Silvopastura amb ponis pottoka per reduir el risc d’incendis a Aristot, a l’Alt Urgell

Un ramat de deu ponis de la raça pottoka (en euskera petit cavall) s’ha instal·lat aquest estiu al poble d’Aristot, al municipi d’El Pont de Bar (Alt Urgell), per reforçar la prevenció d’incendis mitjançant la silvopastura. Es tracta d’un pla pilot impulsat per la Fundació Miranda juntament amb un ramader de la localitat per netejar finques i sotaboscos abandonats. El projecte arriba al Pirineu després d’onze anys de gestió forestal de l’entitat al Parc del Garraf. L’objectiu és que els equins es converteixin en una eina clau per reduir el combustible vegetal en un territori amb creixent risc d’incendi a causa de l’abandonament de finques i un bosc que ha anat guanyant terreny.

Els pottoka són una raça de cavall rústic originària del País Basc, de mida petita, sense sortida comercial en el mercat de la carn ni ús com a muntura, però amb una gran capacitat d’adaptació als entorns forestals. El seu pes reduït en relació amb altres grans herbívors, com vaques o cavalls de més volada, fa que no compactin el sòl ni malmetin marges de pedra seca ni bancals aprofitats tradicionalment per al conreu als vessants de muntanya.

La seva introducció respon a la problemàtica creixent d’abandonament de terrenys agrícoles, que ha fet guanyar terreny al bosc en els darrers anys, amb l’acumulació de combustible fi que, combinat amb les altes temperatures, incrementa el risc d’incendi. La pastura d’aquests animals ajuda a reduir aquesta càrrega vegetal, obre espais i afavoreix la presència d’espècies de flora i fauna pròpies dels ambients mediterranis, alhora que la seva activitat fomenta l’aparició d’invertebrats beneficiosos per al funcionament dels ecosistemes.

El ramader d’Aristot Agustí Porta, que ja tenia experiència amb vaques i ovelles, assegura que l’impacte del ramat de pottoka al medi “és brutal”. Ell ja havia fet silvopastura als seus terrenys amb vaques i ovelles, però “no ho deixen tan net ni de broma”, remarca. Porta ha explicat que en només dos mesos han netejat sotaboscos que, altrament, haurien requerit la intervenció humana, i que l’efecte ha satisfet també els veïns del poble, en veure com ha quedat el terreny, sense que es malmetin les parets de pedra. En aquest sentit, s’han pogut recuperar finques i sotaboscos que en alguns casos portaven trenta anys sense cap mena de gestió.

Cavalls seleccionats genèticament per pasturar al bosc

Per la seva part, la presidenta de la Fundació Miranda, Rosa Galindo, ha explicat per què aquesta raça és especialment adequada per a zones de muntanya com l’Alt Urgell. “Els pottoka han estat seleccionats genèticament per viure en el bosc. Pesen poquet, són cavalls petitons, i això fa que no compactin tant el territori, que no desfacin els marges de pedra seca ni els talussos, i això les fa idònies per a territoris de muntanya.” Segons Galindo, un cavall de pota més gruixuda compactaria i erosionaria més el terreny, motiu pel qual els pottoka es van considerar l’opció ideal per a Aristot.

La Fundació Miranda, que gestiona més de 5.000 hectàrees a Catalunya a través d’acords de custòdia amb propietats privades i espais públics, té com a missió connectar cavalls, persones i natura per conservar i custodiar el territori. Galindo ha detallat que l’entitat “s’ocupa de connectar cavalls, persones i natura” i compta amb 80 cavalls procedents de situacions d’abandonament i maltractament, amb els quals desenvolupa una gestió adaptada a cada territori.

Demanen menys burocràcia per facilitar la gestió forestal

Des de la Fundació Miranda han reclamat més suport institucional per a aquest tipus d’iniciatives. En aquest sentit, Galindo demana “a les administracions una aposta clara i valenta: menys burocràcia, més confiança i més facilitats per impulsar projectes de gestió extensiva com a eina de prevenció d’incendis i de restauració ecològica”. En un context d’emergència climàtica, afegeix, “no ens podem permetre desaprofitar solucions que ja han demostrat la seva eficàcia.” Per la seva part, el ramader ha posat el focus, tanmateix, en les traves administratives que dificulten aquest tipus de gestió. “La burocràcia és molt complicada, hi ha un excés i això en dificulta la gestió”, lamenta. Segons Porta, la majoria dels propietaris de terrenys al territori són persones grans amb pocs recursos, i mentre que la introducció dels cavalls només requereix una comunicació administrativa sobre la zona de pastura, recuperar els terrenys de manera més completa —desbrossar-los o netejar-los del tot— comporta una tramitació molt més feixuga si no es disposa prèviament d’un pla de gestió forestal.