Unes 3.300 persones es troben en allotjaments temporals d'urgència a Barcelona i la majoria superen el mig any d'estada
Prop del 87% dels casos són famílies amb infants a càrrec
- Què ha passat: 3.307 persones en 1.100 unitats de convivència ocupen allotjaments temporals d'urgència a Barcelona. El 87% són famílies amb infants i el 76% porta més de sis mesos allotjats.
- El problema: Els serveis socials es dediquen a contenir crisis en lloc de fer tasques preventives. El 60% dels 15,7 milions en ajuts econòmics van a problemes d'habitatge que sovint superen competències municipals.
- La resposta: L'Ajuntament reforça ajuts per evitar pèrdua d'habitatges i destinà 409 milions al Instituto Municipal de Serveis Socials. L'oposició demana més esforç pressupostari davant la 'tempesta perfecta'.
Un total de 3.307 persones corresponents a 1.100 unitats de convivència es trobaven a l'abril en allotjaments temporals d'urgència (ATU) a Barcelona, és a dir, en pensions i hostals entre altres. Són dades facilitades aquest dimarts per la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Raquel Gil, a la Comissió de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona. Gil ha detallat que prop del 87% són famílies amb infants a càrrec i ha alertat de la "cronificació" de la situació residencial, amb un 76% dels casos allotjats amb estades superiors a sis mesos i una part important que supera l'any de permanència. Una situació, ha admès, que "tensiona" la funció original d'urgència del recurs.
La tinenta d'alcaldia ha dit que malgrat això els serveis socials continuen garantint la resposta i s'està fent seguiment dels casos per trobar alternatives residencials "adequades". Segons ha relatat, Bona part de la pressió dels centres de serveis socials provés de les problemàtiques d'habitatge, que en molts casos excedeixen competències municipals.
"Mur de contenció"
Gil ha afirmat que els serveis socials fan sovint de "mur de contenció" en lloc de poder fer tasques més preventives o comunitàries. D'acord amb les dades que ha compartit, el 60% del tot dels ajuts econòmics prescrits pels centres de serveis socials, 9,3 dels 15,7 milions que es destinen a ajuts, són per a temes relacionats amb l'habitatge.
També ha apuntat que s'han reforçat les alternatives als allotjaments temporals amb ajuts orientats a evitar la pèrdua d'habitatges així com les prestacions destinades a habitatge. Gil ha indicat que el pressupost de l'Institut Municipal de Serveis Socials arriba gairebé als 409 milions d'euros i ha explicat que s'està impulsant un conjunt de mesures per ampliar la capacitat de resposta dels serveis socials.
Preocupació de l'oposició
Gil ha comparegut en comissió a petició de BComú, que ha demanat per explicacions sobre com la sobrecàrrega provocada per la crisi habitacional està afectament la feina i l'atenció dels serveis socials municipals. Carol Recio, dels Comuns, ha contrastat la imatge de la 'marca Barcelona' amb el dia a dia de moltes famílies i la preocupació "real" per poder quedar-se a Barcelona i ha fet referència als desnonaments.
Neus Munté, de JuntsxBCN, ha indicat que la situació és una "tempesta perfecta" que requereix un esforç pressupostari més gran i ha reclamat eixugar l'espera de la taula d'emergència, que es troba "en col·lapse". Eva Baró, d'ERC, ha criticat el model d'allotjaments d'urgència de Barcelona i ha assegurat que fa anys que es queixen que és un model "inadequat".
Fa un any, el juny del 2025, el Síndic de Greuges de Barcelona ja va demanar una reforma "profunda" i "inajornable" dels allotjaments temporals d'urgència i va instar el govern de Barcelona a crear un fons públic metropolità per gestionar aquests recursos en lloc de deixar-ho en mans d'un operador turístic. Llavors, un terç dels casos superaven els dos anys d'estada.