Propietaris forestals de Sentmenat reclamen “sentit comú” i “facilitats” a l’administració en la gestió del bosc
“Ara mateix talar un sol pi és un drama, no t’ho deixen fer”, lamenten
- Què reclamen: Facilitats per tallar arbres i netejar les franges perimetrals que marca la normativa per prevenir incendis. Asseguren que cada tala es torna un «drama» per les traves administratives.
- La contradicció: El Govern predica la necessitat de «boscos nets» però en la pràctica genera problemes als propietaris que intenten complir amb les mesures de prevenció.
- La situació: Dues famílies de Sentmenat amb hectàrees boscoses i cases llogades viuen amb incertesa pel foc que avança a la zona.
La Maite Fuertes i en Toni Miró són dos propietaris de zones forestals amenaçades pel foc de Sentmenat (Vallès Occidental), els quals viuen amb incertesa l’avenç de les flames. Tenen diverses hectàrees boscoses i quatre cases, totes llogades. Asseguren que cada any s’esforcen per tenir en condicions les franges perimetrals que els exigeix la normativa per prevenir els incendis, però critiquen que “sempre” topen amb traves per part de la Generalitat. “Ara mateix talar un sol pi és un drama, no t’ho deixen fer”, assegura Toni Miró, que reclama “sentit comú” i “facilitats” a l’administració per poder mantenir els perímetres de protecció. “El Govern s’omple la boca de dir que calen boscos nets, però tot són problemes”, afegeix la seva dona.
Aquesta parella, nadiua de Caldes de Montbui, ha relatat que viu “una trava continua” cada cop que ha de gestionar les franges de protecció de les seves finques. Després de visitar el centre de comandament avançat de Sentmenat per conèixer l’evolució de les flames, han lamentat que l’incendi que crema des d'ahir sigui conseqüència de la situació “dramàtica” en què es troben els boscos.
En el seu cas, han defensat que cada any procuren tenir en condicions les franges perimetrals, però han dit que només poden fer neteges parcials perquè la normativa per fer grans desbrossades i tales “és molt complexa”. Ha recordat que està permès fer una tala limitada d’arbres senzillament notificant-ho a la Generalitat. En canvi, quan es tracta de superfícies grans -per sobre de 12 tones de llenya-, no serveix només amb una notificació, sinó que cal un permís específic, “i aquí és on comencen els problemes i els requisits impossibles”.
Toni Miró ha detallat que els demanen un pla forestal elaborat per una empresa enginyera, “fet que ho fa tot molt complex, a més que hi ha propietaris que no s’ho poden permetre”. “També hi ha l’opció de contractar una empresa serradora, però també topen amb moltes traves”, ha assegurat, tot afegint que aquestes companyies “només actuen si tenen una massa crítica que els sigui rendible, no s’hi posen per talar només dues hectàrees”.
“Hem entrat en unes dinàmiques que demostren que falta planificació i sentit comú”, ha etzibat aquest propietari. En el mateix sentit, la seva parella considera que les polítiques que es despleguen “són massa remeieres, i poc preventives”. “Cal que el país aprengui a ser més preventiu amb accions, no només amb parlaments demanant controlar la massa forestal sense oferir cap incentiu per tenir els boscos nets”, ha afegit.