Montse Font, la creadora de contingut viral que mostra el seu dia a dia en cadira de rodes per millorar l’accessibilitat

Una caiguda fa quatre anys va fer que la Montse Font, que pateix atròfia muscular espinal (AME), comencés a utilitzar una cadira de rodes de manera indefinida. Durant el procés d'adaptació a una nova realitat "molt dura", va començar a penjar vídeos a TikTok per mostrar el dia a dia de les persones amb discapacitat. Ara, les seves publicacions posant a prova l'accessibilitat de Barcelona acumulen milions de visualitzacions. Font assegura que han animat moltes altres persones en la mateixa situació a fer coses noves i també han contribuït a impulsar millores d'accessibilitat en alguns espais. Defensa la ciutat com una de les més accessibles, però critica que el "gran problema" continuen sent els graons a les entrades dels establiments.

Amb un any, la Montse va ser diagnosticada d'atròfia muscular espinal (AME), una malaltia neuromuscular caracteritzada per la debilitat muscular. Una fractura de fèmur fa quatre anys que li va impedir caminar va fer que passés de manera indefinida a utilitzar una cadira de rodes, que encara avui necessita per moure's. "En aquell moment vivia a Molins de Rei i vaig venir a viure a Barcelona per fer la rehabilitació i ser a prop de l'Institut Guttmann", explica en una entrevista a l'ACN. Enmig del procés d'adaptació, va començar a distreure's amb TikTok, fent vídeos divertits menjant xocolata. "Per Nadal vaig arribar al sopar amb la meva família amb un taxi adaptat. La parella del meu nebot, que no n'havia vist mai cap, va dir: per què no ensenyes això en comptes de menjar xocolata?'". Així és com la Montse va començar a fer els vídeos que avui són vistos per milions de persones.

Grava el seu dia a dia, ja sigui agafant el metro, anant al teatre, a la platja, a veure un partit de futbol, o fins i tot vestint-se o obrint ampolles. El "tema estrella", però, són els autobusos, i alguns dels seus vídeos ensenyant com demanar al conductor que desplegui la rampa per pujar-hi superen els 25 milions de visualitzacions. Creu que el seu èxit es deu, d'una banda, al fet que molta gent amb discapacitat o familiars seus hi troben informació que no coneixien i, de l'altra, al fet que desperta "curiositat" entre persones que mai han viscut aquesta realitat. "Cada vegada hi ha més gent amb discapacitat perquè tenim una esperança de vida més alta, i qui més qui menys té algun familiar amb mobilitat reduïda", explica.

De fet, una de les parts més gratificants del seu activisme digital és que ajuda altres persones en la mateixa situació a atrevir-se a fer coses noves. Font explica com un noi de Badalona, gràcies a un dels seus vídeos, es va assabentar que els autobusos de la ciutat estaven adaptats i va començar a fer-los servir. També relata casos de seguidors que li escriuen per dir-li que, arran dels seus vídeos, van a la platja, o d'altres que viatgen per primera vegada i agafen l'AVE.

Els seus vídeos també han promogut canvis d'accessibilitat en alguns espais, com el cas del Palau de la Música. "Vaig fer un vídeo ensenyant que les persones amb cadira de rodes hem de comprar l'entrada i després anar a taquilla, quan la resta de la gent la pot comprar per internet únicament", explica. Després del seu vídeo, el Palau es va posar en contacte amb ella per informar-la que canviaria el procediment. "Serveix d'alguna cosa fer el pallasso a les xarxes socials", assegura. Tot i que no en té confirmació, Font també ha notat que, des que fa vídeos criticant que la màquina per validar el bitllet dels autobusos de TMB és massa alta, en els nous models l'estan començant a col·locar més baixa.

El seu contingut se centra sobretot a posar a prova la mobilitat de Barcelona, tot i que sempre que viatja també fa contingut. Comparant la capital catalana amb altres ciutats, la valora "com una de les millors". "És gairebé un 10. Tot és superaccessible. Hi ha coses que fallen, evidentment, però són poques. Si anem a un poble a 10 quilòmetres de Barcelona ja comencen a haver-hi voreres estretes on no podem passar, amb arbres al mig o motos aparcades, sense rampa", explica. Diu que un dels grans aspectes a millorar són les parades de metro que encara falten per adaptar, o els ascensors espatllats.

Font, que també és presidenta de l'Associació Catalana de Persones amb Malalties Neuromusculars (ASEM), assegura que "el principal problema" continua sent l'accessibilitat a alguns establiments, sobretot restaurants i botigues, on encara hi ha un graó a l’entrada. "La normativa hi és, però a la realitat hi continua havent el graó. I moltes vegades el propietari té la rampa i l'ha fet expressament, però nosaltres no ho sabem. Si no es posa un senyal a la porta que ho identifiqui, si veig el graó passo de llarg", explica.