Un estudi mostra que dos terços dels pacients amb encefalitis anti-NMDAR greu es recuperen

Un estudi liderat pel grup de recerca de Patogènesi de les malalties neuronals autoimmunes de l’IDIBAPS aporta noves evidències sobre l’evolució a llarg termini dels pacients amb encefalitis anti-NMDAR en situacions de gran gravetat. Els resultats mostren que dos terços dels pacients que romanen durant mesos o anys en estats alterats de la consciència aconsegueixen una recuperació funcional significativa. La recerca, publicada a 'The Lancet Neurology', analitza una cohort internacional de 45 pacients amb encefalitis anti-NMDAR que van presentar un estat vegetatiu o similar durant almenys 9 mesos. El seguiment, d’una mitjana de cinc anys, ha permès descriure l’evolució clínica i el pronòstic d’aquests pacients a llarg termini.

L’encefalitis anti‑NMDAR és una malaltia autoimmune greu que afecta el cervell i pot provocar alteracions profundes de la consciència. En els casos més severs, els pacients poden romandre durant llargues temporades en unitats de cures intensives o amb múltiples complicacions mèdiques, fet que genera una gran incertesa sobre les opcions de recuperació.

Els resultats de l’estudi mostren que, malgrat aquesta gravetat, aproximadament el 66% dels pacients aconsegueixen una millora funcional significativa, i prop d’un terç arriba a una recuperació completa. A més, la recuperació pot produir-se després de períodes molt prolongats, amb millores que continuen al llarg dels anys.

“Un dels aspectes més rellevants de l’estudi és que demostra que pacients tan greus poder arribar a recuperar-se, i que la recuperació pot ser molt més lenta del que es considerava fins ara”, explica Mar Guasp, investigadora de l’IDIBAPS i primera autora del treball. “Aquestes dades indiquen que un estat prolongat d’alteració de la consciència no implica necessàriament un dany cerebral irreversible en aquesta malaltia”, afegeix.

L’estudi evidencia també l’elevada complexitat clínica d’aquests casos. Els pacients analitzats van requerir llargues estades hospitalàries i van presentar complicacions freqüents com infeccions, esdeveniments trombòtics o problemes cardiovasculars. Tot i això, molts d’ells van mostrar una evolució favorable a llarg termini.

Per al Josep Dalmau, cap del grup de recerca a l’IDIBAPS i al CaixaResearch Institute i investigador sènior de l’estudi, “aquests resultats tenen un impacte important tant per als equips mèdics com per a les famílies”. Segons destaca, “cal ser prudents a l’hora d’establir pronòstics i decisions terapèutiques, perquè la possibilitat de recuperació existeix fins i tot després de períodes molt llargs”.

Els resultats de la recerca qüestionen alguns conceptes clínics establerts, com el moment en què es considera que un tractament no és efectiu. Segons els autors, en aquesta malaltia els criteris actuals de refractarietat als tractaments poden ser massa precoços i no tenir en compte la recuperació tardana que poden experimentar molts pacients.

A més, l’estudi posa de manifest la necessitat d’un enfocament multidisciplinari i individualitzat en el maneig d’aquests casos, així com la importància d’estudis a llarg termini per avaluar adequadament l’eficàcia dels tractaments.