VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Cultura

Una nova exposició al MNAC recupera els sons que habiten les esglésies i les valls pirinenques

Ona Balló fa un "viatge invers" per reunir les pintures murals amb "el seu ambient particular"

Una nova exposició al MNAC recupera els sons que habiten les esglésies i les valls pirinenques

A partir d’aquesta setmana el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) obre les portes a ‘El viatge invers. Un fresc sonor al romànic’, una nova exposició que recupera els sons que habiten les esglésies i les valls pirinenques i que es podrà visitar fins al 30 d’abril. La investigadora, programadora cultural i comissària de la mostra, Ona Balló, explica a l’ACN que el seu projecte fa un “viatge invers” per reunir les pintures murals de les sales d’art romànic del museu amb “el seu ambient particular”. “El so ens permet mirar les obres d’una altra manera i, per això, no hi ha cartells que et diguin què estàs escoltant exactament”, detalla, “cada persona ha de deixar-se emportar pel so i interpretar-lo de la manera que vulgui”.

La mostra - feta a partir de sons que habiten les esglésies i les valls pirinenques - transcorre entre els absis de Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal, Sant Pere i Sant Pau d’Esterri de Cardós, Santa Maria de Ginestarre, Santa Maria de Taüll i Santa Eulàlia d’Estaon. El recorregut evoca la pervivència d’allò que no es pot transportar i prova de fer néixer la sensació que, per uns instants, les pintures murals es retroben amb la seva “ànima fundacional”. Les activacions de so es faran tres cops al dia de dimarts a divendres i dues els dissabtes i diumenges.

Amb l'arrencament i el trasllat de les pintures murals al MNAC se'n va assegurar la conservació, però també es va trencar l'equilibri entre “l'univers simbòlic i el terrenal”, com també el “visual i el sonor”. Separades del seu context original, van passar a percebre's com a imatges aïllades, i en aquest procés van perdre l'ambient que les envoltava, una part essencial de la seva identitat popular.

El treball de la comissària recull l’ambient de cadascun dels llocs per enriquir cada peça a través d’un “poder narratiu” que permet comprendre quina és la vida de cadascuna de les ubicacions. “N’hi ha que estan molt buides i s’hi pot sentir els corrents d’aire que fan sonar el mobiliari”, apunta la investigadora, “en altres es fa missa, n’hi ha on hi continuen pasturant ovelles, i en unes darreres hem activat el so per donar-los més ànima”.

Per Balló, la premissa implica preguntar-se si existeix una altra manera de mirar les pintures amb el so. “El projecte està enfocat a la immaterialitat pura i, de fet, no marca un recorregut concret”, insisteix, detallant que sí que tot allò que sona davant de cadascun dels absis, prové d’allà. “El que m’agradaria suscitar a través del so és l’observació de detalls perquè les pintures estan fornides d’objectes quotidians que, per exemple, són propis del desenvolupament de la litúrgia a l’església”, reconeix.

La creadora fa valdre, finalment, el potencial del mateix museu, que compta amb una col·lecció de romànic que convida a ser revisitada. “Sempre t’acompanya d’alguna manera i crec que poder materialitzar el projecte aquí és un regal”, insisteix, “a vegades les investigacions es queden en un marc molt teòric i aquí, en canvi, podem veure realment què passa i compartir-ho amb els visitants”.

‘El viatge invers. Un fresc sonor al romànic’ s’inscriu en una de les línies de treball estratègiques del MNAC: promoure el diàleg entre la creació contemporània i les col·leccions històriques. En aquest context, la col·lecció d’art romànic, que se situa a l’origen mateix de la institució i constitueix un dels seus nuclis fonamentals, ocupa un lloc singular.

L’interès dels artistes pel romànic es remunta a principis del segle XX, quan Picasso, Picabia, Miró o Duchamp hi van trobar una poderosa font d’inspiració. Aquest vincle va tenir continuïtat després de la Guerra Civil espanyola amb creadors i moviments com ara el Grup de Taüll, Antoni Tàpies o Miralda, i ha arribat fins als nostres dies de la mà de les noves generacions d’artistes.

Als darrers anys, al MNAC, Oriol Vilapuig, Mar Arza, Nora Ancarola, Fernando Prats i, ara, Ona Balló, entre altres, han desenvolupat projectes que dialoguen amb les obres romàniques des de les sensibilitats, els llenguatges i les preguntes del present. Aquesta capacitat de la col·lecció de suscitar noves interpretacions i lectures contemporànies demostra la vigència del romànic i la seva força per continuar generant significat.

Llegeix l'original a l'ACN