Un estudi constata la davallada del català al Poblenou mentre augmenta la renda mitjana i els preus de l'habitatge

Un estudi de Plataforma per la Llengua constata que la "davallada" del català com a llengua habitual (només un 31,8% de parlants a Sant Martí segons dades del treball) s'inscriu en un context de creixement de la població d'origen estranger tant de països "amb un PIB per càpita inferior com superior al català, paral·lel a l'augment de la renda mitjana i a l'escalada dels preus de l'habitatge". L'estudi incideix, doncs, en l'efecte dels anomenats 'expat' en el procés de gentrificació en aquesta zona de la capital catalana. Per això, proposa establir plans obligatoris "d'acollida lingüística" per lluitar contra la gentrificació al 22@, el barri tecnològic de Barcelona. L'entitat ho fa en el marc d'un estudi sobre aquest fenomen al Poblenou.

Segons l'Enquesta de Serveis Municipals 2025 de l'Ajuntament de Barcelona, en els darrers vint anys el percentatge de catalanoparlants ha baixat d'un 45 a un 31,8% al districte de Sant Martí, que engloba deu barris de la capital catalana. És la xifra més baixa de tota la sèrie històrica. Al conjunt de Barcelona, el percentatge ha baixat del 46,3 al 34,8%.

En el mateix termini, el percentatge de parlants habituals de llengües diferents del català i del castellà a Sant Martí ha passat de l'1,7 al 10,2% (de l'1,5 al 10,7% a Barcelona). A més, un 7,9% dels habitants declara no entendre, parlar ni escriure el català (un 8,7% al conjunt de la ciutat).

Pel que fa a la renda disponible, i també segons dades de l'Ajuntament, la renda disponible de les llars per càpita al Poblenou ha experimentat un increment del 16% entre 2015 i 2024, mentre la renda mitjana per persona ha crescut un 30% en el mateix període. S'observa un increment "destacable" de residents nascuts en estats amb un PIB per càpita superior durant el període 2015-2025, en paral·lel a un augment de població d'estats amb PIB inferior.

L'estudi afirma que el procés de transformació del Poblenou en els darrers anys "s'ha vist precedit i acompanyat per la construcció d'un discurs que projecta el barri com un espai altament atractiu" per a nous residents, professionals creatius, visitants i inversors internacionals.

Un relat "àmpliament difós" a través de mitjans digitals, xarxes socials i publicitat immobiliària que, segons els responsables de la investigació, "ha contribuït a l'augment de la demanda residencial i immobiliària i en els canvis de l'entramat comercial del barri".

Així, la "transformació social i demogràfica" del Poblenou ha tingut un "impacte directe" en els usos lingüístics del sector comercial. El català "ha perdut presència davant del castellà" en àmbits com els rètols principals, els informatius a l'exterior o l'aparador o en la llengua de resposta després que el client interaccioni en català.

Propostes

En aquest escenari, l'informe fa un seguit de propostes per combatre la gentrificació, que passen per un control "efectiu" del compliment de la normativa lingüística, augmentar inspeccions i sancions en cas d'incompliment, assegurar el compliment dels criteris de retolació en català en les noves llicències o incorporar la normativa lingüística a la pàgina web oficial d'instruccions municipals per a establiments comercials.

Però a banda, proposa l'obligatorietat esmentada dels plants d'acollida lingüística a empreses i 'coworkings' del Poblenou, o d'altres com enviar una carta de benvinguda als nous empadronats al barri per explicar-los "les opcions per aprendre català, la importància de fer-ho, la repressió històrica que ha patit la llengua i la necessitat de normalització". A Dinamarca, subratlla l'estudi, és una pràctica que s'aplica des de finals dels anys 90.

Més enllà d'això, altres propostes impliquen protegir el comerç de proximitat "lingüísticament responsable", augmentar l'oferta de cursos de català o vincular habitatge i cohesió lingüística, tot garantint la presència del català a la documentació informativa per a compradors o llogaters.

Respostes integrals

"El discurs hegemònic contribueix a projectar el Poblenou com un espai atractiu, dinàmic i altament desitjable per a residents i consumidors amb alt poder adquisitiu, mentre que, des de dins, aquest mateix procés és viscut com una erosió del teixit social i de la identitat col·lectiva", afirmen els responsables de l'estudi a les conclusions.

"Aquestes transformacions tenen una translació clara en l'àmbit comercial, on el català retrocedeix en favor del castellà i ara també de l'anglès", afegeix. El treball compara la situació amb la d'altres territoris "amb polítiques lingüístiques consolidades" com ara Irlanda, Gal·les o el País Basc, una comparació que "evidencia" que, fins i tot en aquestes zones, la dimensió territorial és "clau" per "protegir els espais d'ús intensiu de la llengua".

Alhora, mostra com llengües majoritàries com el neerlandès o el danès "tampoc resten immunes" a la pressió "creixent" de l'anglès. En aquest sentit, els responsables de l'estudi consideren que el cas del Poblenou "exemplifica la necessitat d'articular respostes integrals que tinguin en compte simultàniament les dinàmiques urbanes, econòmiques i lingüístiques".