Sindicats d'habitatge critiquen que els Mossos hagin canviat de criteri i multin les protestes antidesnonaments

Sindicats d'habitatge i Alerta Solidària han criticat aquest dijous que el Departament d'Interior i els Mossos d'Esquadra hagin "abandonat" els criteris fixats el 2022 per garantir el dret a la protesta pacífica i han tornat a sancionar "massivament" les persones que intenten aturar desnonaments. El resultat fins al moment són 88 sancions administratives i un total de més de 50.000 euros al sindicalisme d’habitatge. Les entitats temen que aquest nou criteri s'apliqui a partir d'ara a altres protestes com les dels mestres o els pagesos.

Segons un recompte de les entitats, bona part de l'import de les multes, 43.272 euros de 50.081, són per desobediència o resistència a l'autoritat segons la 'llei mordassa', en total 72 sancions de 601 euros. També hi ha hagut 9 multes de 600 euros per obstrucció a l'execució de resolucions, 4 per falta de respecte o consideració, una per manca de comunicació de manifestació i una per deslluïment de béns immobles.

A Barcelona s'han comptabilitzat 80 de les 88 multes, la majoria a les Corts, 53, però també 13 al barri Gòtic, 9 a l'Eixample Esquerre, dues a Vallcarca, una a la Verneda i una a Sants. També hi ha hagut dues sancions a Reus i Manresa, i una a Cardedeu, Santa Coloma de Gramenet, Manlleu i Tarragona.

El cas més escandalós, segons ells, és el del barri de les Corts de Barcelona del 7 d’abril de 2025. Tres famílies amb menors van ser desnonades. Davant la finca es van concentrar veïns i activistes i el desnonament finalment va ser executat. Un any després, s’han notificat fins a 53 multes per suposada desobediència o resistència a l’autoritat. La xifra total supera els 30.000 euros.

L’any 2022, després d’anys de lluita i recursos jurídics, la directora general d’Administració de Seguretat va aprovar uns criteris públics perquè la potestat sancionadora respectés els drets de reunió i manifestació en protestes pacífiques. Aquells criteris van fer que les multes contra el moviment per l’habitatge caiguessin gairebé a zero. Ara, amb la nova direcció d’Interior, l’ordre ha estat no aplicar-los, segons critiquen les entitats.

"Una ordre no escrita", com diuen que ha admès la pròpia consellera d'Interior, Núria Parlon, en una resposta parlamentària a la CUP del 29 d’abril de 2026. No hi ha cap document, ni reglament, ni directiva que justifiqui aquest gir, asseguren. "Però els fets parlen sols: només per protestes ocorregudes el 2025, ja tenim 88 procediments sancionadors oberts contra el sindicalisme d’habitatge. La Comissària de Drets Humans del Consell d’Europa ja va alertar el 2022 de l’ús excessiu de sancions a l’Estat espanyol. Interior ha abandonat els seus propis criteris i aplica una via administrativa amb menys garanties que la penal, generant por i barreres econòmiques a persones que ja viuen en precarietat", denuncien.

Per tot això, exigeixen al Departament d’Interior la retirada immediata de totes les sancions vinculades al cas de les Corts i de la resta de multes per aturar desnonaments, la recuperació i aplicació efectiva dels criteris de 2022 que garanteixen el dret a la protesta pacífica i el cessament de l’ús de la via administrativa com a eina repressiva contra el moviment per l’habitatge.