VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Internacional

Von der Leyen defensa l'alto el foc energètic proposat per Trump però retreu a Rússia que no l'hagi respectat

La UE prepara un nou paquet de sancions a Moscou per "pressionar" Putin a negociar un acord de pau

Von der Leyen defensa l'alto el foc energètic proposat per Trump però retreu a Rússia que no l'hagi respectat

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha donat suport a "l'alto el foc energètic" a Ucraïna que va proposar el president dels EUA, Donald Trump; però ha retret a Moscou que no l'hagi respectat "ni un minut". "Al contrari, Rússia ha intensificat la situació i, per tant, hem d'augmentar la pressió sobre Rússia", ha recalcat. Von der Leyen ha fet aquestes declaracions acompanyada del president del Consell Europeu, António Costa i del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski. L'ucraïnès participa aquest divendres al Consell Europeu. Von der Leyen ha explicat que preparen el 22è paquet de sancions, i Costa ha remarcat que cal augmentar la pressió a Putin per "portar Rússia a la taula de negociació" i "aturar aquesta guerra".

En una compareixença davant els mitjans —sense preguntes—; Von der Leyen, Costa i Zelenski han escenificat el suport de la UE a Kíiv, abans de començar el Consell Europeu d'aquest divendres que abordarà, entre altres, com els 27 continuen ajudant a Ucraïna.

La cap de l'executiu comunitari ha retret que Rússia està "provant de destruir la infraestructura energètica i d'aigua" ucraïnesa, però que Europa els donarà suport "com vam fer altres hiverns". "Ens en sortirem", ha afirmat Von der Leyen.

En aquest sentit, la presidenta de la Comissió ha indicat que estan preparant el 22è paquet de sancions i ha subratllat que no aixecaran cap mesura sancionadora "tret que Rússia aturi la guerra". A més, aquest divendres, debatran amb els 27 les necessitats financeres, pressupostàries i militars de Kíiv "no només per al 2026, sinó també per l'any vinent, el 2027".

Zelenski ha agraït el suport rebut des de totes les institucions europees, i ha reiterat que volen "acabar aquesta guerra tan aviat com sigui possible". Tanmateix, l'ucraïnès ha admès que no veu "senyals per la part russa" de voler posar fi a l'ofensiva, i per això ha destacat que cal preparar-se pels mesos més freds de l'any. "El paquet d'hivern no és només energia, és també defensa aèria i finançament", ha subratllat.

Avançant en l'adhesió a la UE

El president del Consell Europeu ha destacat que ara "és el moment de la pau" i "no és el moment de continuar la guerra". Pel que fa al procés d'adhesió d'Ucraïna a la UE, Costa ha assenyalat que aquesta setmana obriran dos clústers més en el procés de negociació.

De fet, tant Costa com Von der Leyen han felicitat les institucions ucraïneses per haver aprovat les reformes necessàries "enmig d'una guerra terrible". "Continueu complint, negociant, aprovant i fent reformes", ha elogiat el màxim responsable del Consell Europeu.

Zelenski ha agafat el guant i ha asseverat que faran "tot el possible" per obrir els dos darrers clústers abans de final d'any. "I estic segur que ho farem", ha augurat.

Un hivern "molt dur"

L'alta representant de la política exterior de la UE, Kaja Kallas, ha dit que la situació és "molt greu" i que per això cal mantenir el suport a Ucraïna durant l'hivern, que preveu que "serà molt dur". A més, ha explicat que "no hi ha cap senyal" que Rússia vulgui posar punt final a la guerra.

Kallas ha explicat que Europa, a curt termini, no pot substituir la tecnologia de Starlink, l'empresa de connexió per satèl·lit d'Elon Musk, després que les connexions s'interrompessin temporalment. Per això, ha dit que cal debatre sobre "la preparació defensiva" d'Europa.

Una posició compartida pel primer ministre dels Països Baixos, Rob Jetten, qui ha reiterat el suport "incondicional" d'Europa a Ucraïna després que el país faci anys que està en una "guerra terrible". A més, ha criticat el president rus, Vladímir Putin, perquè "no té cap voluntat de negociar una pau". Per això, "cal continuar lluitant per protegir" Ucraïna, ja que els ucraïnesos no ho poden fer per ells mateixos.

Tot i això, Jetten ha qüestionat la participació econòmica d'altres països de la UE i ha assegurat que "no està content". Però ha explicat que hi ha "diversos països" que aviat oferiran ajuda militar.

La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, també ha emfatitzat que cal continuar ajudant a Ucraïna perquè "està a la primera línia de defensa per a Europea". Ha admès que "és difícil" per a molta gent i que "hi ha molts problemes també als nostres propis països", però si no es dona suport a Kíiv, "ho posem massa fàcil als EUA". Frederiksen ha recordat que "fer la guerra és car" i ha reconegut que tenen "un problema urgent per trobar finançament" tant per aquest any com per al 2027.

Per això, ha apuntat que els actius russos congelats "és el lloc més evident on mirar" perquè tenen un doble propòsit: finançaran la defensa europea i, alhora, Rússia "acabarà pagant tot el que està fent". Tanmateix, ha afegit que alguns estats membres "tenen reserves" sobre aquesta mesura.

"Renunciar a comoditat"

El president de Letònia, Gitanas Nausėda, ha remarcat que "tots hauríem de renunciar a una mica de comoditat i centrar-nos en la seguretat d'Europa", i ha insistit que és "important" que el flanc oriental "sigui fort econòmicament".

"Si volem comoditat a Europa, menjar un croissant i beure cafè als matins sense preocupar-nos de les amenaces, aleshores hem de donar suport a Ucraïna", ha subratllat, abans de recordar que els europeus "només" hi posen diners, però que Kíiv "ho fan a costa de la vida dels ucraïnesos".

El letó ha lamentat que Rússia "ha agafat una alenada d'aire fresc gràcies a Ormuz" i "han tret el cap de l'aigua quan ja s'estava enfonsant". "I això no ajuda", ha admès. Per això ha insistit a continuar ajudant econòmicament i militarment Ucraïna "per poder superar aquest hivern tan dur que tenim al davant"; i ha defensat que cal utilitzar els actius russos congelats per ajudar Kíiv. Pel que fa al paper dels EUA i el seu acord amb Putin en el subministrament de dièsel rus, Nausėda ha assenyalat que estan en període electoral, cosa que "dona una visió totalment diferent de la realitat del que està passant".

D'altra banda, el primer ministre de la República Txeca, Andrej Babiš, ha criticat els préstecs econòmics de la UE a Ucraïna. "Em preocupa que hi hagi uns 100.000 milions d'euros per finançar Ucraïna en el pròxim Marc Financer Plurianual (MFP)", ha dit en arribar a la segona jornada de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE. "A parer meu, aquests diners no haurien d'estar vinculats al pressupost comunitari", ha afegit.

Babis també ha lamentat que Zelenski "definitivament" dirà que "no té diners" i no té els míssils antibalístic Patriot. "Ja ho sabem", ha dit abans d'afegir que el president ucraïnès ja ho ha "repetit" diverses vegades. Però també ha reconegut que els Estats Units van "apagar" el sistema de satèl·lits que intercepten els míssils.

Per això, el primer ministre de Croàcia, Andrej Plenković, ha dit que "no hi ha ningú" dels 27 en contra d'ajudar Ucraïna.

Llegeix l'original a l'ACN