VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Un estudi de l'IDIBGI identifica un compost natural que podria millorar l'eficàcia de la immunoteràpia contra el càncer

La silibinina, una "cola molecular", evita que la proteïna que protegeix el tumor arribi a la superfície de la cèl·lula

Investigadors de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) han identificat un mecanisme pel qual la silibinina, un compost natural present a les llavors del card marià, podria ajudar a superar la resistència dels tumors a la immunoteràpia. Els investigadors han observat que aquesta molècula actua com una "cola" dins les cèl·lules del càncer i fa que dues molècules de la proteïna PD-L1 s'enganxin prematurament. Això n'altera la maduració i n'afavoreix la destrucció abans que arribi a la superfície de les cèl·lules tumorals, on contribueix a frenar l'activitat del sistema immunitari. Els resultats són preclínics i caldrà validar-los abans de plantejar assaigs en humans.

La recerca, publicada a la revista 'Pytomedicine', se centra en una de les estratègies que utilitzen alguns tumors per protegir-se de les defenses de l'organisme. Quan el sistema immunitari detecta cèl·lules canceroses, aquestes poden activar un mecanisme de defensa per evitar que les ataqui. La silibinina podria ajudar a desactivar-lo abans que entri en funcionament.

En concret, el compost actua sobre la proteïna PD-L1, que les cèl·lules tumorals utilitzen com una mena d'escut per frenar l'activitat dels limfòcits T, unes cèl·lules del sistema immunitari encarregades de reconèixer i eliminar les cèl·lules canceroses. Quan la PD-L1 arriba a la superfície del tumor, pot enviar un senyal als limfòcits T perquè redueixin la seva activitat. D'aquesta manera, el càncer aconsegueix esquivar l'atac de les defenses.

La majoria d'immunoteràpies dirigides contra aquest mecanisme busquen bloquejar la interacció entre aquestes proteïnes perquè els limfòcits T puguin tornar a actuar. La novetat de l'estudi de l'ICO i l'IDIBGI és que la silibinina podria intervenir abans, quan la PD-L1 encara s'està formant dins la cèl·lula tumoral.

Una "cola" que impedeix que la proteïna arribi a la superfície

Els investigadors han observat que la silibinina fa que dues molècules de PD-L1 s'enganxin abans d'hora. Aquesta unió altera el procés de maduració de la proteïna, que queda marcada com a defectuosa i és destruïda per la mateixa cèl·lula abans d'arribar a la superfície.

Per això, els autors descriuen la silibinina com una "cola molecular". En comptes d'actuar directament sobre els limfòcits T, afavoreix que la proteïna que ajuda el tumor a protegir-se no arribi a completar la seva funció. Segons els investigadors, aquest efecte és selectiu i no altera de la mateixa manera la maduració d'altres proteïnes.

Més eficàcia quan es combina amb immunoteràpia

L'equip també ha estudiat si la silibinina pot reforçar l'efecte d'altres tractaments. En combinar-la amb el compost experimental BMS-1166, els investigadors van aconseguir reduir en més d'un 80% la quantitat de PD-L1 que les cèl·lules tumorals produïen quan detectaven la presència del sistema immunitari.

A més, en experiments amb limfòcits T, la combinació va provocar l'eliminació gairebé completa de les cèl·lules tumorals en models de càncer colorectal, de mama i de pulmó. Aquest resultat només es va observar quan hi havia limfòcits T presents, cosa que apunta que la combinació ajuda les defenses a recuperar la capacitat d'atacar el tumor.

Els investigadors també van comprovar que la silibinina augmentava l'eficàcia de l'atezolizumab, un fàrmac d'immunoteràpia que ja s'utilitza per tractar determinats tipus de càncer. La troballa podria obrir la porta a combinar aquest compost natural amb tractaments ja existents per intentar superar alguns mecanismes de resistència.

Caldrà estudiar-ne els efectes en animals

Els autors remarquen que els resultats són preclínics i que, per tant, encara no es pot afirmar que la silibinina sigui eficaç com a tractament contra el càncer en persones. els pròxims passos seran comprovar-ne els efectes en models animals, determinar quines dosis i formulacions serien les més adequades i estudiar-ne la combinació amb immunoteràpies abans de plantejar possibles assaigs clínics.

Llegeix l'original a l'ACN