Una vintena d’estudiants gitanos comencen la universitat: “Vull aprofitar l’oportunitat que no va tenir la meva mare”
La iniciativa de foment dels estudis superiors entre l’ètnia acumula 154 alumnes, de les quals 90 són noies i 64 nois
- Què ha passat: Una vintena de joves d'ètnia gitana comencen estudis universitaris el 2026-2027. 18 accedeixen per la reserva de places específica i 5 per la quota general. El programa, creat el 2018, ja ha tingut 154 participants amb 16 graduats.
- Les seves motivacions: Janira Puig cursa Dret i Relacions Internacionals amb l'objectiu de treballar a Europa. Juan José Pisa farà Infermeria als 25 anys i es veu com referent pels seus nou germans. Ambdós veuen l'educació com ascensor social davant de les desigualtats.
- El context: L'abandonament escolar és elevat al poble gitano, especialment a l'ESO. Les carreres més demandades són Dret, Infermeria, Psicologia i Medicina. La Generalitat busca que aquests joves esdevinguin referents dins la comunitat.
Un total de 23 estudiants d’ètnia gitana accedeixen a la universitat el curs 2026-2027: “Vull aprofitar l’oportunitat que no va tenir la meva mare”. Així s’ha expressat Janira Puig Cortés, una de la vintena d’alumnes que enguany iniciaran estudis superiors, que en el seu cas és un doble grau en Dret i Relacions Internacionals a la Universitat de Barcelona (UB). “Vull convertir-me en una persona formada, professional”, ha subratllat la universitària. Puig forma part del Programa del Poble Gitano, que entre altres mesures, inclou la reserva de places per aquesta comunitat. Des de la posada en marxa de la iniciativa (2018), han participat 154 gitanos, dels quals 90 han estat noies i 64 nois, i 16 ja s’han graduat.
De la vintena de joves que arriben a alguna universitat catalana aquest curs, 18 ho han fet a través d’aquesta reserva específica, i cinc per la quota general, d’acord amb la seva nota d’admissió i en les mateixes condicions que la resta d’estudiants. “Des de ben petita, la meva família em deia que havia d’estudiar”, ha afirmat Puig, i “no perquè fos una exigència, sinó perquè la meva mare mai va tenir l’oportunitat de continuar els estudis”. Per això, l’alumne de Dret i Relacions Internacionals creu que ha “d’aprofitar l’oportunitat”.
Puig Cortés també ha dit que és “una motivació personal” pel fet de formar-se i sentir-se realitzada, amb domini dels idiomes. El seu objectiu és arribar a la Unió Europea. “No sé encara si com a parlamentària o potser al Consell Europeu fent projectes de medi ambient”, ha dit. El que té clar és que vol participar en polítiques que “puguin acabar les desigualtats que existeixen avui dia”.
Precisament, ella mateixa ha admès que ha estat “difícil” arribar fins al primer curs d’una carrera. “Hi ha comentaris que afecten i, de vegades, et planteges si ets capaç, si tinc beneficis que no mereixo”, ha confessat. Tot i això, ha assegurat que amb el suport de la família ha tirat endavant per engegar una nova etapa, per la qual està “entusiasmada”.
“Si voleu anar a la lluna, també podeu anar-hi”
També a la UB, però al Campus de Bellvitge, s’estrenarà Juan José Pisa Flores per començar Infermeria. Ell és el gran de nou germans i ha arribat a la universitat per la via de majors de 25 anys. Ha destacat la importància d’estudiar per obrir camí als seus germans. Se sent “una mica el referent”, i ha assenyalat que els dona “la tabarra” que pel fet de ser gitanos “s’hagin de quedar a treballar en un mercat”. El Juan José ha explicat que sempre els diu el mateix: “Si voleu anar a la Lluna, també podreu anar-hi, però s’ha d’estudiar molt”.
Per a ell és “una doble satisfacció”, perquè, per una banda, ajuda els seus familiars i, per l’altra, és un referent. El Juan José va deixar d’estudiar de petit per ajudar la família, “perquè s’havia de menjar”. Amb 16 anys va tornar a retrobar-se amb els llibres, estudiant pel seu compte, fins que va començar a treballar a l’àmbit sanitari.
“La universitat és un ascensor social”
La consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha remarcat la importància d’aquest programa i confia que esdevingui “ambaixador a les universitats”. Montserrat ha defensat que “la universitat és un ascensor social” que “fa aquesta tasca ingent sobretot de donar oportunitats”. Per això, vol que la iniciativa arribi a més persones d’ètnia gitana, i per assolir-ho ha mencionat el programa de mentoria i aproximació. “També busca aquests mecanismes per ser referent”, ha subratllat la consellera.
La idea és que aquests joves tinguin suport per esdevenir referents “per a la seva gent més propera i, sobretot, que no es tanquin aquí”. La voluntat és que “els col·lectius intervinguin i que també col·lideixin entre ells”.
El Programa del Poble Gitano, que està integrat en l’Estratègia Catalana del Poble Gitano, també implica el Departament de Drets Socials i Inclusió, que prova de trencar barreres del poble gitano. “Encara hi ha una alta prevalença d’abandonament escolar, sobretot a l’ESO. Això fa que, moltes vegades, la seva vivència sigui més de posar-se a treballar que no pas a estudiar”, ha afirmat el conseller de l'àrea, Raúl Moreno. Per aquest motiu, ha fet èmfasi en la reserva de places universitàries.
El titular de Drets Socials també ha recalcat la importància de comptar amb referents “Molts d’ells han conegut aquest programa perquè tenen una persona coneguda a la família, algú que està relacionat”, ha indicat. Moreno ha destacat que es tracta “d’un efecte xarxa” sobre la comunitat gitana.
Reserva de places
La quota per aquesta comunitat, aprovada pel Consell Interuniversitari de Catalunya el 2018, busca afavorir l’accés als estudis universitaris. La mesura estableix la reserva d’una plaça per centre d’estudi per als alumnes del poble gitano inclosos en el programa corresponent i que compleixen els requisits d’accés a la universitat.
En aquests vuit anys de la posada en marxa del projecte, les carreres més sol·licitades han estat Dret, que encapçala les preferències, seguit d’Infermeria, Psicologia i Medicina.