VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Òrrius viu des de fa un mes sense clavegueram per l'impacte dels aiguats: "Estem en situació de crisi ambiental"

L'Ajuntament ha instal·lat lavabos químics arreu del poble i els veïns minimitzen l'abocament de residus al vàter

Òrrius viu des de fa un mes sense clavegueram per l'impacte dels aiguats:

El municipi d'Òrrius (Maresme) fa més d'un mes que viu sense clavegueram. Els aiguats del 4 d'octubre van provocar greus desperfectes en carreteres, serveis i en el sistema de recollida d'aigües i el col·lector general, que la força de l'aigua de les rieres va arrossegar. Tot el que anava a parar a la claveguera, ara desemboca a la riera sense filtres: "Estem en situació de crisi ambiental", diu l'alcalde, Xavier Masgrau. Ajuntament i veïns treballen per minimitzar l'impacte, amb una vintena de lavabos químics repartits arreu del municipi, i el prec de no abocar res per vàters o aigüeres que no sigui estrictament necessari. El consistori xifra en 2,4 milions d'euros les tasques a dur a terme, la meitat dels quals assumiria la Generalitat.

L'aiguat de principis d'octubre va provocar una escombrada al municipi maresmenc. Les dues carreteres d'accés des d'Argentona i des de la Roca del Vallès van quedar totalment inutilitzades, amb el consegüent aïllament del poble, i serveis com el d'aigua o llum van quedar temporalment tallats.

Brigada municipal i veïns van unir forces per reobrir carreteres, carrers i camins, i això va permetre recuperar amb certa diligència els serveis bàsics. El que no es va aconseguir recuperar va ser el sistema de clavegueram.

"Estem passant una situació caòtica, està tot trencat", assenyala Masgrau. La força amb què va baixar l'aigua per les rieres va fer que la xarxa municipal saltés pels aires, cosa que també va passar amb el col·lector general. Tota la brutícia que arrossegava es va mesclar amb sediments, que van quedar escampats per les rieres, convertides en camins que havien guanyat en alguns trams gairebé dos metres d'alçada.

"Hi ha sediments pertot arreu, estan contaminats i s'han de retirar de manera immediata per salubritat", afegeix l'alcalde, que destaca que des del municipi s'està actuant en la mesura que poden per reforçar murs, retirar terres i resoldre problemes puntuals de seguretat i de salut pública. Un dels principals problemes amb què s'han trobat és que tot el que fins ara anava al clavegueram ara queda exposat a l'aire lliure.

Tot i ser un municipi petit, de fet el menys poblat del Maresme, amb 820 habitants, la brutícia es genera de la mateixa manera que en qualsevol altra localitat. Per aquest motiu, el consistori ha pres una sèrie de mesures.

La primera demanar als veïns que minimitzin l'ús dels vàters i de les dutxes: "La gent es dutxa tan poc com és viable, però hi ha uns mínims", admet Masgrau. També s'ha demanat que es llancin el mínim d'objectes pel vàter, com ara papers, donat que d'altres elements, com tovalloletes, ja s'haurien de dipositar en papereres.

La segona mesura ha estat instal·lar més d'una vintena de lavabos químics arreu del municipi per reduir l'ús dels de les cases. "Evidentment, si un s'aixeca a les dues de la matinada o té canalla, no sortirà de casa, així que realment s'utilitza el mínim possible", afegeix el batlle. Això comporta un cost d'entre 4.000 i 5.000 euros mensuals, "una sagnia", destaca.

Un fet que els rema a favor és que en trobar-nos en una època de menys calor, la putrefacció no avança tan de pressa i fa que no hi hagi olors intenses al municipi. A més, han descobert que hi ha un alt volum d'aigua freàtica, que ajuda a diluir les aigües residuals.

Això no impedeix que tota la brutícia segueixi el seu camí cap a la riera, un fet que comporta una contaminació de l'entorn contra la qual han de treballar a marxes forçades. "Estem en una situació de crisi ambiental al poble", diu Masgrau, ja que no tenen manera de filtrar l'aigua que arriba a l'entorn natural.

Una alta factura per a un poble petit

L'Ajuntament ha xifrat en 2.417.000 euros el cost de les actuacions necessàries per resoldre els problemes derivats de l'aiguat, dels quals més de dos milions corresponen a la reposició de la xarxa municipal de sanejament. D'aquest import, la meitat, 1.208.000 euros, l'assumiria la Generalitat a través del Departament de Presidència. 

