Un estudi de la UB descobreix que l’ADN canvia la seva organització per ajudar a regenerar els teixits
La recerca mostra en mosques de la fruita que calen contactes entre parts de l’ADN per recuperar-se d’una lesió
- El descobriment: L'ADN canvia la seva organització dins les cèl·lules durant la regeneració de teixits. Unes regions molt allunyades en la seqüència genòmica entren en contacte (laços de cromatina) i aquests contactes són necessaris per a la reparació eficient.
- Com ho van demostrar: Els investigadors van estudiar els discs imaginals de l'ala de la mosca 'Drosophila melanogaster' i van identificar tres contactes concrets d'ADN. En alterar les regions responsables, la capacitat regenerativa dels teixits es va reduir significativament, però el desenvolupament normal es va mantenir intacte.
- Qui ho ha fet: Un equip liderat per la UB amb participació del CNAG, CRG i Universitat de Lausana. L'estudi s'ha publicat a 'Science Advances'.
Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert que l’ADN es reorganitza dins de les cèl·lules quan un teixit ha de regenerar-se després d’una lesió. La recerca, feta amb mosques de la fruita, mostra que determinades regions de l’ADN molt allunyades en la seqüència del genoma entren en contacte durant aquest procés i que aquests contactes són necessaris perquè la regeneració sigui eficient. Quan els investigadors alteren les regions responsables de formar-los, la capacitat regenerativa dels teixits es redueix de manera significativa. El treball s’ha publicat a la revista ‘Science Advances’.
L’ADN no està disposat de manera lineal dins la cèl·lula, sinó plegat i organitzat en tres dimensions. Això fa possible que fragments que es troben molt separats en la seqüència genètica puguin acostar-se i entrar en contacte. Aquests contactes, coneguts com a llaços de cromatina, poden influir en l’activació dels gens.
Els investigadors han estudiat aquest procés en els discs imaginals de l’ala de la mosca ‘Drosophila melanogaster’, uns teixits que donen lloc a les ales de l’animal. Durant la regeneració han identificat tres contactes concrets entre regions de l’ADN i han comprovat que tenen una funció directa en la reparació del teixit.
"Quan vam alterar les regions responsables de formar-los, la capacitat regenerativa dels teixits es va reduir de manera significativa, mentre que el desenvolupament normal de l’organisme es mantenia pràcticament intacte", explica Carlos Camilleri-Robles, investigador de la UB i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i un dels primers autors de l’estudi.
La recerca està liderada per la catedràtica Montserrat Corominas, de la Facultat de Biologia i de l’IBUB, i té Palmira Llorens-Giralt (UB-IBUB) com a primera autora. També hi han participat investigadors del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), del Centre de Regulació Genòmica (CRG) i de la Universitat de Lausana.