Un estudi revela que la psilocibina reorganitza l'activitat del cervell i no simplement la fa més caòtica
El treball, amb participació de la UPF, obre la porta a estudiar noves aplicacions terapèutiques en depressió i ansietat
- Què ha descobert l'estudi: Un equip internacional amb participació de la UPF ha observat que la psilocibina no causa caos cerebral sinó que reorganitza l'activitat en patrons que depenen del context: descans, música, meditació o pel·lícules. Analitzats 62 adults sans mitjançant ressonància magnètica i electroencefalografia.
- Per què importa: La intensitat d'aquesta reorganització s'associa amb millores en la mentalitat de l'endemà. Els investigadors creuen que mesurar aquestes diferències podria ajudar a identificar candidats ideals per a teràpia psicodèlica i optimitzar tractaments per a depressió, ansietat i trauma.
- El següent pas: Els resultats són un pas cap a aplicar aquestes découvertes en la pràctica clínica. Però els autors recordar que l'estudi s'ha fet amb adults sans, no com a tractament per a malalties.
Un estudi internacional amb participació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha descobert que la psilocibina, una substància psicodèlica, no fa que el cervell funcioni de manera caòtica, sinó que en reorganitza l'activitat en patrons estructurats segons el que l'individu fa i experimenta. Publicada a 'Nature', la recerca ha analitzat el cervell de 62 adults sans mentre descansaven, escoltaven música, meditaven o miraven pel·lícules després de prendre psilocibina. Els investigadors han observat que aquesta reorganització prediu millores en la mentalitat de l'endemà i pot ajudar a entendre com aquests estats afavoreixen el canvi psicològic. Els resultats obren la porta a estudiar aplicacions terapèutiques en depressió i ansietat.
L’estudi, anomenat PsiConnect, ha analitzat 62 adults sans. Els investigadors han registrat la seva activitat cerebral mitjançant ressonància magnètica funcional i electroencefalografia mentre els participants han passat per diferents situacions.
Durant les proves, els participants han descansat, han fet una meditació guiada, han escoltat música i han mirat una pel·lícula. L’equip ha utilitzat tècniques d’intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic per analitzar aquests canvis.
Els resultats han indicat que la psilocibina reorganitza l’activitat del cervell en patrons que depenen del context i de la intensitat i les característiques de l’experiència. L’autor sènior i investigador principal del treball, el professor Adeel Razi, de l’Institut Turner per al Cervell i la Salut Mental de l’Escola de Ciències Psicològiques de Monash, ha apuntat que la investigació "ha demostrat que el cervell no es limita a caure en el desordre durant una experiència psicodèlica", sinó que "la psilocibina reorganitza l’activitat cerebral en patrons estructurats modelats per allò que el participant està fent i experimentant".
En aquesta mateixa línia, Gustavo Deco, investigador ICREA i catedràtic de la UPF, ha afirmat que "el que una persona experimenta sota els efectes de psicodèlics pot dependre més fortament del que passa al seu voltant, la qual cosa ajuda a explicar per què el context, l’escena i l’ambient poden tenir una influència tan poderosa en l’experiència psicodèlica".
Els investigadors han observat, a més, que la intensitat d’aquesta reorganització cerebral s’ha relacionat amb canvis en la mentalitat dels participants l’endemà. Segons els autors, aquesta relació pot ajudar a entendre millor com una experiència psicodèlica pot estar vinculada a canvis psicològics posteriors.
Així, han assenyalat que la capacitat de mesurar aquestes diferències individuals podria ajudar finalment a traduir els resultats a la pràctica clínica. “Els nostres resultats són un pas cap a un enfocament basat en l’evidència que podria ajudar les clíniques a identificar els candidats ideals per a la teràpia psicodèlica, a optimitzar l’entorn terapèutic i a ajustar la dosi”, ha apuntat Razi.
En aquesta línia, ha sostingut que els resultats proporcionen "un marcador biològic fonamental" que podria revolucionar els assaigs clínics i els tractaments terapèutics per a les condicions d’interiorització com la depressió greu, l’ansietat, el trauma i l’addicció. Amb tot, els autors han recordat que aquest estudi s’ha fet amb adults sans i no ha estat un assaig destinat a tractar aquestes malalties.
Aquesta investigació ha comptat amb la participació del Laboratori de Neurociència Computacional de la Universitat Pompeu Fabra, liderat per Gustavo Deco.