VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Un estudi internacional demostra que l'IMC per si sol no permet diagnosticar "adequadament" l'obesitat

La investigació compta amb la participació de l'IDIGBI, l’IDIAPJGol, l’ICS, la Universitat de Girona i la RICAPPS

Un estudi internacional demostra que l'IMC per si sol no permet diagnosticar

Un estudi internacional coliderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) demostra que l’índex de massa corporal (IMC), utilitzat habitualment per classificar l’obesitat, pot passar per alt persones amb excés de greix corporal i identificar-ne d’altres que no compleixen els criteris clàssics d’obesitat. Per tant, els resultats indiquen que per si sol no permetria fer un diagnòstic adequat i que caldria incorporar-hi altres mesures com el perímetre de la cintura i la relació entre cintura i alçada. Això permetria millorar la classificació i identificar millor les persones amb un risc més elevat per a la salut.

La recerca ha analitzat dades de 844.108 persones adultes de quatre grans cohorts de la Xina, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya. La mostra espanyola inclou 51.269 participants de la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica de l’atenció primària a Catalunya. L’estudi posa així en valor la contribució de les dades sanitàries catalanes a una investigació internacional sobre el diagnòstic i l’evolució de l’obesitat.

Els resultats mostren que classificar l’obesitat "exclusivament" a partir de l’IMC comporta tant casos d’infradiagnòstic com de sobrediagnòstic. De fet, segons les dades obtingudes a l'estudi, entre el 5,2 % i el 8,6 % de les persones estudiades tenien un IMC dins del rang de sobrepès, però presentaven mesures de cintura o de relació cintura/alçada compatibles amb un excés de greix corporal que permetien classificar-les com a persones amb obesitat. En canvi, entre l’1,2 % i el 3,1 % estaven classificades amb obesitat segons l’IMC, però no complien amb les mesures citades a l’estudi.

A la cohort catalana del SIDIAP, la prevalença estimada d’obesitat passa del 18,7 % al 26,1 % quan s’aplica la definició que combina l’IMC amb el perímetre de cintura i la relació cintura-alçada. "Aquest canvi evidencia la importància de tenir en compte altres indicadors, més enllà del pes i l’alçada, per identificar adequadament l’excés de greix corporal", afirmen els investigadors.

La metodologia segueix els criteris proposats per una comissió de 'The Lancet Diabetes & Endocrinology', que recomana complementar l’IMC amb altres mesures antropomètriques per confirmar la presència d’obesitat.

Un altre dels resultats destacables és la validació de la distinció entre obesitat clínica i obesitat preclínica proposada per aquesta comissió de 'The Lancet Diabetes & Endocrinology'. L’obesitat clínica es defineix per la presència d’un excés de greix corporal que s’associa amb alteracions en el funcionament dels òrgans o limitacions en les activitats quotidianes. En l’obesitat preclínica, en canvi, hi ha excés de greix corporal, però es manté la funció dels òrgans i de l’organisme.

L’anàlisi conjunta de les cohorts amb dades de mortalitat disponibles mostra que les persones amb obesitat clínica presenten un risc de mortalitat per qualsevol causa un 69% superior al del grup de referència. En canvi, en les persones amb obesitat preclínica, l’increment és del 19%.

D'altra banda, l'estudi constata que entre el 76,9% i el 91,3% de les persones amb obesitat preclínica no van progressar cap a l’obesitat clínica durant deu anys de seguiment. Aquesta evolució posa de manifest que l’obesitat no té les mateixes conseqüències en totes les persones i que és important diferenciar la presència d’excés de greix corporal de l’afectació clínica que pot comportar.

L’estudi està coliderat per José Manuel Fernández-Real i Rafel Ramos, investigadors de l’IDIBGI, l’IDIAPJGol, l’ICS, la Universitat de Girona i la RICAPPS, i amb la participació de Jordi Blanch, investigador de l’IDIBGI i l’IDIAPJGol,

Els investigadors consideren que els resultats reforcen la necessitat d’avançar cap a un abordatge de l’obesitat més integral. "En els darrers anys, s’ha debatut molt sobre si l’obesitat s’ha de considerar una malaltia. Aquest estudi ens ajuda a entendre millor quan l’excés de greix corporal afecta realment la salut i quins senyals ens permeten identificar aquesta afectació. Reconèixer aquests senyals ens pot ajudar a identificar les persones que necessiten una atenció mèdica prioritària i a prevenir possibles complicacions per a la seva salut", afirma el doctor i coautor de l'estudi, José Manuel Fernández-Real.

"Distingir entre obesitat clínica i preclínica no ha de comportar endarrerir les intervencions en les persones que encara no presenten alteracions funcionals. La classificació ha de servir per orientar una atenció individualitzada", afegeix l'altre coautor, el doctor i investigador, Rafel Ramos.

La recerca ha estat codirigida conjuntament amb el King’s College London (Regne Unit), la Huazhong University of Science and Technology, el Kailuan General Hospital i la North China University of Science and Technology (Xina); el Pennington Biomedical Research Center i la University of Colorado Anschutz Medical Campus (Estats Units), i la Università Cattolica del Sacro Cuore (Itàlia). La recerca s'ha publicat a la revista 'Nature'.

Llegeix l'original a l'ACN