VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

Parelles lingüístiques perquè els sanitaris s'atreveixin amb el català: "Els pacients ara se senten més còmodes"

La Fundació Puigvert promou iniciatives, com concursos periòdics o carros de llibres, per facilitar l'ús de la llengua

Parelles lingüístiques perquè els sanitaris s'atreveixin amb el català:

"Els pacients ara se senten més còmodes, sobretot la gent gran", explica Lluís Malca, un uròleg i andròleg nascut al Perú que ha guanyat confiança per atendre en català gràcies a un programa de parelles lingüístiques de la Fundació Puigvert. El centre hospitalari de Barcelona impulsa aquesta iniciativa perquè els professionals sanitaris perdin la vergonya de parlar català i n'incrementin l'ús amb els pacients. Actualment, hi ha unes vuit o nou parelles que es troben setmanalment durant mitja hora o una hora per conversar i practicar la llengua. El programa, iniciat el 2025, està obert a tots els treballadors, i forma part d'un conjunt d'iniciatives per fomentar el català, com jocs lingüístics i carros de llibres distribuïts per l'hospital.

Un dels participants en el programa és Lluís Malca, uròleg i andròleg nascut al Perú que va arribar a Catalunya el 2013. Tot i que ja entenia el català i tenia algunes nocions de la llengua, reconeix que li costava utilitzar-lo habitualment. Des de fa aproximadament un any es troba cada dilluns amb Dolors Gruart, responsable de l'Oficina de Gestió Acadèmica i Institucional de la Fundació, per conversar en català mentre prenen un cafè.

"Ha sigut molt important perquè m'ha donat una oportunitat de, en totes les consultes, poder parlar en català amb més naturalitat, amb menys vergonya", explica Malca. El metge assegura que ara se sent més segur i que ha notat una resposta positiva dels pacients, especialment de la gent gran. "Notes que se senten més còmodes", afirma, i afegeix que poder atendre'ls en la seva llengua enriqueix la consulta.

Les trobades no segueixen un temari establert. Malca i Gruart parlen de qüestions quotidianes, viatges, experiències personals o notícies d'actualitat. "No ens preparem la classe, anem a conversar, a xerrar", explica la voluntària, que fa 33 anys que treballa a la Fundació Puigvert i forma part del Consell per la Llengua.

Gruart assegura que l'objectiu no és aconseguir que el seu company parli un català perfecte, sinó que s'atreveixi a utilitzar-lo. "Quan perds la vergonya, practiques més", afirma. Per això, procura no corregir constantment els errors del metge i prioritza que la conversa sigui fluida. "El que estic contenta és que ell hagi perdut la por i la vergonya quan està davant d'un pacient", destaca.

La voluntària també defensa la importància que els catalanoparlants mantinguin la llengua quan conversen amb persones que l'estan aprenent. Explica que recentment, durant una visita mèdica, va decidir no passar-se al castellà tot i detectar que la doctora que l'atenia tenia dificultats per expressar-se en català. "Si tu aguantes i deixes que les persones vagin aprenent, ho aconseguirem", sosté.

Vergonya i manca de temps, principals obstacles

La referent lingüística de la Fundació Puigvert, Marta Lobato, explica que el programa es va posar en marxa el 2025 i que actualment hi participen professionals de diferents categories, inclòs personal administratiu. Les parelles varien al llarg de l'any, ja que alguns treballadors fan estades formatives curtes o interrompen temporalment la participació per motius laborals o personals. Des de l'inici d'aquesta iniciativa, el gener del 2025, s'han format un total de 23 duets, és a dir, 46 persones participants.

Segons Lobato, un dels principals obstacles per incorporar-se al programa és la manca de temps dels professionals sanitaris i la dificultat per compaginar els horaris. Pel que fa a l'ús de la llengua, identifica la vergonya, la manca de fluïdesa i el fet que molts catalanoparlants canviïn automàticament al castellà quan detecten dificultats en el seu interlocutor.

La dinamitzadora considera que el programa està donant resultats positius i posa com a exemple el cas de Malca, que ha començat a utilitzar més habitualment el català tant amb els pacients com amb els companys de feina. "No només fer que la gent s'apunti als cursos de llengua catalana i fer que la gent parli català, sinó que vulguin parlar català", resumeix Lobato sobre l'objectiu de la Fundació.

El centre, que compta amb professionals de prop de 50 nacionalitats, va detectar en una diagnosi sociolingüística del 2025 que el coneixement del català no sempre es traduïa en un ús habitual. Els participants en les enquestes internes valoraven la seva comprensió oral amb una mitjana de 4,85 punts sobre 5 i l'expressió oral amb un 4,58.

Carros de llibres i activitats per fomentar el català

Les parelles lingüístiques formen part d'un conjunt més ampli d'iniciatives per fomentar l'ús del català a la Fundació Puigvert. Entre aquestes hi ha jocs de llengua per als professionals, activitats culturals vinculades a celebracions com Sant Jordi, Sant Joan o la Castanyada, lectures en veu alta i punts de llibre amb poemes i frases en català. Precisament, per la revetlla es va muntar una sopa de lletres, en la qual van participar 114 persones. 

Una altra de les propostes és la BiblioCat Puigvert, que disposa de cinc carretons amb llibres distribuïts per les plantes de l'hospital. Els exemplars provenen de donacions i estan a disposició tant dels professionals com dels pacients, que els poden agafar en préstec. Des de la posada en marxa, el desembre del 2025, s'han consultat 319 llibres. La Fundació també promou la participació dels treballadors en cursos de català organitzats pel Departament de Salut i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Aquestes actuacions s'emmarquen en el nou Pla de gestió lingüística 2026-2030, que preveu 25 noves accions per estendre l'ús del català al conjunt del centre. Entre les mesures hi ha la creació d'una xarxa d'agents lingüístics voluntaris als diferents serveis, la campanya 'Comencem en català' i la incorporació de la llengua de preferència dels pacients a la història clínica.

Lobato defensa que disposar d'una professional dedicada exclusivament a la dinamització lingüística permet planificar i fer seguiment de les iniciatives i anima altres centres sanitaris a incorporar aquesta figura.

Llegeix l'original a l'ACN