Sant Pere de Rodes estrena una experiència immersiva que explica la vinculació del monestir amb Santa Creu i el castell
Es tracta del projecte 'Els ulls de la història', que ja s'ha implantat a la Cartoixa d’Escaladei o el Miravet
- Què s'ofereix: Experiència immersiva, vídeo màpping a la portalada, guia multimèdia del conjunt monumental i nova senyalització per explorar els tres monuments.
- L'objectiu: Revelar la relació històrica entre els monuments i mostrar el sistema feudal a través de personatges documentats que hi van viure.
- Antecedents: El projecte 'Els ulls de la història' ja s'ha aplicat amb èxit a la Roca dels Moros, Escaladei, la Vall de Boí i el Castell de Miravet.
El monestir de Sant Pere de Rodes ha implementat el projecte 'Els ulls de la història', que inclou una experiència immersiva que explica la vinculació del monument amb el poblat de Santa Creu i el castell de Verdera. La proposta també inclou un vídeo màpping sobre la portalada de l'església, una guia multimèdia del conjunt monumental i nova senyalització per visitar-lo. La iniciativa vol acostar la relació que tenien els tres monuments i posa llum al sistema feudal de l'indret a través de personatges documentats que hi van viure. La iniciativa s'ha consolidat amb èxit en altres monuments com conjunt rupestre de la Roca dels Moros al Cogul, a la Cartoixa d’Escaladei, al Centre d’interpretació de la Vall de Boí i al Castell de Miravet.
Recrear com era el monestir de Sant Pere de Rodes, el poblat de Santa Creu i el castell de Verdera en època feudal per acostar al visitant el monument i posar-lo al centre per complementar la visita. Amb aquest objectiu, el monestir s'ha unit al projecte 'Els ulls de la història. Una mirada immersiva al patrimoni català'.
El projecte es va començar a implementar en una primera fase en altres monuments destacats i fins ara els han visitat 172.366 persones. En una segona fase, està previst fer-ho en cinc espais més. Entre ells, castell de Cardona, el teatre romà de Tàrraco, la colònia Sedó a Esparraguera, la ciutat ibèrica d’Ullastret i el jaciment andalusí del Pla d’Almatà.
Es tracta d'un projecte fruit d'una important tasca de documentació que adequa cadascuna de les visites al monument convertint-ho així en una experiència "única". En el cas de Sant Pere de Rodes, no només se centra en el monestir -que n'és l'element principal- sinó també en el poblat que en depenia, Santa Creu de Rodes, i el castell on hi havia el vessant militar a l'època. Es tracta, doncs, d'un triangle que explica l'organització feudal del territori i que ho fa a través de personatges que realment hi van viure.
En aquest relat, de fet, es posa especial èmfasi en Santa Creu, un espai que sovint s'ha tractat de manera aïllada, però que tenia una gran dependència del monestir. D'aquí, en provenien les rendes, com es formalitzaven els establiments de terres, com es gestionaven els deutes o els préstecs o què significava ser "home propi" de l’abat.
Històries "quotidianes"
L'experiència de realitat virtual, titulada 'El dia després de les noces', transporta el visitant al segle XIV i permet recórrer el poble de Santa Creu, la porteria, l’església, la cripta i els espais domèstics del monestir. A través de la història de diferents personatges que van habitar en aquest indret, després d'un casament, el visitant va descobrint com funcionava el monestir i com era la seva relació amb la comunitat. Un guió d'històries creuades on a través d'experiències "quotidianes", però també amb perspectiva de "gènere" i de "classe", dels personatges es pot copsar com van viure en aquells anys. "Darrere d'això hi ha una gran recerca. Parlem de personatges reals", assegura la consellera de Cultura, Sònia Hernández.
"En el cas de Sant Pere estem parlant d'un conjunt monumental. El poblat donava servei al monestir, que al seu torn era el senyor feudal, per dir-ho d'alguna manera, i el castell, que són una mica els que feien la guerra", detalla Hernández.
En la visita, que és gratuïta i només requereix reserva prèvia, el visitant es converteix en un "pelegrí" més dels que arribaven al monestir en aquella època per fer-ho ofrenes o agrair "miracles".
Reproducció audiovisual de la portalada de Cabestany
D'altra banda, i també fruit de la documentació històrica, a la galilea de l'església del monument s'hi ha instal·lat una proposta audiovisual que reprodueix com podria haver estat la portalada, atribuïda al Mestre de Cabestany i espoliada al llarg dels anys. La proposta combina recerca històrica i recursos visuals contemporanis per evocar la composició original de la portalada i la seva posterior fragmentació.
El projecte també inclou una nova senyalització de visites i una guia multimèdia que es pot descarregar 'in situ', que permet aprofundir en l’evolució arquitectònica del conjunt, la funció dels espais, la relació amb el territori i el funcionament del sistema feudal. Inclou una versió familiar amb continguts adaptats al públic infantil, així com una guia en llengua de signes que fan d’aquest recurs una eina accessible.