TMB incorpora sistemes tecnològics de monitorització de trens i túnels per detectar anomalies en temps real
L'estratègia de transformació digital ha de permetre prevenir incidències abans que afectin el servei
- Què ha passat: TMB ha incorporat sistemes tecnològics amb càmeres i sensors en trens (els «auscultadors») i túnels per analitzar contínuament l'estat de la infraestructura, la via i els vehicles.
- Com funciona: Els trens equipats examinen la geometria de la via, la catenària i el comportament dels trens. En paral·lel, es munten arcs de tecnologia als túnels de les línies automàtiques per revisar l'estat dels trens en circulació en temps real.
- Benefici: La detecció precoç d'anomalies permet evitar incidències, millorar la seguretat operativa, maximitzar la disponibilitat del servei i allargar la vida dels actius mitjançant manteniment predictiu.
- Alcance: Els trens auscultadors estan operatius a les línies 1 i 5. L'objectiu final és aplicar aquest sistema predictiu a tots els trens i infraestructura del metro.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha incorporat sistemes tecnològics de monitorització de trens i túnels per detectar anomalies en temps real. La companyia vol fer així un "pas definitiu" en el procés de transformació digital per connectar els milions de dades generades per la seva xarxa amb "accions directes" de manteniment i operació. I busca, d'aquesta manera, detectar i resoldre els aspectes que poden acabar incidint en la qualitat del servei, monitoritzant tant el tren com la infraestructura per "garantir una disponibilitat i confort òptims", d'acord amb una nota de premsa d'aquest dimecres. TMB, doncs, espera que els nous sistemes permetin prevenir incidències abans que afectin el servei.
La xarxa de Metro de Barcelona compta actualment amb 8 línies, 165 estacions, 125 quilòmetres d'extensió i un 30% del seu sistema totalment automatitzat. I genera cada dia un volum "massiu" d'informació, d'acord amb la nota de premsa. Són dades recollides per sensors i sistemes tecnològics que estan embarcats als trens i situats en la infraestructura ferroviària.
El tren auscultador
Dins d'aquest ecosistema tecnològic, una de les eines que proporciona dades "clau" és el tren auscultador: són trens que han estat equipats amb diferents càmeres i sensors amb els quals analitzen els diferents elements de la infraestructura, d'acord amb la nota de TMB.
D'aquesta manera, actuen com un laboratori mòbil que circula per la xarxa realitzant un diagnòstic continu de la salut de la via i altres sistemes de la infraestructura com la catenària. Actualment, estan en servei a les línies 1 i 5 del metro.
També analitza paràmetres "importants" mitjançant sistemes d'auscultació de la geometria de la via -com l'ample, l'alineació, el peralt i l'anivellament-, a més de controlar el comportament de l'acceleració dels trens i la temperatura del carril.
Així mateix, el tren compta amb unitats de monitoratge a la cabina, anàlisi de so i càmeres d'alta velocitat per supervisar la dinàmica i la interacció entre la catenària i el pantògraf, assegurant que qualsevol anomalia es detecti abans que pugui afectar el servei comercial.
A més dels trens auscultadors, TMB equiparà combois amb un sistema de càmeres i eines d’última generació, de manera que els trens revisaran i aportaran dades sobre l’estat del túnel a mesura que hi circulen i, per tant, en temps real.
Amb aquestes eines s'obté un núvol de punts en 3D que reflecteix de manera contínua la secció completa del túnel. Aquest procediment digital permet mesurar i avaluar el perímetre o contorn geomètric total de la cavitat per sectors específics, verificant la distància respecte al perfil exacte del tren per "garantir la màxima seguretat operativa".
D’altra banda, TMB instal·larà als túnels de les línies automàtiques un arc de sistemes tecnològics que abastarà tota la circumferència del túnel. Aquest arc revisarà l’estat de tots els elements dels trens que estiguin en circulació, a mesura que passin per aquest punt.
Aquesta informació permetrà detectar anomalies en els vehicles i corregir-les abans que incideixin negativament en l’operació o el confort dels usuaris.
Totes aquestes dades s’estructuren en blocs d'informació que permeten fer el que s’anomena Manteniment Basat en la Condició (CBM), que vol dir que es fa tenint en compte la situació real dels trens o la infraestructura. També s’utilitzen per desenvolupar models avançats de comportament predictiu.
L'objectiu final és assolir la maduresa predictiva tant per als trens com per a la infraestructura i els sistemes de senyalització ferroviària.
Aquesta traducció de les dades cap a l'acció respon a quatre pilars estratègics fonamentals per al metro del futur: garantir la màxima seguretat de l'operació, oferir la "màxima disponibilitat" del servei i flux de passatgers, minimitzar l'impacte a la ciutat per millorar el confort d'usuaris i allargar la vida útil dels actius mitjançant la productivitat del manteniment.