VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Unes 1.300 persones gaudeixen de la brama del cérvol a la Reserva de Caça del Cadí

Les sessions guiades acaben aquest dilluns i a la resta del Pirineu queden molt pocs dies per observar el fenomen

Unes 1.300 persones gaudeixen de la brama del cérvol a la Reserva de Caça del Cadí

Unes 1.300 persones han gaudit enguany de l’observació de la brama a la Reserva de Caça del Cadí, on aquest dilluns acaben les sessions guiades als tres punts d’observació gratuïts habilitats a Castellar de n’Hug i al Xalet de Coll de Pal, al Berguedà, i a Comaoriola, a la Cerdanya. A la resta de zones del Pirineu on es pot gaudir del fenomen, només en queden uns pocs dies. La brama és el fenomen amb què aquests cèrvids s’aparellen, i es viu sobretot al crepuscle. Els mascles bramen per dissuadir els rivals i atreure les femelles, i exhibeixen les banyes per marcar superioritat. Comença amb els primers freds de setembre i s’acaba a mitjan octubre, coincidint amb un període d’activitat hormonal elevada.

Als punts d’observació, els visitants poden seguir l’espectacle de lluny amb prismàtics i telescopis terrestres mentre aprenen com viuen aquests animals. També poden gravar vídeos amb la tècnica del phonescoping, que permet observar i fotografiar la fauna des de grans distàncies.

Toni Carrasco, educador ambiental de Cuiol Nature, que gestiona els punts d'observació a la Reserva del Cadí, explica que el zel dels cérvols dura entre 20 i 30 dies, aproximadament del 15 de setembre al 15 d’octubre. El punt de Castellar de n’Hug és “l’estrella” per gaudir-ne perquè hi ha més densitat de cérvol i, per tant, més competència entre mascles. A Coll de Pal ha variat segons el dia, i a Comaoriola ha estat més complicat, segons reconeix l’educador.

El servei d’acompanyament dura dues hores i s’acostuma a fer íntegrament al mateix punt de trobada, sense desplaçaments a peu. Inclou una explicació sobre la biologia dels cèrvids i una sessió d’escolta i observació amb prismàtics i telescopis terrestres. Durant l'activitat, Carrasco ha explicat algunes curiositats d'aquests animals, com que com més simètriques són les cornes, millor és l’estat de salut de l’animal, i que aquestes cauen cada any i creixen en pocs mesos gràcies a una osteoporosi controlada que dirigeix el calci de l’esquelet cap a les cornes.

Veure l’animal sense ser vist i amb seguretat

A Catalunya hi ha punts d’observació gratuïts al Parc Natural de l’Alt Pirineu i la Reserva de Caça de l’Alt Pallars, al Parc Natural del Cadí-Moixeró i la Reserva de Caça del Cadí, i a la Reserva Nacional de Caça de Boumort. En molts hi ha guies interpretatius i educadors ambientals amb material pedagògic.

L’objectiu és que els visitants no interfereixin en l’activitat dels cérvols, que en època de zel poden ser agressius, i evitar que la gent s’endinsi en boscos que poden ser de propietat privada o malmeti pistes forestals. També s’eviten conflictes amb la caça, ja que el període de zel coincideix amb la veda de caça major. A la reserva del Cadí se’n fa per control poblacional, perquè no hi ha depredadors naturals, i també de trofeu.

“La gràcia és intentar veure l’animal sense que ell sàpiga que som aquí”, resumeix Carrasco, que adverteix que les xarxes socials fan que alguns visitants aparquin on no toca i s’endinsin al bosc pel seu compte.

L’educador destaca també l’impacte econòmic d'aquest fenòmen a la comarca, ja que molts visitants hi passen el cap de setmana o el dia, amb despesa en hostals, albergs, restaurants i bars.

L’experiència dels visitants

Àlex de Gomis, veí de la Molina, ha observat la brama per primer cop al punt habilitat a Castellar de n’Hug. “No em pensava que fos tan fàcil veure’ls”, diu. Juntament amb la seva parella, explica que han vist diverses femelles i un mascle exhibint la cornamenta gràcies als prismàtics i telescopis facilitats. Valora que el punt de trobada sigui de fàcil accés i les explicacions enriquidores. Reconeix que l’han sorprès algunes dades, com que les banyes del cérvol creixen cada any en molt pocs mesos.

Llegeix l'original a l'ACN