L'Ajuntament, però, és incapaç d'assumir la resta: "Nosaltres no tenim aquests diners perquè el nostre pressupost per a una població de 820 habitants és d'1.040.000 euros l'any", explica Masgrau. Per això estan mirant alternatives, com una ampliació de finançament per part del govern espanyol o l'ajuda per part de la Diputació de Barcelona, amb qui hi ha prevista una reunió el pròxim 13 de novembre.

Masgrau considera que en situacions d'emergència com la que viu el municipi, haurien de ser les grans administracions qui s'arremanguessin per assumir les obres que cal dur a terme. A la vegada, l'alcalde destaca la "perversitat de l'administració pública", que fa que la declaració d'emergència en un municipi tingui una durada de tan sols 30 dies, però que és totalment necessària perquè el secretari municipal permeti fer contractes d'emergència per actuar en carrers i camins. Els treballs que cal fer, però, s'allargaran més enllà d'aquests 30 dies, destaca.

Al marge del problema econòmic, consistori i veïns es troben que en alguns casos el pèrit de l'asseguradora encara no ha fet les visites per certificar les destrosses. Això comporta que no poden retirar sediments, arreglar murs o resoldre problemes de connectivitat, perquè si no hi ha evidència del desperfecte, la companyia no se'n faria càrrec.

Una derivada d'aquesta situació és l'eventual declaració de zona catastròfica, un fet que comportaria que les asseguradores traslladarien la situació al Consorci de Compensació d'Assegurances: "Suposaria tornar a començar des de la casella de sortida", diu Masgrau, donat que implicaria una revisió de bell nou i l'allargament de terminis per resoldre els desperfectes.

Enginy per accelerar la recuperació

L'alcalde explica que estan afinant l'enginy per resoldre l'abocament de les aigües residuals a la riera. El Consell Comarcal treballa en la reparació del col·lector en alta, que també es va trencar, i que en un termini de deu dies pot estar operatiu, i llavors caldrà treballar en una estació de bombeig que permeti fer arribar les aigües residuals.

Al poble, es preveu que la retirada de sediments de la riera s'allargui encara dues o tres setmanes més. Serà llavors quan es treballi per instal·lar un sistema de trasllat d'aigües, amb la finalitat que acabin passant per la depuradora local.

"Preveiem fer una actuació provisional amb tubs de goma per dirigir les aigües residuals que surtin de les cases, encara que sigui per sobre de la riera, als pous de registre de l'estació depuradora i, com a mínim, tractar les aigües i que no vagin al medi natural", detalla Masgrau.

Els veïns, conscienciats

És evident que l'Ajuntament necessita la participació activa del veïnat davant d'una situació tan complexa. A Òrrius tothom hi ha posat de la seva part per intentar minimitzar l'impacte, com en Josep, el lampista del poble, que assegura que l'afectació la nit de la pluja va ser "impressionant": "Es va endur el clavegueram, està partit per tot arreu", relata.

"A molta gent l'aigua ens sortia de sota terra i entrava a les cases, les que estan més ensorrades o les masies, sobretot", explica. Semblen, diu, "un poble del Tercer Món", donat que hi ha maquinària treballant a totes hores i que a casa tenen limitacions: "L'Ajuntament ens demana que tot el que no sigui aigua mirem de recollir-ho en bosses i llançar-ho a les escombraries".

"Hi ha molta solidaritat, mirem de fer-ho bé, sense llançar coses al vàter", afegeix en Ricard, un altre veí. "A casa fem el que podem, els papers els posem en una paperera, i mirem que no baixi aigua bruta", afegeix la Pilar, que també és la responsable de la gatera municipal. L'espai es trobava a tocar del riu i l'aigua se la va endur. Això sí, els 14 gats que cuida estan tots bé. "No ha quedat res de la colònia, es va descalçar tot, semblava una platja en lloc d'una riera", relata.

Qui ha tingut feina per conscienciar és l'Olga, dependenta del bar César Díaz, però no amb els veïns. Tenen els serveis tancats, i no tothom ho ha entès: "Ciclistes i gent treballadora que venen de fora els expliquem que hi ha un problema de clavegueres, i que ho sentim molt, que han d'utilitzar els serveis de la plaça, i no tothom ho troba bé, però és el que els hem de dir", explica.

El poble espera recuperar la normalitat aviat i tornar a poder fer vida normal, amb la consciència que entre tots podran superar un episodi que ben segur recordaran durant una bona temporada.

Llegeix l'original a l'ACN