VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Societat

Vall d'Hebron farà rèpliques virtuals de pacients per predir l'evolució de malalties i personalitzar tractaments

El projecte de bessons digitals amb empreses tecnològiques, inèdit a Europa, rebrà 11,7 milions de fons FEDER

Vall d'Hebron farà rèpliques virtuals de pacients per predir l'evolució de malalties i personalitzar tractaments

L'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona desenvoluparà rèpliques virtuals d'òrgans i processos biològics de pacients per predir l'evolució de malalties i anticipar la resposta als tractaments abans d'aplicar-los. El projecte, conegut com a bessons digitals humans, permetrà provar diferents teràpies sobre models informàtics personalitzats. "És una manera de poder fer proves al meu cor sense que sigui el meu cor", explica Isidre Barrachina, un pacient de 63 anys amb arrítmies que confia a beneficiar-se d'aquesta tecnologia. Vall d'Hebron preveu tenir els primers models preparats per començar-ne la validació clínica a finals del 2029. La iniciativa, pionera a Europa segons l'hospital, rebrà 11,7 milions d'euros de fons europeus FEDER.

Els bessons digitals són models informàtics creats a partir de dades reals dels pacients, com imatges mèdiques, dades clíniques i informació genòmica, que permeten reproduir virtualment el funcionament d'un òrgan o l'evolució d'una malaltia. A diferència de les representacions tridimensionals convencionals, aquests models incorporen capacitat predictiva i poden simular què passaria si s'apliqués un determinat tractament o es dugués a terme una intervenció quirúrgica.

El director clínic de Radiodiagnòstic i Medicina Nuclear de Vall d'Hebron, Manel Escobar, explica que l'objectiu és crear "un avatar digital" del pacient per anticipar tant l'evolució de la seva malaltia com la resposta a diferents tractaments. D'aquesta manera, els professionals podran comparar opcions terapèutiques abans d'aplicar-les, amb l'objectiu de millorar-ne l'eficàcia i reduir les complicacions.

Escobar posa com a exemple deu pacients amb migranya que, malgrat compartir la mateixa malaltia, poden tenir evolucions i respostes als tractaments diferents. Els bessons digitals permetran estudiar aquestes diferències i avançar cap a una medicina més personalitzada.

"Una segona oportunitat"

Isidre Barrachina, de 63 anys, és un dels pacients que podrien beneficiar-se en el futur d'aquesta tecnologia. Explica que ha patit tres infarts de miocardi, que li van haver de practicar tres bypassos i que posteriorment va començar a tenir arrítmies. Malgrat els tractaments rebuts, inclosa la radioteràpia, continua necessitant medicació per controlar-les.

Barrachina considera que la possibilitat de provar virtualment els efectes dels tractaments abans d'aplicar-los al seu cor podria ajudar a reduir els riscos. "Ho veig com una segona oportunitat per poder viure més temps", assegura. El pacient destaca que, per la seva situació clínica, no es pot sotmetre fàcilment a determinades intervencions.

La cap de secció de la Unitat d'Arrítmies de Vall d'Hebron, Núria Ribas, explica que un dels principals reptes en les arrítmies complexes, com la taquicàrdia ventricular, és identificar el punt exacte del cor que origina l'alteració del ritme cardíac. Actualment, aquests tractaments poden requerir procediments llargs i complexos, amb la introducció de diversos catèters, i en determinats pacients no és possible practicar una ablació.

Amb els bessons digitals, els especialistes esperen poder localitzar el focus de l'arrítmia a partir de proves d'imatge, electrocardiogrames i altres dades clíniques, i simular l'eficàcia de diferents tractaments abans d'aplicar-los. Segons Ribas, això podria permetre escurçar les intervencions i determinar si és preferible recórrer a una ablació, a fàrmacs o a altres teràpies, com la radioteràpia.

En el cas de Barrachina, la doctora assenyala que les seves condicions clíniques dificulten l'accés al cor. Disposar d'un bessó digital podria permetre identificar de manera no invasiva el punt que provoca l'arrítmia i provar-hi virtualment tractaments específics. "La identificació exacta d'aquest punt i testar aquest tractament ens permetria ser molt més efectius", afirma.

