Un nou mètode millora l'habilitat d'infants amb trastorns del neurodesenvolupament per estructurar un relat
Explicar contes amb paraules i gestos ajuda els petits amb autisme i trastorns del llenguatge
- Què ha passat: Un estudi de la UPF i UOC amb 50 infants demostra que una nova metodologia d'intervenció multimodal—que combina paraules, gestos i moviments—millora significativament l'habilitat dels nens amb trastorns del neurodesenvolupament per estructurar relats.
- Com funciona: Els infants visionaven vídeos de contes amb un capibara: primer sense diàleg (només gestos), després amb paraules. Després havien de reexplicar les històries de forma seqüencial, guiats per logopedes o mestres.
- Els resultats: Els infants tractats van obtenir 3,77 sobre 6 en narrar una història nova, quasi igualant els 4,04 dels nens sense necessitats especials. El grup de control amb trastorns va aconseguir només 2,29.
- Per a qui: L'estudi inclou infants catalanoparlants i castellanoparlants d'entre 3 i 7 anys amb autisme i trastorns del llenguatge. El model pot facilitar la feina d'educadors i logopedes.
Un nou mètode d'intervenció amb infants amb trastorns del neurodesenvolupament millora la seva habilitat per estructurar un relat, segons un estudi publicat a la revista 'Early Childhood Education' i que parteix d’una mostra de 50 infants catalanoparlants i castellanoparlants d'entre 3 i 7 anys. El mètode es basa en l'expressió oral i conjuga coneixements de lingüística, psicologia i educació per ajudar els petits amb autisme i trastorns del llenguatge. Així, la intervenció amb l'infant parteix de la narrativa "multimodal" i fomenta l'aprenentatge conjunt de totes les modalitats del llenguatge (verbal, gestual, corporal…). Un dels pilars fonamentals del model és explicar contes als petits amb paraules i gestos.
El model l'ha impulsat el grup de recerca especialitzat en oralitat i gestualitat de la UPF amb la col·laboració del NeuroDevelop eHealth Lab de la UOC i vol facilitar la tasca d’educadors i logopedes.
Estudi
L'estudi s'ha fet amb 50 infants i la mostra s’ha dividit en dues parts: un grup experimental format per 16 infants amb necessitats especials amb qui s’ha desenvolupat el nou model d’intervenció i un grup de control (amb què no s’ha aplicat el model) de 33 infants: 17 amb trastorns de neurodesenvolupament i 16 sense cap necessitat especial. Els infants corresponen a 7 escoles i 8 centres clínics.
Als infants amb qui s'ha aplicat el nou model s'han fet un total de nou sessions de treball individualitzades de mitja hora, majoritàriament amb el seu logopeda i, en alguns casos, amb mestres d’audició i llenguatge. En aquestes sessions, els infants visionaven vídeos sobre tres contes diferents, tots ells protagonitzats per un capibara que havia de resoldre diferents reptes. En la primera versió de cada conte no hi havia diàlegs i els infants s’havien de concentrar només en els gestos i els moviments dels personatges, i, en la segona, s’hi afegien les paraules. Després, guiats pels professionals, havien de reexplicar aquestes mateixes històries per parts, de forma seqüencial, o narrar-ne de noves.
D'acord amb la UPF els resultats indiquen que el nou model d’intervenció "millora significativament les habilitats dels infants amb autisme i trastorns del llenguatge per estructurar els elements claus d’un relat", com ara la identificació dels personatges, el problema plantejat, les accions per afrontar-lo i la resolució.
Després de totes les sessions, els infants amb trastorns van obtenir una puntuació de 3,77 (sobre 6) quan narraven una història nova (que no havien escoltat abans), molt a prop del 4,04 dels nens i nenes sense necessitats especials. Per contra, els infants amb aquests trastorns del grup de control van obtenir una puntuació significativament inferior (2,29).