil; ara és permanent i única", ha advertit Puigsubirà. La pràctica s'incrementa a un ritme d'un 5% anual.

Sense drets fonamentals ni feina

Càritas també ha alertat que el fet que prop de la meitat de les persones ateses no tingui una situació administrativa regular, els impedeix "'accés efectiu a drets fonamentals, els dificulta la incorporació al mercat laboral i condemna moltes persones a una vulnerabilitat que podria evitar-se "amb polítiques d'inclusió més eficaces". En aquest sentit, sobre el procés extraordinari de regularització que tot just ha finalitzat, Càritas ha acompanyat unes 7.500 persones en els seus processos de regularització -dades provisionals- i ha realitzat els tràmits de més de 4.000 persones. Quan es resolgui, l'entitat també continuarà acompanyant aquestes persones amb els itineraris d'inserció laboral, per intentar que puguin mantenir aquesta situació regular en el futur.

Puigsubirà ha volgut també trencar amb el mite sobre la passivitat de les persones que estan exclusió social. "No és veritat que vulguin viure de les prestacions; la majoria es formen, activen les xarxes de suport i ajusten les despeses. El problema és que ni tan sols així se'n surten", ha subratllat.

Dones i infants, més pobres

La pobresa continua afectant especialment les dones, que representen el 58% de les persones acompanyades, i les famílies amb infants i adolescents. De fet, en més de la meitat de les llars ateses per Càritas hi viuen infants i adolescents, una realitat que preocupa especialment perquè compromet la igualtat d'oportunitats i perpetua la transmissió intergeneracional de la pobresa.

Més habitatge social i comunitat

Davant d'aquesta situació, Càritas ha exigit un acompanyament integral "amb processos que garanteixin l'accés als drets, l'autonomia personal i la participació comunitària" a part de "cobrir necessitats bàsiques", així com "reconstruir els vincles socials" "imprescindible" per prevenir i superar les situacions d'exclusió.

Càritas Catalunya ha demanat un compromís de les administracions públiques per ampliar el parc d'habitatge social i garantir l'accés a un habitatge digne, i ha reclamat que s'aprovi la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme i erradicar-lo. Aquest darrer, un fenomen que va a l'alça, tant per les dificultats per trobar i pagar habitatge com pels desnonaments. Busquets ha apuntat que hi ha unes 9.500 persones sense llar a Catalunya, segons els darrers recomptes. Finalment, l'entitat considera "clau" que s'implementi la prestació universal per criança, la gratuïtat i universalitat de l'etapa educativa dels 0-3 anys, així com a les activitats extraescolars.