VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Economia

Un estudi de la URV alerta de contaminants químics en els plats preparats de peix i marisc

La recerca analitza una trentena de substàncies i conclou que no representen "un risc significatiu" per a la salut

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha analitzat per primera vegada la presència de substàncies químiques d'alt volum de producció en plats preparats a base de peix i marisc venuts en establiments de Tarragona. Tot i que la recerca conclou que els nivells detectats no representen "un risc significatiu" per a la salut, es va detectar 29 compostos pertanyents a diverses famílies químiques -ftalats, organofosfats, benzotiazoles, i fragàncies sintètiques-, en almenys una de les mostres analitzades. Aquests contaminants químics estan presents en el medi ambient o arriben als productes durant el processament i l'envasament.

Els resultats indiquen que els nivells trobats en els plats preparats són, en general, lleugerament superiors als descrits en estudis previs sobre peix i marisc cru de la mateixa zona. Els ftalats van ser els contaminants predominants en la major part dels plats, especialment en dues mostres elaborades amb lluç, mentre que en els musclos la presència més elevada va ser d'organofosfats.

La recerca, publicada a la revista Analytical and Bioanalytical Chemistry, ha estudiat divuit productes comercials precuinats, frescos, refrigerats o congelats, elaborats amb algunes de les espècies més consumides a Catalunya, com són calamar, salmó, musclo, gamba, sardina, lluç i bacallà.

La recerca també va analitzar si el contingut en greix de les espècies influïa en la presència d'aquests compostos. Els organofosfats, els mescs sintètics i les benzensulfonamides es van trobar en concentracions més elevades en espècies amb més contingut lipídic, una dada coherent amb la tendència a acumular-se en teixits grassos. En canvi, els ftalats van ser més abundants en espècies amb menys greix, especialment en plats de lluç, fet que reforça la hipòtesi que hi poden intervenir fonts externes, com el contacte amb materials plàstics o processos d’elaboració i conservació. 

Llegeix l'original a l'ACN