Sant Andreu de la Barca celebra la declaració de zona residencial tensa per aturar un auge de preus "molt preocupant"

L'Ajuntament de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) aplaudeix que la Generalitat hagi declarat el municipi com a zona de mercat residencial tens (ZMRT). "És una molt bona notícia que desitjàvem des de fa dos anys, quan se'ns va denegar", afirma a l'ACN l'alcaldessa accidental i regidora d'habitatge, Eunice Martín, que lamenta que a Sant Andreu hi ha una situació "molt preocupant" amb l'auge de preus de lloguer. De mitjana, els pisos de tres habitacions se situen vora els 1.000 euros mensuals. Martín assegura que els preus s'han disparat els últims dos anys "i fa falta aturar-ho, perquè no es pot assumir", especialment pel que fa als joves que es volen independitzar i se senten obligats a compartir pis o marxar a una altra localitat.

Sant Andreu de la Barca, amb 27.069 habitants, és un dels 53 municipis que la Generalitat ha anunciat que inclou en el llistat de zones declarades amb mercat residencial tens. Quan aquesta declaració sigui aprovada pel govern espanyol, implicarà que els nous contractes de lloguer al municipi no podran superar el preu del contracte dels últims cinc anys. En el cas dels grans tenidors, no podran posar pisos al mercat amb rendes superiors a l'índex de referència del preu de lloguer fixat per la Generalitat.

Són dues maneres de topar els preus de l'habitatge que l'Ajuntament confia que faran "moure" un mercat amb molta demanda i poca oferta. Eunice Martín apunta que Sant Andreu de la Barca és molt petit -5 km2- i hi ha molt interès en trobar pis per part de gent que ronda els 30 anys i es vol independitzar, "però no s'ho pot permetre". "És cert que hi ha poca oferta, però és que fins ara els propietaris han fet el que han volgut", afegeix.

Explica que el desajust entre oferta i demanda, sumat a l'especulació, ha dut el preu mitjà d'un lloguer a uns 1.000 euros, "que fàcilment poden ser 1.300 o 1.400 si el pis supera els 90 m2 o té piscina comunitària". Martín assevera que "són molts diners" que només es poden assumir "si tens un bon sou". Moltes famílies, però, no s'ho poden permetre i acaben marxant a altres municipis, "repetint el mateix efecte de molta gent que dècades enrere va arribar aquí fugint dels preus de Barcelona i l'Hospitalet".

"Volem que els santandreuencs es quedin", insisteix la responsable d'habitatge, que defensa les promocions de pisos socials impulsades els últims mesos des de l'Ajuntament i l'AMB per donar aire a les necessitats dels veïns. En total, el municipi té 43 pisos de protecció oficial en règim de lloguer a vuit anys.

L'últim bloc, amb 36 pisos, va ser entregat als llogaters guanyadors del sorteig l'any passat. En aquell moment van quedar en espera 50 famílies que s'havien apuntat al sorteig desitjant poder tenir un lloguer assequible d'uns 600 euros mensuals, però no van tenir sort. A l'alcaldessa accidental li dol la situació, i encoratja el veïnat a renovar cada dos anys la inscripció a la borsa d'habitatge per poder accedir a noves assignacions.

A banda dels blocs d'HPO, Sant Andreu gestiona 24 pisos socials de l'Agència de l'Habitatge i de propietaris particulars que n'han cedit la gestió, "a qui agraïm molt que acceptin un preu de lloguer raonable per poder acollir famílies del municipi".

Un cop aconseguida la declaració de zona tensionada, l'Ajuntament focalitza ara els seus esforços en negociar amb la Sareb i el govern espanyol per aconseguir la cessió de dos solars on vol alçar més pisos de protecció oficial. Estimen que se'n podrien construir més de 50. Martín recorda que fa quasi tres anys que l'alcalde "batalla" en aquesta qüestió, "però fins ara només hi ha hagut respostes donant allargues".