Un informe de la UAB assenyala canvis estructurals necessaris per fer viable una Catalunya sense creixement econòmic
Planteja reduir la mobilitat en avió i cotxe, incrementar el parc solar en teulades o millorar condicions laborals
- Què proposa: Transport públic, energies netes, banca ètica i millora de condicions laborals per desvincullar benestar de creixement econòmic.
- Per qui: Per a tota la població catalana, que podria veure satisfetes les seves necessitats de forma resilient i respectuosa amb l'ambient.
- L'estudi: Ho fa l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).
Un informe de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) determina que una Catalunya sense creixement econòmic és viable si es duen a terme canvis estructurals. L'estudi planteja una proposta detallada de polítiques públiques per satisfer les necessitats de la població de manera resilient, amb respecte per al medi ambient i desvinculant el benestar del creixement econòmic tradicional. Entre les mesures proposades, destaca l'aposta pel transport públic amb una reducció de la mobilitat per carretera o amb avió, així com un increment de les energies obtingudes de manera neta, amb més plaques solars a les teulades, millorar les condicions dels treballadors o apostar per una banca ètica.
L'informe sorgeix de la necessitat d'explorar possibles plans alternatius, i s'ha dut a terme en el marc del projecte REAL de recerca en postcreixement, finançat per una Synergy Grant del European Research Council (ERC). La investigació cerca fórmules per millorar la vida de les persones sense dependre del creixement, donats els seus inconvenients i la seva viabilitat cada cop més dubtosa, i respectant els límits que ofereixen els recursos bàsics.
En aquest marc, els impulsors de l'informe plantegen reduir un 7% anual les emissions de gasos contaminants a Catalunya, gràcies, en part, a la instal·lació de plaques solars en el 60% de les teulades del país. Aquesta mesura, assenyalen els investigadors, requeriria una inversió per part de la Generalitat equivalent al 4,5% del seu pressupost no financer durant cinc anys, una xifra que el mateix estudi qualifica de plenament recuperable.
"Plantegem que la Generalitat s'hi posi proactivament a través de l'Energètica, garantint que hi hagi inversió, sigui pròpia, sigui d'altres agents, però sempre enfocant-ho cap a les possibilitats que permetin democratitzar l'energia, és a dir, cooperatives, municipis, veïnat, comunitats energètiques", explica Salvador Pueyo, autor principal de l'informe.
Pel que fa a la mobilitat, els impulsors de l'informe plantegen frenar el vehicle privat i destinar les subvencions actuals del cotxe elèctric a serveis de lísing, vehicles compartits i transport comunitari. De la mateixa manera, hi ha una aposta ferma per la xarxa de transport pública, especialment aquella relacionada amb el tren: "Cal una ampliació de la xarxa ferroviària, és la gran alternativa, i hi ha maneres de finançar-ho", assenyala.
Una d'elles implicaria crear un impost que redueixi el trànsit aeri: "Calculant la quantitat de fons que es podrien utilitzar per finalitats públiques, serien molt grans i, per tant, podria facilitar molt aquesta transició cap a reforçar el servei ferroviari", detalla, un moviment que de retruc podria provocar una davallada de l'ús de l'avió.
En l'estudi també es planteja repensar el model agroalimentari i la ramaderia, donat que Catalunya no disposa de la capacitat agrícola suficient per mantenir de manera simultània la seva població humana i la dimensió actual de la indústria ramadera. Els autors defensen una transició cap a la intensificació agroecològica que mantingui l'eficiència mentre afavoreix la petita pagesia, i aposten per reduir substancialment el consum de productes d'origen animal.
En l'àmbit fiscal, els investigadors plantegen introduir noves eines, com "ecovals" adaptatius, que penalitzen el consum alt en emissions i redistribueix una moneda complementària a la ciutadania, compensant aquells qui generen menys impacte ambiental. Una altra proposta implica crear un impost sobre la renda de la terra, orientat a combatre l'especulació immobiliària i reduir el preu de l'habitatge.
En l'àmbit laboral, proposa reduir la jornada laboral per millorar la qualitat de vida sense que això tingui impacte en el poder adquisitiu del treballador, i planteja apostar per la banca ètica: "La Generalitat no és qui té potestat per fer-ho, però sí que pot incidir molt, per exemple, si contracta serveis bancaris per gestionar els seus fons o per diferents propòsits, ho podria reconduir cap a la banca ètica, amb la mesura que ho pugui assumir, i posar condicionalitats ètiques", afegeix.
Aplicació a curt termini
Tot plegat es podria fer en un concepte temporal "acordeònic", és a dir, hi ha mesures que es podrien implementar en un termini curt, i d'altres que suposen una cursa de fons. "Aquesta idea de postcreixement a Catalunya no és utòpica, és una proposta que es pot implementar ja", assegura Giorgos Kallis, investigador de l'ICTA-UAB, coautor de l'estudi i investigador principal del projecte REAL (ERC Synergy).
Assegura que es tracta d'abordar els problemes i reptes que el país té al davant, no només els ambientals, sinó també els que tenen a veure amb els increments de preus, els que impliquen l'accés a béns bàsics o la dependència a situacions geopolítiques inestables. "El que hem intentat fer a Catalunya, esperem que també es pugui repetir en altres parts del món", conclou.