Reprodueixen al laboratori com alguns tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 es tornen malignes
L'estudi ha estat liderat per l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol
- La descoberta: Un equip de l'Institut Germans Trias i Pujol ha reproduït al laboratori com tumors benignes associats a la NF1 evolucionen cap a formes malignes agressives (MPNST). La clau: la pèrdua del mecanisme de regulació gènica PRC2.
- La solució identificada: Els investigadors han descobert una possible combinació terapèutica (olaparib + selumetinib) que redueix significativament el creixement tumoral en experiments preclínics.
- Per què importa: La neurofibromatosi tipus 1 afecta una de cada 3.000 persones i fins ara era poc clar com es produïa la transformació cap a càncer. Això obre noves estratègies de tractament per a una malaltia sense moltes opcions actualment.
Un equip investigador català ha aconseguit reproduir al laboratori com alguns tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 (NF1) evolucionen cap a formes malignes agressives. Aquest avenç podria ajudar a desenvolupar nous tractaments per a aquesta malaltia genètica minoritària. L'estudi ha estat liderat pels grups de Càncer Hereditari i Bioinformàtica i Genòmica Translacional del Càncer de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb investigadors de l'Institut Català d'Oncologia-Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge i del National Center for Advancing Translational Sciences dels Estats Units.
El treball ha identificat una possible combinació terapèutica amb potencial per al tractament d'aquests tumors, combinant dos fàrmacs -olaparib i selumetinib-.
La neurofibromatosi tipus 1 afecta aproximadament una de cada 3.000 persones i és una malaltia genètica que predisposa al desenvolupament de tumors del sistema nerviós perifèric. Les persones amb NF1 poden desenvolupar tumors benignes anomenats neurofibromes, que en alguns casos evolucionen cap a tumors malignes de la beina nerviosa perifèrica (MPNST), un tipus de càncer molt agressiu i difícil de tractar.
Fins ara, entendre com es produeix aquesta transformació havia estat un dels grans reptes de la recerca en NF1, apunten els investigadors. Per abordar-lo, van crear un model innovador a partir de cèl·lules mare humanes modificades genèticament. Aquest sistema permet reproduir al laboratori les diferents fases de la progressió tumoral i estudiar quins mecanismes moleculars intervenen en el procés.
Els resultats mostren que la pèrdua d'un mecanisme clau de regulació genètica, conegut com a PRC2, és determinant perquè els tumors adquireixin característiques malignes.
L'investigador de l'IGTP i coautor principal de l'estudi, Eduard Serra, explica que aquest treball ha permès reproduir al laboratori, "per primera vegada de manera molt precisa", la progressió dels tumors associats a la neurofibromatosi tipus 1 des d'estadis benignes fins a formes malignes. "Això ens ajuda a entendre millor quins mecanismes impulsen aquesta transformació i ens ofereix una nova plataforma per identificar possibles estratègies terapèutiques", afegeix l'altra coautora principal de l'estudi, Meritxell Carrió.
El nou model va permetre també provar centenars de compostos terapèutics i identificar una possible vulnerabilitat específica dels tumors malignes associats a NF1. En experiments preclínics, la combinació dels fàrmacs olaparib i selumetinib va aconseguir reduir significativament el creixement tumoral.
Els investigadors destaquen que aquest tipus de models poden ajudar a accelerar la identificació de noves teràpies per a tumors que actualment tenen poques opcions de tractament.