Òmnium lamenta que el Tribunal d’Estrasburg desestimi la demanda contra la imposició del 25% de castellà a les aules
L’entitat fa una crida al teixit social, polític, econòmic, cultural i educatiu per articular un front comú
- Què ha passat: El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la demanda que Òmnium Cultural va interposar contra la sentència que imposa un 25% de classes en castellà a les aules de Catalunya.
- L'argument d'Òmnium: El president Xavier Antich critica que el tribunal «assumeix una lectura reduccionista» del conflicte i recorda que el model lingüístic compte amb el suport de més del 65% del Parlament de Catalunya.
- El context internacional: L'ONU i el Consell d'Europa han recomanat revisar mesures que redueixen l'ensenyament en català per protegir les minories lingüístiques, segons els arguments d'Òmnium.
- El següent pas: Antich crida a una resposta «contundent, unitària i radicalment democràtica» del teixit social, polític, econòmic i cultural.
Òmnium Cultural ha lamentat que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TDEH) hagi rebutjat la demanda que van interposar, juntament amb famílies de l’Escola del Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme), contra la imposició del 25% de castellà a les aules. En un comunicat, el president de l’entitat, Xavier Antich, ha apuntat que la justícia “no té en compte que el model lingüístic” que cal aplicar “emana d’una llei del Parlament de Catalunya que compta amb el suport de més del 65%”. Es tracten “d’amplíssimes majories”, ha reblat Antich. El president d’Òmnium ha fet una crida, a més de la comunitat educativa, al teixit social, polític, econòmic i cultural per articular una “resposta contundent, unitària i radicalment democràtica”.
El president de l’entitat considera que la resolució judicial “assumeix una lectura reduccionista del conflicte i els arguments dels partidaris d’acabar amb un model d’escola catalana”. Tot i això, des d’Òmnium han puntualitzat que el TEDH “no imposa cap percentatge, no resol la constitucionalitat de la llei catalana de 2022 i no anul·la el marge de les institucions catalanes per protegir” la llengua. Sosté que “no ha adoptat una posició prou consistent” que l'entitat ha identificat com “la punta de l’iceberg d’un conflicte polític molt més profund”. “No només afecta un model pedagògic, educatiu o lingüístic”, ha alertat el president.
Antich ha denunciat que els tribunals espanyols van engegar “aquest periple” que “no respecten les institucions catalanes, les lleis vigents, ni els consensos socials”. Alhora, ha carregat que contra la judicatura espanyola que utilitza “el fals pretext de defensar els drets lingüístics d’una part, estan disposats a tot per acabar amb la immersió lingüística”.
Antich ha recordat que la decisió del Tribunal d’Estrasburg “contrasta” amb les recomanacions fetes pel Comitè d’Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa que adverteix que fixar un percentatge a les escoles “és contrari a les obligacions acceptades per Espanya” en virtut de l’article 8 de la Carta. També ha indicat que el Relator Especial de l’ONU, sobre qüestions de minories el 2019, va suggerir “revisar qualsevol mesura que pogués reduir la proporció d’ensenyament en català”.
A més, en l’informe de l’organisme internacional, de l’octubre de 2023, “posava en dubte” que el 25% de castellà, d’acord amb el dictamen del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s’ajustés al “dret internacional”. El document reclamava que “reduir l’ús de la llengua catalana en l’exitós programa d’immersió a Catalunya correria el risc que els infants i alumnes d’entorns castellanoparlants no aprenguessin bé el català, per ser una llengua minoritària”.