Ribas subratlla que aquesta tecnologia no substituirà les visites ni el contacte entre el metge i el pacient. Els professionals continuaran necessitant exploracions i proves diagnòstiques, però podran integrar-ne els resultats digitalment per orientar millor les decisions terapèutiques.

Aplicacions en malalties del cor, migranyes i cirurgia

Entre les aplicacions previstes hi ha la creació de rèpliques digitals de l'activitat elèctrica del cor d'infants amb malalties cardíaques, així com el desenvolupament d'eines per detectar precoçment cardiopaties a partir d'electrocardiogrames. També es treballarà en models per abordar la migranya i planificar intervencions quirúrgiques complexes.

En l'àmbit de la cardiologia, els investigadors desenvoluparan simulacions per preparar procediments contra determinades alteracions del ritme cardíac, com la taquicàrdia ventricular, i intervencions per implantar vàlvules pulmonars. També es preveuen aplicacions per planificar operacions en pacients amb tetralogia de Fallot, una malformació congènita del cor.

En cirurgia, els bessons digitals permetran estudiar prèviament intervencions com l'extirpació de tumors hepàtics. El projecte també inclou el desenvolupament de models anatòmics tridimensionals personalitzats que es podran visualitzar directament al quiròfan, tant en operacions amb robots com en cirurgia laparoscòpica, amb la possibilitat d'incorporar realitat augmentada.

El projecte també preveu crear una plataforma federada per integrar diferents tipus de dades clíniques, que servirà de suport al desenvolupament dels models digitals.

La validació clínica començarà el 2029

Escobar explica que actualment hi ha diverses iniciatives europees de bessons digitals en fase de recerca, però que l'objectiu de Vall d'Hebron és avançar cap a la seva aplicació clínica. El responsable del projecte situa el desembre del 2029 com a data límit per disposar de models prou desenvolupats per començar-ne la validació clínica i avançar cap al seu ús com a eina de suport a les decisions mèdiques.

Segons Escobar, el caràcter pioner de la iniciativa també rau en el model de col·laboració amb empreses tecnològiques mitjançant una licitació pública finançada amb fons europeus. El projecte pretén que l'hospital i la indústria desenvolupin conjuntament les eines, en lloc de limitar-se a incorporar tecnologies ja existents.

De les tres dimensions a la predicció de malalties

El projecte aprofitarà l'experiència acumulada per Vall d'Hebron en tecnologies tridimensionals, imatge mèdica, intel·ligència artificial i cirurgia d'alta complexitat. Actualment, l'hospital disposa d'una unitat especialitzada en tecnologies 3D que participa en la planificació d'operacions complexes i en la creació de models anatòmics adaptats a cada pacient.

El pas següent serà convertir aquestes representacions anatòmiques en models informàtics capaços de simular el comportament dels òrgans i anticipar com poden evolucionar les malalties. Escobar assenyala que un dels reptes principals serà gestionar l'enorme volum de dades necessari, un procés en què tindran un paper important els algoritmes d'intel·ligència artificial.

La iniciativa forma part del programa Noves tecnologies digitals per a l'abordatge personalitzat de patologies congènites i complexes (3Dx3C), que inclou deu actuacions. Durant els pròxims tres anys, Vall d'Hebron establirà acords amb empreses tecnològiques per desenvolupar conjuntament les eines i facilitar-ne la futura aplicació en la pràctica clínica.

Finançament europeu d'11,7 milions

El projecte està finançat íntegrament amb 11,7 milions d'euros dels fons europeus FEDER de Catalunya, en el marc de la Plataforma de Tecnologies Estratègiques per a Europa (STEP). Segons Vall d'Hebron, és l'única iniciativa de l'àmbit sanitari entre els vuit projectes STEP incorporats al Programa FEDER de Catalunya 2021-2027.

La iniciativa s'ha desenvolupat en col·laboració amb la Direcció General de Fons Europeus i Ajuts d'Estat, l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i la Direcció General de Contractació Pública.

Per implementar eines de bessons digitals quirúrgics, Vall d'Hebron ja ha incorporat un sistema robòtic de port únic, que possibilita introduir la càmera i els instruments quirúrgics a través d'un únic accés, habitualment pel melic, en lloc de les diverses incisions que requereixen els robots convencionals.

Llegeix l'original a l'ACN