Transports creu que adaptar l'ample de via ibèric a l'europeu és "difícilment assumible" i calcula que caldrien 30 anys
El Ministeri ressalta l'impacte sobre el trànsit ferroviari, que podria ser "especialment rellevant" a Rodalies
- Què ha passat: El Ministeri de Transports conclou en un estudi que la migració de l'ample ibèric al europeu és «clarament desaconsellable» socioeconòmicament, ja que els beneficis no superen el cost.
- Les xifres: Caldrien 30 anys i almenys 20.000 milions d'euros. Significaria dedicar un terç de tota la inversió ferroviària anual durant tres dècades.
- El problema: Provocaria talls de servei «gairebé permanents», especialment a les Rodalies de Madrid i Barcelona, amb retards significatius i pèrdua d'usuaris.
- El context: La normativa de xarxes transeuropees exigeix l'ample europeu (1.435 mm), però la xarxa convencional espanyola és majoritàriament de 1.668 mm.
El Ministeri de Transports creu que adaptar l'ample de via ibèric a l'europeu és "difícilment assumible" i calcula que, per fer-ho, les obres s'allargarien uns 30 anys i suposarien una inversió d'almenys 20.000 milions d'euros. Així ho detalla en l'estudi de viabilitat de la migració, que es troba en fase final de redacció abans de discutir-se amb altres països de la UE per després enviar una avaluació definitiva a Brussel·les. En el document, que ha avançat 'El País' i ha consultat l'ACN, el ministeri que encapçala Óscar Puente ressalta l'impacte que tindrien les obres sobre el trànsit ferroviari i avisa que podria ser "especialment rellevant" en els nuclis de Rodalies. Segons diu, hi hauria talls de servei "gairebé permanents".
El document apunta que ja hi ha una "solució" per als nuclis més importants de l'Estat, on assenyala Madrid i Barcelona, amb trams compartits de Rodalies i mercaderies, però remarca que "inevitablement" hi hauria talls durant les obres i "empitjoraria" la funcionalitat de la xarxa. A més, assegura que hi hauria de desviaments per itineraris alternatius en viatgers i mercaderies.
"Aquestes situacions provisionals, a més, podran suposar incidències, retards significatius i pèrdues d'usuaris", avisa. El document conclou que l'actuació és "clarament desaconsellable" des del punt de vista socioeconòmic perquè els seus beneficis "no superen" el cost.
Pel que fa a la inversió, calcula que suposaria mantenir una mitjana de 1.000 milions d'euros a l'any. Tenint en compte que la inversió ferroviària mitjana en l'última dècada no arriba als 3.000 milions d'euros a l'any, suposaria que caldria dedicar al voltant d'un terç de totes les inversions durant els 30 anys de construcció.
L'estudi de viabilitat compleix amb el reglament 2020/1679 de xarxes transeuropees. Aquest estableix que els principals corredors han d'utilitzar l'ample europeu (1.435 mm). La xarxa convencional a Espanya és majoritàriament d'ample ibèric (1.668 mm).