Metges de família d'Osona creuen que cal més coneixement sobre la contaminació de l'aire i reclamen mesures
Vic acull una jornada on s'han exposat les particularitats de la Plana, una de les zones amb els pitjors nivells
- El problema: L'ozó supera el llindar recomanat en el 30% dels dies de l'any a la Plana de Vic, mentre l'OMS recomana només 3-4 dies. A l'hivern s'afegeixen alts nivells de partícules sòlides (PM2,5 i PM10).
- Per què passa: La geografia (plana envoltada de muntanyes), la radiació solar i la inversió tèrmica dificulten la dispersió dels contaminants. A l'hivern, més del 60% de partícules proven de cremes agrícoles i ramaderes, més calderes i trànsit.
- Efectes en la salut: L'OMS identifica la contaminació com principal risc ambiental: causa malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó, asma infantil i alteracions neurològiques.
- La demanda: Els metges de família reclamen més coneixement sobre contaminació de l'aire per integrar factors ambientals en diagnòstics, i que les administracions prenguin mesures correctores.
Com afecta la contaminació de l’aire a la Plana de Vic a la salut de la població? Aquest ha estat el fil conductor d'una jornada divulgativa a la capital d'osona dirigida a metges de família. És una de les zones de Catalunya amb més contaminació atmosfèrica amb uns nivells de gasos i partícules que superen en diferents moments els nivells recomanats. "És gravíssim que amb contaminants com com l’ozó (O3), arribem a superar els nivells entre 80 i 120 dies, quan la recomanació de l’OMS són 3 o 4 dies", ha afirmat Anna Rodríguez, metgessa de família de Seva i membre del grup de Salut Planetària de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i d’Osona Respira, les dues entitats organitzadores.
"És necessari que els professionals sanitaris d'arreu, però especialment d'Osona, coneguin els efectes de la contaminació de l'aire per poder integrar els factors ambientals en el diagnòstic", assenyala Rodríguez. Segons l’OMS, la contaminació de l’aire és el principal risc per a la salut ambiental, provocant malalties cardiovasculars (infarts de miocardi i ictus), respiratòries (MPOC i augment d’infeccions agudes), i càncers (com el de pulmó). En infants, hi ha un augment de la prevalença d’asma i es relaciona amb alteracions neurològiques.
La Plana de Vic presenta tres particularitats. La configuració orogràfica, per ser una plana envoltada de serralades que dificulten la dispersió dels contaminants i la inversió tèrmica. En segon lloc, els nivells d'ozó (O3) que arriben i s’acumulen a la Plana amb l’arribada del bon temps i la radiació solar. L’O3 generat a la Plana s’afegeix al generat a l’Àrea metropolitana de Barcelona i el Vallès, que acaba arribant a la zona pel vent de marinada.
Segons Rodríguez, en un 30% de dies de l'any en alguna de les tres estacions meteorològiques de la Plana de Vic supera el llindar recomanat permès d'ozó, i en un 20% en el cas de les tres juntes. Per tant, afegeix, "no són episodis puntuals sinó que, d'ençà que hi ha dades, es superen molt els nivells recomanats per l'OMS cada any". Aquest és un "gas irritant i tòxic" que afecta la salut humana, com a la funció pulmonar, els ecosistemes i afavoreix el canvi climàtic.
La tercera particularitat és que a l’hivern s’arriben a nivells molt elevats de partícules sòlides a l’atmosfera (PM10, i PM2,5). Les més perilloses per la salut són les PM2,5. El seu origen és molt divers, però a Osona està perfectament identificat: més del 60% prové de les activitats agrícoles i ramaderes (cremes de restes vegetals, dipòsits i aplicació de purins...), i la resta, de la combustió de calderes tant industrials com domèstiques, altres activitats industrials contaminants (explotació d’àrids i graveres, fàbriques de pinso, foneries...) i també els vehicles de motor de combustió. També cal afegir-hi el el diòxid de nitrogen (NO2), generat pel trànsit rodat.
"Els professionals sanitaris coneixem molt poc els contaminants de l'aire i què implica tenir un aire amb baixa qualitat, respirant-lo constantment", afirma la metgessa. Per això l'objectiu de la jornada és explicar-ho i també demanar a les administracions que prenguin mesures correctores per minimitzar-ho.