VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Economia

Una família es queda sense allotjament temporal d'urgència a Barcelona en viatjar per acomiadar-se de l'àvia moribunda

Els serveis socials recorden que no poden guardar tants dies un recurs tan sol·licitat

Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona han deixat una dona pakistanesa i els seus quatre fills fora d’un Allotjament Temporal d’Urgència (ATU) després que la família viatgés al seu país d’origen per acomiadar-se de la seva àvia, que es trobava en estat crític de salut. Els serveis socials li van dir que no li podien guardar l'allotjament durant les tres setmanes d'absència, ja que és un recurs molt sol·licitat i el reglament d'ús ho impedeix. L'àvia va morir dos dies després de veure per primer cop els seus nets, i mentrestant el seu fill, que s'havia quedat a Barcelona, va ser reallotjat en un recurs d'una sola plaça.

Segons ha informat el Grup d'Habitatge de Sants, la família de la Sherish, formada per ella, el seu marit i els seus quatre fills, de 15, 3, 18 i 13 anys, viu des de fa dos anys en un Allotjament Temporal d’Urgència proporcionat per l’Ajuntament de Barcelona. Els ATU són recursos destinats a famílies que han estat desnonades o que es troben en situació de sensellarisme. Els quatre infants estan escolaritzats al barri de Sants tot i que aquest ATU es trobava al barri del Fort Pienc.

Fa un mes, la família va saber que la mare del marit de la Sherish, i àvia dels infants, es trobava en estat crític de salut. Davant d’aquesta situació, van informar la seva treballadora social de Cotxeres de Sants i van demanar poder viatjar al seu país d’origen durant 20 dies per acomiadar-se’n.

La resposta dels serveis socials va ser que, d’acord amb el protocol dels ATU, l’allotjament no podia quedar buit i que, per tant, no podien autoritzar el viatge. La família va aportar informes mèdics que acreditaven l’estat crític de salut de l’àvia. Des del Grup d’Habitatge de Sants també es van iniciar diverses negociacions amb els serveis socials per intentar trobar una solució que permetés a la família acomiadar-se de la seva familiar sense perdre l’allotjament.

Malgrat tot, els serveis socials van mantenir la negativa. Davant la imminent mort de l'àvia, la Sherish va decidir viatjar igualment al seu país amb els seus fills per acomiadar-se’n i perquè conegués els seus nets, ja que encara no els havia conegut en persona. Serveis socials, en les negociacions, havien dit que un membre de la família s’havia de quedar, així que el seu marit va decidir quedar-se a l’ATU per evitar que l’allotjament quedés buit. A més, treballa de nits, cosa que li impedia fer-se càrrec dels menors. D’aquesta manera, va renunciar a acomiadar-se de la seva pròpia mare davant la por de quedar-se al carrer davant l’amenaça de serveis socials.

L’àvia va morir dos dies després que la Sherish arribés al país. El seu marit i fill de l'àvia, però, no va poder acomiadar-se’n. Però la situació encara es va agreujar més. Mentre la Sherish es trobava fora i el seu marit es quedava sol a l’allotjament, serveis socials el va expulsar de l’ATU i el va reubicar en un allotjament d’una sola plaça.

Fonts municipals consultades per l'ACN recorden que la normativa d'aquests allotjaments estableix que els usuaris no poden absentar-se temporalment del recurs mantenint-ne la reserva, atès que es tracta d'un servei d'alta demanda i disponibilitat limitada. En aquest cas, no era viable mantenir ocupades sis places d'un allotjament familiar quan cinc d'elles quedarien sense ús durant prop d'un mes. Per aquest motiu, i tenint en compte que el pare continuava residint a la ciutat i desenvolupant la seva activitat laboral, es va acordar el seu trasllat a un recurs adequat per a una sola persona. Aquesta reorganització va permetre alliberar un allotjament familiar que podia ser destinat a una altra unitat familiar en situació d'emergència residencial sobrevinguda.

Ara, amb el retorn de la Sherish i els seus fills a Barcelona, la família es troba sense allotjament. Els serveis socials es neguen a donar-los atenció i no els ofereixen cap alternativa residencial, segons diu el Grup d'Habitatge de Sants, que denuncia aquesta situació com un cas de maltractament institucional i de vulneració de drets. "No es pot obligar una família a escollir entre acomiadar-se d’un familiar que està a punt de morir o conservar un sostre. Tampoc es pot utilitzar l’amenaça de perdre l’allotjament com a mecanisme de control sobre les decisions personals i familiars de les persones que depenen d’aquests recursos".

Per això, exigeixen als Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona que tornin a oferir immediatament un allotjament adequat per a la Sherish, el seu marit i els seus quatre fills. Així mateix, reclamen una revisió dels protocols dels Allotjaments Temporals d’Urgència i denuncien "el model de control sobre les famílies que, lluny de garantir-ne l’autonomia, acaba condicionant drets bàsics com el dret al dol, a la vida familiar, a la dignitat i a poder acomiadar-se dels seus éssers estimats".

El sistema d'Allotjament Temporal d'Urgència (ATU), tot i que la seva naturalesa i regulació es defineix com un servei temporal d'emergència, s'ha transformat en un dels principals dispositius municipals de resposta davant l'exclusió residencial. Actualment allotja 3.265 persones, de les quals 1.495 són infants (46%). El 70% de les persones allotjades formen part de famílies amb infants a càrrec. A més, més del 83% dels casos registren estades superiors als sis mesos.

Llegeix l'original a l'ACN