Un jutjat de Reus deixa a punt de judici dos mossos d’Esquadra que van neutralitzar a trets el ‘pistoler de Tarragona’
Creu que hi ha indicis que van actuar de forma “descontrolada i desproporcionada”
- Què ha passat: Un jutjat de Reus deixa a judici dos mossos d'Esquadra que el 2021 van neutralitzar a trets a Tarragona un home armat que havia ferit quatre persones. Un agent va disparar com a mínim 17 vegades, l'altre una vegada.
- L'acusació: El jutge constata que els dos agents van actuar de forma 'descontrolada i desproporcionada' amb intenció de 'cosir a trets' el sospitós, causant-li lesions medul·lars que van derivar en la pèrdua gairebé total de mobilitat. L'home va morir mesos més tard.
- La defensa legal: El jutge reconeix que el comportament policial pot tenir l'aprovació social, però remarca que la potestat punitiva correspon als jutges, no als agents. Arxiva el cas per a vuit mossos més.
Un jutjat de Reus ha deixat a punt de judici dos mossos d’Esquadra que van neutralitzar a trets el 2021 un home a Tarragona que havia ferit quatre persones: tres excompanys de feina i un mosso. El ‘pistoler de Tarragona’ es va atrinxerar en una masia i va ser reduït pel Grup Especial d’Intervenció dels Mossos. Segons la resolució, avançada per ‘Ser Catalunya’ i a la qual ha tingut accés l’ACN, hi ha indicis suficients que dos dels agents van actuar de forma “descontrolada, desproporcionada i amb una finalitat que va poder anar molt més enllà de la de neutralitzar-lo, que va ser la de cosir a trets la seva integritat física, originant-li greus lesions medul·lars que van derivar en la pèrdua de pràcticament tota la mobilitat del cos”.
La resolució constata que un dels agents va disparar-li un mínim de 17 vegades, i l’altre, una sola vegada, però el va ferir a la cama dreta. L’home va resultar ferit crític i finalment va morir mesos després. L’instructor sí que arxiva el cas per a vuit agents dels Mossos més.
En la resolució, el jutge remarca que el comportament dels Mossos pot ser aprovat per la “immensa majoria del sentiment social, sempre demandant d’una contundent resposta” policial a fets delictius d’intensa gravetat. Ara bé, afegeix que en el pla jurídic, no es pot simplificar com una mena de “revenja social”, perquè “la potestat punitiva derivada de la comissió de delictes correspon als jutges”.
Contra aquesta resolució es pot presentar recurs davant del jutjat.