Un estudi liderat per Bellvitge identifica dos perfils clínics en el trastorn d'afartament
Diferenciar el patró dels dos grups permetrà avançar cap a tractaments més personalitzats
- Què ha passat: Un estudi internacional liderat per Bellvitge-IDIBELL identifica dos perfils diferenciats en persones amb trastorn d'afartament (TCA més freqüent). Alguns comencen més tard amb millor funcionament; altres pateixen més psicopatologia, desregulació emocional i símptomes d'addicció alimentària.
- Per què importa: El trastorn afecta un 1,3% de la població però passa desdiagnosticat anys. Identificar el perfil clínic permetrà millorar la selecció d'intervencions psicològiques i l'efectivitat dels tractaments, avançant cap a una medicina més precisa.
- El context: L'estudi, publicat a 'European Eating Disorders Review', analitza 196 persones amb episodis recurrents d'ingesta molt elevada amb sensació de pèrdua de control, però sense conductes compensatòries com el vòmit.
- El risc: El perfil amb més afectació clínica té major probabilitat d'abandonar el tractament, és el que requereix més atenció personalitzada.
Un estudi internacional liderat per la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Institut d’Investigació Biomèdica IDIBELL ha identificat dos perfils clínics en persones amb trastorn d’afartament. És el TCA (trastorn de conducta alimentària) més freqüent, però moltes persones conviuen molts anys amb els símptomes sense saber què els passa i això fa que es diagnostiqui poc. En concret, només està diagnosticada un 1,3% de la població. Ara els investigadors han observat que hi ha dos perfils diferenciats entre els pacients en funció de l’edat d’inici, el grau de funcionament i la resposta al tractament. Això, asseguren, obre la porta a un abordatge terapèutic més personalitzat.
L'anàlisi, publicat a la revista 'European Eating Disorders Review', es basa en una mostra de 196 persones amb episodis recurrents d’ingesta molt elevada de menjar en un període molt curt de temps,. Els afectats tenen sensació de pèrdua de control, però, a diferència d’altres TCA, aquests episodis no van seguits habitualment de conductes compensatòries com el vòmit o l’exercici excessiu.
El director de l’Àrea de TCA de Bellvitge-Fundació Hospitalàries i investigador de l’IDIBELL, el Dr Fernando Fernández-Aranda, ressalta que el trastorn d'afartament té "factors biològics, psicològics i socials que alteren el comportament alimentari". Assegura que s'han constatat alteracions en circuits cerebrals relacionades amb la recompensa, el control inhibitori i la regulació emocional, "similars en alguns aspectes als mecanismes de les addiccions".
El recent estudi liderat per la investigadora d'IDIBELL Lucía Camacho-Barcia descriu dos grans grups de persones amb trastorn d’afartament. D’una banda, un perfil amb una edat d’inici més tardana i un millor nivell de funcionament global. De l’altra, un perfil amb més afectació clínica, caracteritzat per una psicopatologia alimentària més intensa, més desregulació emocional i una presència més elevada de símptomes relacionats amb l’addicció al menjar. Aquest últim grup té més probabilitat d'abandonar el tractament.
Els investigadors celebren que identificar el perfil clínic pot millorar la selecció d’intervencions psicològiques, el seguiment personalitzat i l’efectivitat dels tractaments combinats, avançant cap a una medicina més precisa també en l’àmbit de la salut mental.