Un estudi de la URV alerta que la pressió turística força els veïns de Barcelona a modificar els horaris i rutines
Els habitants dels barris més massificats pateixen alteracions dels ritmes, sobretot la gent gran
- Què mostra l'estudi: Una investigació de la URV amb 44 entrevistes analitza com la pressió turística impacta la mobilitat diària a tres barris: Gòtic, Barceloneta i Sagrada Família.
- Com es adapten: Els veïns canvien de ruta, modifiquen horaris de compra i passejades, i eviten espais públics per fugir de la congestió. Les places han deixat de ser punts de trobada veïnal.
- Qui pateix més: Les persones grans i les que fa més temps viuen al barri descriuen més dificultats, especialment les que cuiden de nets.
- L'efecte invisible: El sobreturisme genera sensació de pèrdua d'espai propi, inseguretat i transformació de la identitat del barri més enllà dels impactes en habitatge i economia.
La pressió turística obliga els veïns de Barcelona a modificar els seus recorreguts i horaris. És la conclusió de l'estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) publicat a la revista Tourism Planning & Development, que analitza com el sobreturisme afecta la mobilitat diària, els ritmes i les rutines de les persones que viuen en tres dels barris més massificats, el Gòtic, la Barceloneta i la Sagrada Família. En aquestes zones de Barcelona, els veïns han de planificar hàbits com sortir a comprar, portar els infants a l'escola, anar a la platja o passejar pel barri. Les persones grans, les que fa més temps que viuen al barri i tenen funcions com tenir cura dels nets, són les que descriuen més dificultats.
L'estudi mostra que la pressió turística no només té efectes sobre l'habitatge, el comerç o l'economia urbana, sinó que també impacta de forma directa en els residents i com es mouen en el seu entorn. L'equip investigador ha fet 44 entrevistes a peu de carrer amb veïns i veïnes del Gòtic, la Barceloneta i la Sagrada Família. Aquesta metodologia (walk-along) consisteix a acompanyar les persones participants mentre fan recorreguts habituals pel barri, i viure i comentar al seu costat com són els desplaçaments quotidians.
Els resultats mostren que molts veïns i veïnes han incorporat estratègies per evitar la congestió i la massificació. Alguns canvien de ruta per no passar per determinats carrers o places, modifiquen horaris per anar al supermercat, sortir a caminar o anar a la platja per fer-ho en moments amb menys afluència turística, i adapten la manera de moure's per evitar certs espais. La situació "genera una sensació de pèrdua d'espai propi i de desplaçament de la població local".
Segons els testimonis recollits, places, parcs i carrers principals han deixat de funcionar com a punts de trobada veïnal i s'han convertit en zones de trànsit turístic. La percepció dels veïns és que han perdut qualitat de vida i s'ha transformat la identitat del barri, així com una sensació d'inseguretat vinculada a la concentració de visitants que es relaciona a més furts o petits delictes en zones molt concorregudes.
Els participants en l'estudi de la URV recorden la pandèmia i la reducció dràstica del turisme com "un moment excepcional en què van poder redescobrir el barri, moure's amb més calma i reconèixer millor les persones que hi vivien". Alguns dels entrevistats han assenyalat que es va perdre "una oportunitat per replantejar el model turístic".