Vic treu de l'oblit el pintor Marià Colomer amb una exposició i la restauració del cambril de l'església de la Pietat

L'església de la Pietat de Vic ja llueix el cambril dels Sants Màrtirs un cop completada la restauració de les pintures que el decoren per complet. És un dels exemples destacats de "religió cívica" de l'art barroc a Catalunya del segle XVIII, i que inclou pintures de gran format de l'artista vigatà Marià Colomer. Es tracta d'un autor molt desconegut que ara la ciutat vol treure de l'oblit, acompanyant-ho amb una exposició de gran format al mateix temple i activitats paral·leles. En l'última fase de restauració, van aparèixer per sorpresa a la cúpula vuit figures femenines, les virtuts, que "ara llueixen pletòriques", segons paraules del delegat de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, Dani Font.

Els treballs de restauració van començar el 2020 i han permès actuar en 800 metres quadrats de pintura mural, escultura i elements decoratius. "L'actuació ha estat llarga i costosa econòmicament -uns 180.000 euros- i en alguns moments pensàvem que no ens en sortiríem", ha admès el delegat de Patrimoni Cultural del Bisbat de Vic, Dani Font. Durant la presentació aquest dimecres, ha subratllat que "és una fita important", no només perquè ha permès recuperar una part d'aquest edifici històric sinó perquè ha sigut un "procés modèlic" de col·laboració entre el Bisbat, l'Ajuntament i la parròquia.

Una de les sorpreses, en la darrera etapa de restauració, va ser l'aparició, sota una capa de pintura de color verd, de vuit figures femenines, obra del pintor vigatà Marià Colomer (1743- 1831) a dalt a la cúpula. Hi ha representades les "virtuts cardinals i teologals" que, plenes d'elements simbòlics, completen el programa iconogràfic del conjunt barroc. Així, hi ha representades la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Temprança, com a virtuts cardinals, i les teologals són l'Esperança, la Fe i la Caritat. La vuitena ve a representar la Religió.

Segons ha explicat l'investigador i professor de la UAB, Francesc Miralpeix, tot aquest conjunt pictòric, que es completa amb la pintura de Sants i Apòstols i escenes de la devoció dels Sants Màrtirs Llucià i Macià, representats a les parets de tot el cambril, tenien una funció clarament de "protecció" cap als vigatans i també una "connexió amb allò diví". En aquesta restauració també hi ha participat la Generalitat i la Fundació Puig-Porret.

La descoberta d'un llegat que es desconeixia

Amb aquesta iniciativa es resol una "anomalia", segons paraules de l'investigador i professor de la UAB, Francesc Miralpeix, com és que el nom del pintor barroc vigatà Marià Colomer no figuri en la història de l'art català i que es mereix ser-hi en "lletra majúscula". "Ara entrarà en el lloc que es mereix, com un pintor artesà, lligat a la tradició i bàsicament de programes religiosos", ha remarcat en la presentació d'aquest dimecres a l'església de la Pietat.

Gràcies a la investigació iniciada fa quatre anys per Miralpeix, s'ha descobert que, lluny de preservar-se una dotzena d'obres seves a Catalunya, en queden prop d'un centenar. "El trobem treballant a Castellterçol, Moià, Sant Boi de Lluçanès, Gleba o a l'església de la Congregació dels Dolors de Girona, i a gairebé tots els espais principals de Vic", ha detallat l'investigador. Una de les particularitats, a més, és que una part important són obres de gran format pensades per l'espai on havien d'anar, un format poc habitual en obres barroques que s'han preservat.

L'exposició amb pintures de gran format

Coincidint amb la finalització de la restauració, s'ha programat per aquest dissabte a la tarda la inauguració d'una exposició a la nau central i laterals de l'església de la Pietat. Es podrà veure fins a final de setembre i inclou una trentena d'obres procedents de museus, arxius i col·leccions de particulars que expliquen com era la societat d'aquell moment.

En paral·lel, també s'organitzaran visites guiades gratuïtes, visites a espais on hi ha obra del pintor i un cicle de conferències. La regidora de Turisme, Anna Alemany, ha explicat que es vol "donar un impuls" al passat barroc de la ciutat i convidar a "redescobrir" el pintor, "gairebé oblidat".

L'any vinent, a més, es presentarà una peça musical contemporània, un oratori dedicat als Sants Màrtirs obra de l'escriptor vigatà Jordi Lara i la música del compositor i director coral igualadí Carles Prat. Amb aquesta peça es vol recuperar un gènere que ja havia existit en el moment de les pintures. Se sap que almenys es van compondre dos oratoris en honor dels patrons i que no es van conservar. Un incendi a l'arxiu de la catedral el 1936 va destruir la documentació d'aquella música.