Un estudi de l'Hospital de Bellvitge detecta menys adherència dels immigrants als tractaments de trastorns alimentaris
El treball apunta la necessitat d'aplicar processos personalitzats segons l'origen del pacient
- Què diu l'estudi: Bellvitge ha detectat que els pacients immigrants amb trastorns de l'alimentació (TCA) tenen menor adherència al tractament, pitjors resultats clínics i menor recuperació que els nadius espanyols.
- Diferències detectades: Els immigrants manifesten menys preocupació per l'ús i desconfian major en les relacions, perfeccionisme, ansietat i factors relacionats amb el xoc cultural que afecten la resposta terapèutica.
- Solució proposada: L'estudi reclama desenvolupar tractaments culturalment sensibles i personalitzats que considerin l'aculturació i la multiculturalitat social de cada pacient.
Un estudi liderat des de la Unitat de Trastorns Alimentaris del Servei de Psicologia Clínica de l'Hospital de Bellvitge destaca que els pacients immigrants registren un percentatge d'adherència als tractaments d'aquest trastorn (TCA) inferior a la dels pacients nadius, pitjors resultats clínics i una menor remissió del trastorn. Per aquest motiu, determina la necessitat de desenvolupar tractaments personalitzats que considerin la multiculturalitat social. El treball ha comparat les característiques clíniques i la resposta al tractament entre pacients, centrant-se en la psicopatologia, els trets de personalitat i les diferències en la resposta al tractament de 157 pacients immigrants i 947 nadius espanyols amb TCA al centre.
L'aparició i posterior evolució dels trastorns alimentaris està influenciada per diversos factors, entre els quals figuren els trets de personalitat i variables psicosocials. En aquest sentit, hi ha una sèrie de factors comuns en la pràctica totalitat dels TCA, com ara la preocupació pel pes i la forma física, l'ansietat, la depressió i certs trets de personalitat, com l'evitació del dany i la baixa autodirecció.
Els pacients immigrants amb TCA presenten perfils psicològics diferents pel que fa a la psicopatologia alimentària, la general i els trets de personalitat que poden contribuir a empitjorar els resultats del tractament. En aquest sentit, van manifestar menys desig d'aprimar-se i una menor insatisfacció amb el seu cos, juntament amb una desconfiança més gran en les relacions personals, por a la maduresa, perfeccionisme, símptomes d'ansietat i angoixa relacionada amb el xoc cultural i autotranscendència, és a dir, disminució del sentit de la pròpia personalitat.
Als trets personals diferenciats que l'estudi ha identificat entre els pacients immigrants s'ha d'afegir l'impacte negatiu de factors socioculturals. Aquests són l'aculturació, el procés d'adaptació i l'equilibri entre la cultura d'origen i la del país receptor.
Per tot plegat, l'estudi remarca la necessitat de desenvolupar tractaments culturalment sensibles i eficaços, adaptats a les necessitats de cada persona en el conjunt "d'una societat cada vegada més diversa i multicultural".