Trump diu que Groenlàndia hauria d'estar "controlada" pels Estats Units i amenaça de retirar totes les tropes d'Europa
El president estatunidenc reitera la seva decepció amb l'OTAN i assegura que assisteix a la cimera per Erdogan
- Què ha dit Trump: A la cimera de l'OTAN d'Ankara, ha reclamat que Groenlàndia "hauria d'estar sota control dels EUA" perquè és estratègicament clau i est envoltada de vaixells xinesos i russos.
- Crítica a Dinamarca: Trump ha culpabilitzat el govern de Mette Frederiksen de no invertir prou diners en seguretat de l'illa ni en reforçar defenses.
- Condicio als aliats: Ha deixat clar que la seva relació amb l'OTAN dependrà de com es resolgui la qüestió de Groenlàndia, tot advertint que estava "decepcionat" amb l'Aliança.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a carregar contra Dinamarca pel control de Groenlàndia i ha amenaçat de retirar totes les tropes estatunidenques d'Europa. "Groenlànda hauria d'estar sota el control dels Estats Units, i no de Dinamarca", ha dit en una roda de premsa abans de l'inici de la cimera de l'OTAN que se celebra a Ankara, a Turquia. Trump, que ha comparegut juntament amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha criticat que el govern de Mette Frederiksen "no fa prou" per reforçar la seguretat de l'illa. "No hi destina els diners necessaris. Groenlàndia és estratègicament molt important per als Estats Units, i està envoltada de vaixells xinesos i russos", ha avisat.
(Aquesta informació s'actualitza amb la reacció de la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, a les declaracions de Trump sobre Groenlàndia)
"La meva relació amb l'OTAN està condicionada per Groenlàndia, perquè Dinamarca no fa prou per protegir-la", ha afirmat. Trump ha dit que "sempre" ha pensat i "continua pensant" que Groenlàndia hauria d'estar sota control dels Estats Units i no de Dinamarca i ha titllat "d'error" l'oposició del govern danès a cedir el control de l'illa.
"Quan els danesos s'hi van oposar, malgrat tots els diners que els hem destinat per ajudar-los davant Rússia -uns diners que, de fet, no tindríem cap obligació de gastar-, vaig considerar que era un error", ha afirmat.
La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha dit a la seva arribada a la cimera que espera que els aliats de l'OTAN respectin la sobirania del país i ha reiterat que l'illa no està a la venda.
En la roda de premsa abans de l'inici de la cimera, Trump ha amenaçat també de retirar "totes les tropes estatunidenques d'Europa" perquè "Europa és avui un lloc molt diferent del que era fa vint anys". "Ha canviat molt. I els europeus haurien d'anar amb molt de compte amb dues qüestions: la immigració i l'energia. Si no gestionen bé aquests dos àmbits, aviat ja no tindran l'Europa que coneixem", ha apuntat.
"Decepció" amb els aliats de l'OTAN
El líder dels Estats Units també ha subratllat la seva "decepció" amb els aliats de l'OTAN per la inversió en defensa i el rebuig a donar suport a l'atac contra l'Iran. "He estat molt decebut amb l'OTAN. Els Estats Units han invertit bilions de dòlars per protegir els països europeus, especialment davant Rússia. Em sembla bé, però també esperava que, quan nosaltres necessitéssim ajuda, els aliats hi fossin", ha dit Trump en referència al rebuig de molts aliats a donar suport i ajudar en la campanya militar a l'Iran.
"El Regne Unit va dir que ens ajudaria un cop s'acabés la guerra. Jo vaig respondre que no necessitàvem aquesta mena d'ajuda. En realitat estava posant a prova els aliats per veure si estarien al nostre costat, perquè sempre he dit que nosaltres hi som per a ells, però no tenia clar que ells hi fossin per a nosaltres. Itàlia, Alemanya i França van rebutjar donar-nos suport. Per això em preguntava per què gastem centenars de milers de milions de dòlars si després no hi són quan els necessitem", ha qüestionat.
El president dels Estats Units ha dit també que ha assistit a la cimera de l'OTAN a la capital turca per respecte a Erdogan. "Sincerament, si -la cimera- no s'hagués celebrat a Truquia, on el meu amic és un líder molt fort, és possible que no hauria assistit", ha admès.
"Com tothom sap, som grans amics. És una qüestió de química, i aquesta química ha funcionat des del primer moment", ha apuntat Trump, que ha insistit que el dirigent turc "és un gran líder i un líder respectat arreu del món". "Des del primer moment hem tingut molt bona sintonia i una relació molt especial", ha assenyalat.
Meloni
El president dels Estats Units també ha tornat a carregar contra la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per no haver donat suport a la intervenció dels Estats Units i Israel a l'Iran, tot i que ha afirmat que és una "bona persona".
"En el fons, sempre hem tingut una bona relació, tot i que es va deteriorar una mica perquè es va tornar a negar a ajudar-nos. No la vaig pressionar gaire, però va decidir no implicar-se en l'operació contra l'Iran. Això va refredar una mica la nostra relació", ha afirmat Trump.
"Tot i això, em cau bé i crec que és una bona persona, encara que penso que va cometre un error. Molts països depenen del petroli d'aquella regió. Nosaltres no, els Estats Units tenen més petroli que ningú. Vam fer el que vam fer perquè consideràvem que era important. Ella simplement no va estar al nostre costat i això em va decebre", ha afegit.
Ucraïna
El president dels Estats Units també ha explicat que dilluns va mantenir una "conversa molt positiva" amb el president de Rússia, Vladímir Putin, i amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, i ha assegurat que "tots dos volen arribar a un acord". "És una llàstima que -l'acord- trigui tant, però crec que alguna cosa sortirà. El president Erdogan també està ajudant en aquest procés. Sempre he dit que m'agrada posar fi a les guerres, i crec que aquesta s'acabarà resolent", ha expressat.
Trump també ha dit que vol "deixar de veure morir gent" i que el seu objectiu és "salvar vides". També ha criticat que l'administració de Joe Biden va "enviar centenars de milers de milions de dòlars en equipament" a Ucraïna i ha fet valdre que, sota el seu mandat, els Estats Units ara "estan venent aquest equipament als països europeus, que després el lliuren a l'exèrcit ucraïnès".