Refree i Gris Jordana s'amaguen rere l'èxit de 'La bola negra': "La pel·lícula enganxa d’una forma molt emocional"
El productor català signa la banda sonora del film dels Javis i la directora de fotografia s'ocupa de la imatge
- Qui són: Raül Refree compon la banda sonora i Gris Jordana dirigeix la fotografia de la pel·lícula dels Javis, que s'estrena aquest divendres i opta als Oscar.
- Com han treballat: Ambdós descriuen el procés creatiu com molt col·laboratiu amb els directors, qui els van donar espai però també van encoratjar-los a anar al límit de les idees.
- Detalls musicals: 'La nieve', la cançó final composta per Refree i Guitarricadelafuente, s'inspira en cartes de García Lorca i s'integra com a eix de la banda sonora.
- Els seus temors: Admeten sentir-se desbordats per l'expectació i temen decebre alguns espectadors, però prioritzen que la pel·lícula funcioni amb el públic jove.
Esperonada pel premi a Canes, la selecció com a representant espanyola als Oscar i l'estrena a les sales el pròxim divendres, 'La bola negra' ha aterrat aquest diumenge al Festival de Sant Sebastià. Rere la fulgurant i meteòrica carrera del film dels Javis -que narra les vides interconnectades de tres homes de tres èpoques diferents amb una obra inacabada de Federico García Lorca com a teló de fons- s'hi amaga molt talent català. La banda sonora és obra de Raül Refree i en la direcció de fotografia, vital per comprendre l'atmosfera i la llum de la cinta, hi ha Gris Jordana. En una entrevista a l'ACN, reconeixen sentir-se una mica "desbordats" per l'acollida i constaten que el film "enganxa l'espectador d'una forma molt emocional".
Un grup d'espanyols vestits de diumenge assagen la salutació feixista mentre afinen els instruments per donar la benvinguda a les tropes italianes, a qui esperen rebre com a aliades en la Guerra Civil. Contra tot pronòstic, però, el caos s'apodera d'aquesta primera escena de 'La bola negra' al ritme de 'Soldadito español'.
El desplegament tècnic, amb una llum, uns enquadraments i una sonoritat mil·límètricament calculada, funcionen com a pròleg d'una pel·lícula que no només busca ser una aproximació a la cruesa del conflicte armat, sinó il·lustrar les dues Espanyes enfrontades durant 40 anys. Javier Ambrossi i Javier Calvo recorren al duet interpretatiu que formen Guitarricadelafuente i Miguel Bernardeau per fer-ho possible; i es fien de la creativitat de Refree i Gris Jordana perquè esdevingui versemblant per a l'espectador.
La pel·lícula està gravada a 35 mm i en format analògic, un experiment que la simbiosi entre els Javis i Jordana ja va experimentar a 'La Mesías'. En declaracions a l'ACN, la directora de fotografia -nascuda a Manlleu (Osona)- assegura que se sent "part de l’èxit" i descriu el procés creatiu com un treball "molt entrelligat" amb els diversos professionals implicats, en què , després de mesos de feina, "ja no saps al final de qui ha sigut la idea".
Això és en part, segons Refree, per la manera de treballar dels Javis, que "tenen una capacitat de donar molt espai i, al mateix temps, ser-hi sempre". "Jo no tinc la sensació que hagi compost res que ells no hagin estat amb mi i que ho hàgim fet plegats", afegeix el productor musical barceloní. "Trobar uns directors que no només et donin espai, sinó que t’encoratgin a que vagis al límit de les idees, que no siguis conservador, és molt important perquè anem creixent», apunta Jordana.
'La nieve', vaixell insígnia sonor del film
La cançó 'La nieve', que apareix en l'última escena de la pel·lícula, s'inspira en les últimes cartes que Federico García Lorca va enviar a Juan Ramírez de Lucas, el seu darrer gran amor. Composta entre Refree i el mateix Guitarricadelafuente -que també l'interpreta-, és una peça íntima, que parla del desig, la memòria i tot allò que queda per dir.
Quan els Javis van escoltar-ne el primer esbós, van voler que formés part de la banda sonora i no que aparegués com "un bolet" independent en un moment determinat. "Tothom volia que formés part de la banda sonora", recorda Refree, que va ser qui va agafar aquell primer esbós, el va recompondre i el va integrar musicalment en la pel·lícula. "Crec que al final queda com un discurs, tota la pel·lícula musicalment, en tots els sentits".
Amb tot, el productor musical diu que cada narració té una "voluntat tímbrica pròpia" dins de la banda sonora, tot i que les tres "comparteixen una mateixa concepció orquestral". Així, la història de Sebastián, que toca la trompeta, està vinculada sobretot a la part de metall de l’orquestra, mentre que la de Carlos incorpora més el piano, les cordes i el cor, aproximant-se a una sonoritat "més clàssica". En canvi, la trama ambientada el 2017 es construeix a partir de la percussió, amb sons "més foscos i més silenci". La diferència, però, es dilueix al llarg del metratge fins a fusionar els diversos timbres: "L’última part és on l’orquestra brilla al 100%, perquè s’ajunten tots".
Elements visuals "subtils" per a cada personatge
D'una manera similar va treballar Gris Jordana, que explica que va gestar la pel·lícula "com una de sola", tot i que va treballar per diferenciar "subtilment" les tres històries i facilitar que l’espectador "no es perdés en els diferents llenguatges amb què s’explica cadascuna".
"No he il·luminat cap història de manera diferent, però sí que hem variat aspectes com la manera de narrar-la a través dels moviments de la càmera o les òptiques", descriu. L’objectiu, conclou, era que les transicions entre les històries no fossin evidents ni semblessin "salts", sinó que la pel·lícula fluís en conjunt tot i que, "imperceptiblement", hi hagués elements que conduïssin l’espectador a cada personatge.
Gestionar les expectatives
Preguntats sobre els efectes que la repercussió de la pel·lícula té fins i tot abans de l’estrena, que inclou els pronòstics que cada vegada la situen més a prop en la cursa pels Oscar, admeten sentir-se una mica desbordats. "Encara falten molts mesos, però és cert que és una pel·lícula molt bona que enganxa el públic d’una forma molt emocional i té un efecte durador. És com un tatuatge que queda", opina Refree.
En la mateixa línia s'expressa Jordana, que reconeix que tem que "decebi" alguns espectadors per l'expectativa que s'ha creat. Per ella, el més important és que funcioni pel que fa a públic, especialment entre la gent jove. "El més valuós seria que s’omplissin les sales", desitja. Discreta, resta importància a les possibles nominacions de Hollywood: "Si hi són, perfecte, però fins ara no havia estat ni una necessitat. Ara no ho vull necessitar", conclou.