Un estudi xifra en més de 10.000 les morts atribuïbles a la calor a l’àrea metropolitana de Barcelona en 20 anys

Un estudi encarregat per l’AMB a l’Institut Metròli ha xifrat en 10.218 les morts atribuïbles a la calor a l’àrea metropolitana de Barcelona entre els anys 2002 i 2022. Aquest últim, junt amb el 2003, va ser l’any més crític amb 1.060 morts entre el 15 de maig i el 15 d’octubre (el 8,9% del total en aquest període), dels que 423 van ser homes i 650 dones. La recerca constata que a partir del 2017 les temperatures van iniciar una tendència clarament a l’alça i que la calor incrementa la mortalitat principalment en zones densament urbanitzades per l’efecte d’illa de calor urbana. Pel que fa als col·lectius, les dones d’edat avançada, pel fet de tenir més esperança de vida, són les que registren més mortalitat.

Amb l’evidència que la calor extrema ja no és una “emergència puntual” i sí un “risc estructural”, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha organitzat aquest dimarts la jornada ‘La calor a l’àrea metropolitana de Barcelona: coneixement i acció’, una trobada tècnica adreçada a municipis que ha reunit professionals dels àmbits climàtic, la salut, el medi ambient, l’urbanisme i l’espai públic.

“Fa temps que ens preocupa i ocupa l’augment de les temperatures i les onades de calor, però el que estem veient és que les temperatures extremes s’allarguen durant gairebé tot l’estiu, amb onades de calor declarades o no, el que ens obliga a actuar amb accions a llarg i curt termini”, assenyala Ana Romero, directora de Serveis d’Acció Climàtica de l’AMB.

Un dels estudis presentats durant la jornada ha estat ‘Vulnerabilitat social al canvi climàtic i salut a l’àrea metropolitana de Barcelona’, impulsat per l’AMB i elaborat per l’Institut Metròpoli i que analitza per primer cop l’impacte de la calor extrema sobre la mortalitat a l’àrea metropolitana de Barcelona entre 2002 i 2022, en concret entre el 15 de maig i el 15 d’octubre.

Elena Domene, cap de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli, ha destacat que de l’estudi s’extreu que en aquestes dues décades han mort més de 10.000 persones a la conurbació de Barcelona per les temperatures extremes.

L’anàlisi constata una intensificació de les temperatures extremes a l’àrea metropolitana de Barcelona en aquests 20 anys. Així, els llindars de calor intensa (P98) han augmentat de manera significativa i en diversos anys recents (2018, 2019, 2021, i 2022) superant els 40ºC, amb un màxim de registrat de 41,9ºC el 2019.Una calor, a més, que s'allarga més enllà dels mesos tradicionalment més càlids.

Pel que fa a la relació de la temperatura amb la salut, els resultats mostren que el risc de mortalitat es manté estable fins a temperatures properes als 30ºC , però augmenta de manera accelerada a partir de 32ºC, amb increments molt significatius per sobre de 36,5ºC.

Segons l'estudi, les dones més grans de 85 anys són el col·lectiu amb més morts associades a les altes temperatures. De fet, de les 1.060 persones mortes el 2022, 740 tenien més de 85 anys i el 60% d'aquestes eren dones. 

La recerca també ha demostrat que la població que viu en zones amb índex de vulnerabilitat al canvi climàtic (VAC) molt alt, presenta increments de mortalitat més pronunciats. En aquests casos s'arriba a més de 3 casos per cada 1.000 habitants, davant d'uns dos en la resta, el que demostra la relació entre vulnerabilitat estructural i impacte de calor. 

"Les persones amb rendes baixes, d'edat avançada i que viuen en habitatges antics i sense zones verdes a l'entorn són les que més pateixen la calor i les que més moren pels seus efectes", assenyala Domene. 

Ana Romero assenyala que aquest estudi aposta una nova mirada metropolitana sobre els impactes de la calor extrema i alerta de la necessitat urgent de reforçar les polítiques d'adaptació per protegir la salut de la població, especialment la més vulnerable. Polítiques, recorda, que requereixen temps i recursos per poder-les implementar i que siguin efectives. 

Així, entre les accions que ja s'estan implementant hi ha l'ampliació i consolidació de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC); incorporar els criteris tèrmics en la construcció de nou habitatges públic, o fomentar la rehabilitació energètica. 

Itineraris climàtics

Més enllà d'aquestes solucions estructurals, durant la jornada també se n'han presentat d'altres a més curt termini, com ara els itineraris climàtics per adaptar els carrers dels municipis a les noves temperatures. 

Sobre aquest punt, Romero ha destacat que la tecnologia pot ajudar a implementar GPS "anticalor" per escollir mitjançant IA els itineraris menys exposats a les altes temperatures perquè les persones grans vagin al CAP o per fer activitats als casals d'estiu, per exemple.