Troballa d'una bomba de morter del segle XVII al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d’Urgell
El projectil reforça la idea que la zona va patir un violent episodi, possiblement vinculat a la guerra dels Segadors
- Què ha passat: La setena campanya d'excavacions ha trobat un projectil esfèric de 30 centímetres, buit a l'interior i dissenyat per omplir amb pólvora i metralla. El TEDAX-NRBQ dels Mossos ha intervingut per desactivar-lo sense destruir-lo.
- El context: La troballa apunta cap a la guerra dels Segadors i s'alinea amb descobriments de 2023: monedes, eines i objectes que indicaven abandonament sobtat de l'activitat medieval.
- Impacte local: L'excavació despertava expectatives: més de 70 visitants al jaciment en juny. L'Ajuntament impulsa un projecte de 200.000 euros per millorar la visibilitat del patrimoni.
La setena campanya al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d’Urgell ha tancat amb la troballa d'una bomba de morter del segle XVII. Es tracta d'un projectil, d’uns 30 centímetres de diàmetre, esfèric, de parets gruixudes, buit a l’interior i dissenyat per ser omplert amb pólvora i metralla. La troballa obre un nou escenari científic i guanya força la possibilitat que estigui vinculat a la guerra dels Segadors. Aquesta línia d’investigació lliga amb els resultats obtinguts durant la campanya de l’any 2023 quan es va descobrir un conjunt tancat de monedes, eines de ferro i objectes diversos que apuntaven clarament cap a un abandonament sobtat de l’activitat.
Intervenció d’urgència del TEDAX per salvar el patrimoni
Davant el perill que suposava el projectil, els responsables de l’excavació van activar el protocol de seguretat establert per a aquest tipus de troballes bèl·liques. Desplaçats d’urgència fins al jaciment del Pati de les Monges, efectius del TEDAX-NRBQ (Subdivisió de Desactivació d'Artefactes Explosius) dels Mossos d'Esquadra van procedir a la inspecció minuciosa de la peça.
La intervenció dels especialistes va permetre retirar la bomba amb totes les garanties de seguretat exigides. Actualment, l’objectiu de les tasques policials és intentar neutralitzar la càrrega explosiva interior sense haver de recórrer a la destrucció del projectil. D’aquesta manera, es busca prioritzar la conservació de la peça de ferro i preservar el seu indubtable interès patrimonial i històric.
Els treballs d’enguany, impulsats conjuntament per l’Ajuntament de la Seu i l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat, han capgirat les expectatives dels investigadors en aportar "noves i valuoses troballes" que contribuiran a ampliar el coneixement sobre l’evolució històrica d’aquest espai urbà i del conjunt de la ciutat. Així ho han explicat la directora de l’excavació, Carla Garrido, juntament amb l’alcalde de la Seu, Joan Barrera.
Més enllà de l’interès arqueològic el jaciment ha despertat interès entre els veïns. Més de 70 visitants han passat pel jaciment aquest juny. L’Ajuntament ja treballa en un projecte de més de 200.000 euros, per al qual ja s’ha demanat finançament a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura, per poder eliminar els murs opacs actuals que contenen aquest jaciment i substituir-los per un tancament reixat.
El pols de la ciutat artesanal: excavació als forns terrissaires
L'arqueòloga Carla Garrido, ha explicat que els esforços d’aquesta campanya s'han concentrat en l’estudi de l’espai obert que se situa entorn dels antics forns terrissaires, unes estructures de gran valor que ja havien estat descobertes en intervencions anteriors. En aquesta àrea del sector artesanal, s’han pogut documentar amb precisió diversos nivells d’ús i d’estrats que responen, molt probablement, a les tasques de neteja periòdica d’aquests forns.