Un estudi demostra la influència de Roma en la transformació genètica de la península Ibèrica
Les migracions posteriors de sueus, alans i visigots van tenir un impacte molt menor
- Què ha passat: Una investigació internacional publicada a 'Cell' analitza 243 genomes antics i conclou que la conquesta romana va provocar moviments de població importants des de la Mediterrània i nord d'Àfrica, transformant la composició genètica de les poblacions ibèriques.
- Les altres migracions: Sueus, alans i visigots que van arribar durant l'antiguitat tardana van deixar una empremta genètica 'considerablement menor', tot i tenir gran influència política i cultural.
- Descobertes locals: A jaciments de Tarragona, l'ADN antic ha permès identificar relacions familiars, com la d'una família de Cambrils dels segles VII-VIII o germans de la Mineta.
Un estudi internacional publicat a la revista 'Cell' demostra que la conquesta romana de la península Ibèrica va transformar profundament la composició genètica de les seves poblacions. La investigació ha reconstruït la història genètica de la península entre els segles I i VIII després de Crist a partir de l'anàlisi de 243 genomes antics procedents de 31 jaciments arqueològics, entre els quals diversos de les comarques de Tarragona. El mateix informe determina que migracions posteriors, com les protagonitzades per sueus, alans i visigots, van tenir un impacte molt menor sobre la composició genètica dels habitants de la península.
Segons les conclusions de l'estudi, la incorporació de la península Ibèrica a l'Imperi Romà va anar acompanyada de moviments de població importants procedents de diferents territoris de la Mediterrània. En contrast amb l'homogeneïtat genètica relativa de les comunitats de l'edat del ferro, les poblacions dels segles I al IV després de Crist presentaven una diversitat genètica molt més elevada, amb una presència significativa d'ascendència procedent de la Mediterrània oriental i del nord de l'Àfrica.
A parer dels investigadors, aquest procés "evidencia" que la romanització no va ser únicament una transformació política, econòmica, lingüística i cultural, sinó que també va comportar una mobilitat humana "important" que va modificar "profundament" la composició demogràfica de la Hispània romana.
En canvi, les migracions de grups com els sueus, els alans i els visigots, que van arribar a la península durant l'antiguitat tardana, van tenir un impacte genètic "considerablement menor". Tot i que van establir noves estructures polítiques i van exercir una influència cultural "duradora", la major part de la població va mantenir el perfil genètic divers heretat del període romà.
L'ADN antic permet identificar una família dels segles VII-VIII a Cambrils
Més enllà dels grans moviments de població, l'estudi també ha permès reconstruir relacions familiars entre individus que van viure durant l'antiguitat tardana. Un dels casos més destacats correspon al jaciment dels Masos, a Cambrils, on les anàlisis genètiques han permès identificar tres individus que formaven part d'una mateixa família: una mare, un pare i la seva filla.
Al jaciment de la Mineta, també a Cambrils, l'anàlisi de l'ADN antic ha permès identificar dos individus que eren germans. Igualment, a la vil·la romana dels Castellets, a la Canonja, s'ha identificat una relació de parentiu de primer grau entre dos individus, compatible amb un vincle entre progenitor i descendent.
A banda, una mostra dental descoberta el 2020 a la Cova Simanya, al massís de Sant Llorenç del Munt, i també aportada a l'estudi, ha evidenciat la presència de components genètics vinculats a poblacions del centre i nord d'Europa durant l'antiguitat tardana.