Sant Feliu de Guíxols licita per 9,1 milions el futur Museu Thyssen amb l'objectiu que obri portes el 2028

Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) licitarà per 9,1 milions d'euros el futur Museu Thyssen amb l'objectiu que obri portes a mitjans del 2028. L'alcalde, Carles Motas, ha detallat que les obres de reforma interior del monestir començaran a finals d'aquest any o a principis del vinent i tenen un termini d'execució de divuit mesos. És la primera fase del projecte global del Monestir de les Arts que, a banda del Thyssen, també tindrà una pota educativa i d'interpretació del mateix monestir. L'emblemàtic "cub" del vestíbul d'accés que s'havia d'aixecar al pati de l'Abadia queda per a una segona fase. Motas ha remarcat que licitar les obres és un "pas important" per materialitzar el projecte i convertir Sant Feliu en un "pol cultural" de país.

El projecte que ara surt a licitació (un cop aprovat el plec de condicions al ple de setembre) és la primera de les dues fases en què l'Ajuntament ha dividit la reforma del monestir. El projecte global té un pressupost de 12,9 MEUR i ara se n'executaran 9,1, aproximadament el 70%.

Les obres se centraran en reformar l'interior de l'edifici i permetran posar en funcionament tant el Museu Thyssen com la resta de sales d'exposicions. Aquesta primera fase de l'obra contempla 6,2 milions per a l'adequació de l'edifici i 1,2 milions per a l'edificació de l'entorn.

L'Ajuntament calcula que podrà adjudicar els treballs entre finals de novembre i principis de desembre i que les obres comencin a finals d'aquest any o principis del 2027, amb un termini d'execució de divuit mesos. Això situa l'obertura del Museu Thyssen a mitjans del 2028. "En divuit mesos el Museu Thyssen ha d'estar operatiu", afirma Motas.

El Museu Thyssen és un projecte de llarg recorregut que ha anat modificant tant el calendari com el pressupost. Quan el 2020 es va presentar la proposta dels arquitectes Nieto-Sobejano, la primera fase s'estimava en uns 7 MEUR, incloïa tant la rehabilitació del monestir com la construcció d'un "cub" al pati de l'Abadia com a vestíbul d'entrada i es treballava amb la previsió d'obrir el museu la primavera del 2023.

Aquell calendari no es va poder complir. Ara, el projecte global se situa en 12,9 MEUR i, segons ha concretat Motas, han optat per dividir-lo en dues fases per poder tirar endavant la part que ja disposa de finançament. L'alcalde reconeix que en els gairebé deu anys que fa que el govern treballa en el futur museu s'han trobat "molts entrebancs". "Per nosaltres ha sigut molt difícil", afirma l'alcalde, que assegura que hi ha hagut moments en què el consistori s'ha sentit "molt sol" per desenvolupar un projecte d'aquestes d'aquesta envergadura.

Dels 9,1 MEUR que costarà la fase que ara es licita, l'Ajuntament n'aportarà 2,1. La resta prové d'altres administracions i entitats. Una part important de la inversió es destinarà a adaptar l'interior del monestir als requisits museístics. Les actuacions inclouen la renovació de les finestres i, sobretot, la climatització de l'edifici, necessària per complir les condicions de conservació que exigeixen les obres d'art "de primer nivell".

El Thyssen serà la peça principal del que l'Ajuntament ha batejat com a Monestir de les Arts, un projecte que va més enllà del museu. L'edifici també tindrà sales per a altres exposicions, una pota educativa i un espai d'interpretació del mateix monestir. Motas recorda que el Thyssen "no ocupa el 100%" de l'immoble i que l'objectiu és aprofitar la resta d'espais per ampliar l'activitat cultural.

L'alcalde reivindica el futur Museu Carmen Thyssen com una peça "imprescindible i fonamental" del futur equipament i que permetrà donar projecció al conjunt. "El projecte Thyssen ens ajuda moltíssim com a marca i com a qualitat de producte", afirma. El primer tinent d'alcalde, Josep Melcior Muñoz, ha afegit que fan un pas endavant "important" en l'objectiu de convertir Sant Feliu de Guíxols en un "referent de la cultura del nostre país" més enllà de Barcelona. Precisament, aquesta projecció és la que el consistori vol aprofitar per bastir un projecte més ampli al voltant del monestir, que vagi "més enllà" de la col·lecció de la baronessa.

El "cub", per a una segona fase

La divisió del projecte també comporta deixar per a més endavant un dels elements més singulars de la proposta arquitectònica original. La segona fase inclourà les actuacions exteriors a la part posterior del monestir, que engloba el nou vestíbul d'accés, el conegut "cub" van projectar al pati de l'Abadia i dissenyat com un "claustre del segle XXI".

Per ara, però, aquesta actuació no té finançament i queda fora de la licitació. "La que passa a la segona fase és el 'hall' de recepció", concreta Motas. L'alcalde insisteix que això no condicionarà l'obertura del Thyssen perquè les sales i la resta d'espais interiors quedaran plenament operatius amb els treballs que ara s'executaran.

Transformació en "pol cultural"

La transformació del monestir s'inscriu en un projecte més ampli que ja ha començat a prendre forma als seus voltants. L'Ajuntament ha reformat la plaça i ha executat una primera fase dels jardins, amb una inversió de més de 300.000 euros i finançament europeu. Aquest estiu, aquest espai ja ha acollit exposicions i activitats culturals.

A més llarg termini, el consistori preveu ampliar la zona de vianants davant del monestir desviant l'arribada de la carretera de Tossa i connectar l'entorn amb el Teatre Municipal. També queden pendents la segona fase dels jardins i actuacions a la Casa Blasco. Motas situa totes aquestes intervencions dins l'objectiu de convertir aquest àmbit de Sant Feliu en un "pol" cultural de referència.

Les obres també deixen en l'aire l'exposició temporal Thyssen de l'estiu vinent. L'Ajuntament haurà d'esperar a tenir l'empresa adjudicatària per saber en quin punt es trobaran els treballs al juliol i si es podran compatibilitzar amb la mostra. Motas recorda que les exigències de conservació de les obres de la col·lecció no permeten fer obres al seu entorn immediat. Els jardins del monestir, en canvi, continuaran disponibles.

El pavelló polivalent

L'altre "gran projecte" que l'Ajuntament desencalla és el nou pavelló polivalent, que s'aixecarà a l'entrada de Sant Feliu, al costat del pavelló Carles Nadal i del Guíxols Arena. L'equipament té un pressupost de 8,2 MEUR, amb finançament íntegrament municipal, i el consistori preveu iniciar-ne també la licitació un cop s'aprovi definitivament el projecte.

L'edifici tindrà 2.550 metres quadrats distribuïts en dues plantes i servirà tant per a entrenaments esportius com per acollir festes populars, activitats culturals i actes de les entitats. Motas remarca que permetrà deixar de llogar la carpa on actualment s'instal·la al Guíxols Arena per donar cabuda a part d'aquesta activitat.

El pavelló tindrà capacitat per a 800 persones assegudes en actes com àpats multitudinaris i un aforament superior en activitats a peu dret, com el Carnaval. Inclourà espais modulables, grada lateral, vestidors, magatzems, bar i una zona per preparar àpats, a més d'un aparcament adjacent. El primer tinent d'alcalde, Josep Melcior Muñoz, defensa que serà un equipament amb un "alt rendiment social" en una ciutat amb molta activitat associativa i cultural.