Observadors internacionals al judici de Roger Español critiquen la fiscalia i com es van usar les boles de goma
Els experts lamenten que no s'hagi fet una investigació ràpida i efectiva ni s'hagin respectat estàndards internacionals
- Que va passar: Observadors de sis organitzacions de drets humans van concloure que el judici contra quatre policies per buidar un ull a Roger Español l'1-O va vulnerar drets de la víctima. La fiscalia no va investigar la tortura amb rigor ni va protegir l'interès públic.
- Els estàndards incomplits: L'Estat espanyol va violar normes internacionals sobre ús de la força en manifestacions. Els observadors recorden que les boles de goma són impredictibles, que el seu ús amb rebots genera risc inacceptable de lesions, i que la lesió ocular desalienta la participació democràtica.
- Problemes afegits: Els observadors lamentgen que el procediment hagi qualificat com a hostils o violents actes de desobediència pacífica i que s'hagi descrit els manifestants com a 'massa hostil', una narrativa que justifica castigar l'exercici del dret de protesta.
- El reconeixement: Els observadors van valorar que els acusats van rebre un judici just amb garanties, però van criticar l'acústica de les sales i que no tinguessin accés al feed de retransmissió que sí tenien els periodistes.
Els observadors internacionals en el judici de Roger Español contra quatre policies nacionals que li van buidar un ull l'1-O han conclòs que durant el procediment judicial s'ha vulnerat el dret de la víctima a ser atesa, tractada i reparada com a tal, i que la fiscalia no ha fet el seu paper de garant de la legalitat i d'una investigació rigorosa. També constaten que l'Estat espanyol no ha complert els estàndards internacionals sobre ús de la força i respecte al dret de protesta. La missió l'han format l'Organització Mundial Contra la Tortura, la Xarxa Internacional d’Organitzacions de Llibertats Civils, Redress, 'Defender a quien defiende', Coalició Internacional pels Drets Humans a Filipines, i Amnistia Internacional.
Els observadors recorden que segons la legislació internacional i estatal, la fiscalia "té una responsabilitat particular a l'hora de garantir que les al·legacions de tortura i maltractaments siguin investigades de manera ràpida, imparcial i efectiva, alhora que es protegeix la presumpta víctima de nous danys i se li garanteix un tracte digne durant tot el procediment". Per això, la missió d'observadors es mostra "preocupada" pel fet que la fiscalia "no ha tingut un paper actiu en la investigació", ni durant la instrucció ni durant el judici. Al contrari, els observadors retreuen a la fiscal Alexandra Garcia Tabernero que "al llarg del judici els seus interrogatoris i conclusions s'han alineat amb la defensa dels quatre agents de policia, en lloc de procurar establir la veritat dels fets i protegir l'interès públic".
"Aquest plantejament sembla difícil de conciliar amb la responsabilitat particular" de la fiscalia de "vetllar pels drets dels ciutadans, defensar la legalitat i protegir l'interès públic", diuen.
Afegeixen que la víctima no ha estat tractada com a tal per les autoritats estatals competents, ni ha rebut suport, assistència, atenció o reparació previstos a l'Estatut de la víctima del delicte. "Aquestes garanties són especialment pertinents quan els delictes denunciats són de tortura o maltractaments; tanmateix, no s'han respectat en el procediment", asseguren en un comunicat.
D'altra banda, la missió "constata amb preocupació" que durant el judici la fiscal "va semblar qüestionar l'aplicabilitat dels estàndards internacionals" que regulen l'ús de la força per part dels policies antiavalots, incloses les armes menys letals. Així, recorden que l'Estat espanyol està "obligat pels tractats internacionals de drets humans que prohibeixen la tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants". "La prohibició absoluta de tortura comporta l'obligació processal de l'Estat de dur a terme una investigació oficial ràpida, exhaustiva i independent, sempre que hi hagi una al·legació creïble o defensable, com també garantir que cap acte de tortura o maltractament no sigui objecte d'amnistia o indult", afegeixen.
En aquest sentit, recorden que els estàndards internacionals exigeixen que qualsevol ús de la força per part de la policia sigui "legal, necessari, proporcionat i precautori", i que es dirigeixi únicament contra persones que representin una "amenaça específica i legítima". Així, recorden que els tribunals internacionals i experts en drets humans "han reconegut que l'ús excessiu o desproporcionat de la força durant les protestes pot constituir tortura o altres maltractaments". Un protocol recent de l'ONU diu que l'ús il·lícit de la força durant manifestacions pot suposar tortura i maltractament, fins i tot quan es considera que una protesta ha deixat de ser pacífica.
D'altra banda, també veuen amb preocupació que els pèrits balístics i els policies acusats admetin que la trajectòria de les boles de goma és "imprevisible". Així, recorden que l'ONU estableix que "els projectils d'impacte cinètic han de ser provats i autoritzats per garantir que són prou precisos per impactar en una zona segura d'un blanc de mida humana des de la distància requerida, i sense una energia excessiva que pugui causar lesions". Aquestes orientacions de l'ONU afirmen expressament que el tret amb rebot a terra genera un "risc inacceptable de lesions greus".
Els observadors constaten que una lesió ocular greu no només té conseqüències físiques i psicològiques, sinó també socials o laborals: "capgira de manera abrupta els projectes de vida de la persona i genera dificultats en les relacions familiars, la reintegració social i la reincorporació al treball". A escala social, a més, "la violència ocular genera por i desincentiva la participació pública, amb greus conseqüències per a la democràcia i el dret de protesta", consideren.
Per últim, lamenten que durant el judici conductes pròpies de la desobediència civil no violenta s'hagin qualificat "d'hostils" o "violentes", i que s'ha descrit "reiteradament" la ciutadania que exercia el dret fonamental a la protesta com una "massa" o una "massa hostil". "Quan aquestes narratives són promogudes per funcionaris de l'Estat, hi ha el risc que la força s'utilitzi no per fer front a una amenaça específica i imminent, sinó per castigar, intimidar o dissuadir de l'exercici del mateix dret".
Per contra, els observadors han constatat que els acusats han tingut un judici just i amb garanties. Sobre la publicitat i transparència del judici, els observadors agraeixen que els reservessin seients a la sala de vistes, però s'han queixat de la mala acústica de les sales i que no se'ls permetés accedir a l'enllaç de la retransmissió que tenien els periodistes, cosa que "hauria pogut millorar de manera significativa la claredat i accessibilitat del procediment".