Rosario Peiró vol retornar la ciutadania al Museu Picasso "reforçant" i "ampliant" la col·lecció

La nova directora del Museu Picasso, Rosario Peiró, ha assegurat que el repte més important és “retornar el museu a la ciutadania”. Durant una roda de premsa de presentació del nou projecte de direcció, Peiró ha explicat que per recuperar el sentit de pertinença dels barcelonins cal reivindicar la col·lecció. La directora ha parlat de “reforçar” la col·lecció activant adquisicions, dipòsits i donacions. Encara que ha reconegut que és una feina “difícil”, s’ha marcat el 2030-2031 per presentar una nova col·lecció, ampliada i pensada “amb esperit de recuperació”. Entre les prioritats també hi ha investigar l’època artística de Picasso després de la Segona Guerra Mundial i oferir una línia d’exposicions sobre la relació amb Llatinoamèrica.

La col·lecció serà l’eix central de la transformació que vol impulsar la nova directora. En aquest sentit, Peiró creu que el vincle amb la ciutadania es pot recuperar a través d’una col·lecció viva, en constant evolució i capaç d’oferir nous relats i punts de vista sobre l’obra de Picasso. Per enriquir el fons del museu, també contempla renovar periòdicament la presentació de la col·lecció per mantenir-la “connectada” amb els canvis socioculturals contemporanis.

“La col·lecció d'un museu és el seu cor i aquest cor no pot ser silenciós ni pot ser estàtic. S’ha de poder interpretar i interpel·lar a la ciutadania. Una col·lecció ha de respondre al seu temps i a l’espai en el qual s’emmarca”, ha apuntat Peiró.

Durant la roda de premsa, Peiró ha explicat que cal superar lectures excessivament centrades en el període de les primeres avantguardes i en aproximacions biogràfiques reiteratives. Per això, ha indicat que cal situar l’obra al centre del discurs, confrontar-la amb la seva mitologia i obrir noves línies de recerca i interpretació contemporània. “El que jo proposo és deixar enrere aquesta mitologia personal i tornar a posar l'obra al centre. Cal emprendre una visió renovada i actual del seu treball. I per a fer-ho, la investigació és clau”, ha afirmat. Aquesta nova etapa, doncs, la vol construir en col·laboració d’universitats, centres de recerca i institucions acadèmiques locals, nacionals i internacionals. Tot plegat, amb l’objectiu final de reactivar el Centre de Recerca del museu.

El projecte de direcció de Peiró preveu realitzar una expansió cronològica i geogràfica de l’obra de Picasso. La directora ha apostat per desplaçar el focus més enllà de la primera avantguarda i aprofundir en el període posterior a la Segona Guerra Mundial “una etapa especialment connectada amb el present on Picasso participa activament en debats com l’abstracció i la figuració, la pintura històrica o la relació entre art i exili”. Aquests debats i la participació de Picasso són el punt de partida que es desenvoluparan en una part de les exposicions temporals.

Tot aprofitant la figura de Jaume Sabartés, que el 1904 havia viatjat al continent llatinoamericà i que va tornar a Europa el 1932 a petició de Picasso, es vol  impulsar una línia d’exposicions sobre la relació de Picasso amb Llatinoamèrica, sobre figures de la modernitat artística llatinoamericana relacionades amb Picasso.

Un dels darrers reptes és abordar Picasso des d’un marc contemporani, amb mirades crítiques sobre qüestions com el gènere, la representació del cos o la violència.  Segons ha explicat, aquesta línia de treball oferirà exposicions de petit format relacionades amb el present a partir de marcs de pensaments, obres concretes o estructures contemporànies.

Finalment, la nova directora ha explicat que ja està treballant amb la programació pel 2028 i que espera poder oferir la primera exposició el febrer d’aquell any. “M’he de posar a treballar ja per aconseguir-ho”, ha reconegut davant els periodistes.