Tots els jutges substituts de les comarques gironines estan treballant però encara queden vacants per cobrir

Tots els jutges substituts de les comarques gironines estan treballant per suplir vacants de titulars però, tot i això, hi ha llocs sense cobrir. El president de l'Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha exposat que hi ha 82 places i la bossa de substituts és d'entre 20 i 22, que no són suficients per suplir la manca de titulars. "Hi ha alguna plaça que estan cobrint els companys. A Santa Coloma de Farners un jutjat no està cobert per un jutge substitut, sinó que els companys estan fent la substitució ordinària". La memòria del 2025 recull que aquesta situació no és nova, per exemple també va passar el segon semestre de l'any a Sant Feliu de Guíxols. La memòria també evidencia que les seccions civils estan "bastant col·lapsades".

A les comarques gironines, hi ha 82 jutges, inclosos els disset magistrats de l'Audiència de Girona. "És un nombre important de jutjats", ha afirmat García Morales. A més, la bossa de jutges i jutgesses substituts és d'entre 20 i 22. Avui dia, tots ells estan treballant cobrint algun titular i, tot i això, no n'hi ha prou i hi ha vacants per cobrir. Segons ha explicat el president de l'Audiència de Girona, això ha obligat alguns companys a assumir la feina ordinària d'un jutjat que està treballant sense jutge.

Això passa, per exemple, als jutjats de Santa Coloma de Farners, on el buit no s'ha pogut cobrir amb un jutge substitut i són els responsables d'altres jutjats els que estan fent "la substitució ordinària".

Adolfo García Morales subratlla que la situació no és nova, sinó que ja ha passat en altres moments i que és un problema "estructural", no només a les comarques gironines, sinó també al conjunt de Catalunya, com a conseqüència dels jutges que hi arriben com a primer destí però n'acaben marxant un any després per acostar-se a casa.

García Morales ha presentat aquest dimarts la memòria 2025 de l'Audiència de Girona, que analitza l'activitat i la situació de tots i cadascun dels òrgans judicials de la demarcació. El document exposa, per exemple, que durant el segon semestre de l'any passat, les tres places dels jutjats de Sant Feliu de Guíxols "han estat assumides només per dos jutges". La situació no es va solucionar fins al 9 de febrer d'enguany, quan va prendre possessió una jutgessa de la nova promoció i una altra jutgessa en expectativa de destí que, juntament amb la jutgessa substituta, van poder completar les tres places.

La mobilitat dels jutges és un problema endèmic a la demarcació i García Morales exposa que no sap quines fórmules per estabilitzar la plantilla hi podria haver, tot i que apunta al sistema de beques per crear vocacions de jutges a Catalunya (n'hi ha tant de la Generalitat com del Ministeri), a la possibilitat que sigui la Generalitat qui assumeixi un plus per als jutges que venen aquí per completar el sou estatal i fer el destí més atractiu o allargar el temps d'obligació al primer destí perquè no sigui de només un any.

També ha remarcat que es podria ampliar la borsa de jutges substituts, tot i que els requisits són exigents, sobretot per a algunes jurisdiccions més especialitzades com són el contenciós administratiu o l'àmbit social.

Les seccions civils, "bastant col·lapsades"

El president de l’Audiència de Girona ha alertat que les seccions civils, tant dels tribunals d'instància de Girona com de la mateixa Audiència, estan "bastant col·lapsades" per un increment "molt intens" i "exponencial" dels assumptes civils en els darrers anys.

García Morales ha explicat que molts d'aquests procediments tenen a veure amb contractació general, com ara hipoteques i préstecs, un tipus d'assumptes que, tot i no ser especialment complexos individualment, generen un "volum d'assumptes molt alt". "Un assumpte que hauria d'estar resolt en sis mesos o un any, doncs tarda tres anys, quatre anys. I no només triga a la primera instància, sinó que també quan es recorre perquè l'Audiència no té prou magistrats per resoldre tot aquest munt d'assumptes", ha exposat.

En el cas de les seccions civils de l'Audiència, la memòria del 2025 recull que "l'increment incessant" d'assumptes ha arribat durant el darrer any a 5.016, una xifra que supera "amb escreix" la mitjana catalana i estatal. En relació amb el mòdul recomanat pel Consell General del Poder Judicial (un sistema que mesura la càrrega de feina), la memòria identifica que la secció primera està un 224,59% per sobre del límit fixat com a òptim i la secció segona s'enfila fins al 301,96%. Això vol dir que, si cada magistrat hauria de tenir com a molt 200 assumptes nous cada any, a la secció primera en tenen 649 i a la segona 804.

Els jutjats de primera instància de Girona també estan per sobre de mòdul amb xifres que oscil·len entre el 132 i el 180%. I el mateix passa en partits judicials com el de Santa Coloma de Farners, amb una càrrega de feina d'entre el 147 i el 156% superior a la recomanable.

"Forats negres"

El president de l'Audiència ha identificat diversos "forats negres" a la demarcació on els òrgans judicials "funcionen pitjor" que en altres llocs. El més destacat és el partit judicial de Figueres, que pateix una sobrecàrrega important i necessita més places judicials. Segons García Morales, Figueres acumula problemes derivats del seu ampli territori -amb costa, frontera, turisme, muntanya i indústria- i actualment opera amb només cinc titulars a dotze jutjats, la qual cosa obliga els jutges substituts a cobrir forats.

Per pal·liar aquesta situació, el president recorda que entre les nou noves places judicials promeses per a la província de Girona en destaca una plaça específica per a Figueres, que permetria arribar als deu jutjats i poder desdoblar les jurisdiccions civil i d'instrucció penal.

Els altres "forats negres", segons el president de l'Audiència, són l'àmbit civil i els jutjats de Blanes i Santa Coloma de Farners. De fet, ha recordat que hi ha compromesa la creació de nou places més en total a la demarcació: dues a la secció civil de l'Audiència, dues a seccions civils de tribunals d'instància de Girona, una al social, una a la secció penal, una a Figueres, una a Santa Coloma de Farners i una altra a Olot.

Comarcalització de seccions de violència sobre la dona

Entre les propostes de futur que s'estan començant a plantejar, però que encara està a les beceroles, és promoure la comarcalittzació de la instrucció i l'enjudiciament de la violència de gènere entre els jutjats de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal i Girona. Això implicaria crear un nou jutjat i que els tres partits judicials treballessin de manera conjunta en ares a l'agilització dels procediments i millorar l'atenció a la víctima.

García Morales assenyala que, per ara, és només "un desideràtum" i que abans volen veure com estan funcionant les comarcalitzacions que s'han fet a Lleida amb Balaguer i Cervera, per una banda, i a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès, per l'altra.

Més endavant, seria una opció que també es podrien plantejar estudiar per a Figueres i Olot.