VEUCAT
Notícies de Catalunya, comarca a comarca.
Internacional

Von der Leyen insisteix a convertir el Canadà en el "primer membre associat" de la UE malgrat el rebuig d'alguns estats

La presidenta de la Comissió Europea subratlla des de Mont-real que es tracta "d'una associació sense adhesió"

Von der Leyen insisteix a convertir el Canadà en el

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha insistit a defensar la seva proposta de convertir el Canadà en el primer membre associat de la Unió Europea malgrat les reticències d'alguns estats membres, entre els quals Alemanya i Itàlia. En un discurs al C.D. Howe Institute, a Mont-real, on aquest dijous i divendres se celebra una cimera entre la UE i el Canadà, Von der Leyen ha reclamat ampliar la cooperació i coordinació entre Brussel·les i Ottawa. "El Canadà no pot convertir-se en membre de ple dret de la UE per raons geogràfiques, però ambdós volem portar la nostra relació al més alt nivell", ha dit. "Per això, estem debatent que es converteixi en el primer membre associat de la UE", ha assegurat Von der Leyen.

La cap de l'executiu comunitari va plantejar la iniciativa el setembre passat, en un moment d'acostament entre Brussel·les i Ottawa per les tensions amb el president dels EUA, Donald Trump, arran de la seva política comercial.

Tanmateix, la proposta genera dubtes entre alguns governs de la UE, entre els quals Alemanya, Itàlia, França o Grècia, fins al punt que han rebutjat incloure-la en la declaració final de la cimera entre la UE i el Canadà perquè, segons argumenten, l'executiu comunitari no ha definit "què implica" convertir el país en el primer membre associat de la UE.

En un primer moment, la declaració establia que Brussel·les i Ottawa "treballarien per definir, abans de la cimera UE-Canadà del 2027, el concepte de membre associat, que reflectiria, mitjançant una associació encara més estreta, el compromís i la cooperació per assolir els objectius compartits de prosperitat, seguretat econòmica i autonomia estratègica".

Tanmateix, els governs d'Alemanya, Itàlia, França i Grècia han pressionat per modificar-lo. Així, la versió adoptada dimecres a última hora pels estats membres, a què ha tingut accés l'ACN, es limita a fer una crida a treballar per assolir una "associació encara més estreta", però deixa fora qualsevol menció a la proposta de Von der Leyen.

Diversos governs de la UE consultats per l'ACN indiquen que s'han negat a adoptar una declaració que mencionés la iniciativa de Von der Leyen perquè no és clar què implica la condició de membre associat. Segons diuen, abans d'oferir al Canadà aquest estatus, cal una discussió sobre la definició i les implicacions de la proposta. No obstant això, subratllen que la negativa a incloure-la en la declaració final de la cimera no vol dir que rebutgin ampliar els vincles i la cooperació amb Ottawa.

A Berlín li preocupa que la fórmula de membre associat aplicada pugui donar peu a confusions perquè, fa uns mesos, el canceller alemany, Friedrich Merz, va plantejar una figura similar per a Ucraïna, amb l'objectiu d'oferir garanties de seguretat a Kíiv abans de la seva eventual adhesió a la UE. En el cas canadenc, en canvi, la proposta busca estrènyer els lligams en altres àmbits com el comerç, l'educació o l'energia.

Von der Leyen respon als estats

En el seu discurs davant del C.D. Howe Institute, la cap de l'executiu comunitari ha dit que la "idea" que va plantejar el setembre "és senzilla". "Es tracta d'una associació sense adhesió. Però podem substituir l'adhesió per una ambició i visió comunes. Podem construir una associació que s'apropi més a la condició de membre que qualsevol altra cosa que hàgim fet fins ara", ha expressat.

Von der Leyen ha emmarcat la proposta en un context de deteriorament de l'ordre internacional i de rivalitat creixent entre potències, i ha apuntat que Europa i el Canadà han de reforçar la cooperació per protegir els seus interessos i la seva independència. "La sobirania i la independència ja no són només la llibertat d'actuar sols, sinó la capacitat d'actuar junts", ha afirmat.

En aquest sentit, l'alemanya ha defensat la voluntat de construir una "Aliança per al futur" amb el Canadà, amb l'objectiu de crear un espai comú de creixement, resiliència i seguretat econòmica. "Necessitem imaginar associacions basades en la confiança i impulsades per interessos i conviccions compartides", ha dit.

Educació, recerca i seguretat

Per assolir aquesta associació, Von der Leyen ha defensat una "harmonització de les polítiques" entre Brussel·les i Ottawa. "Podem treballar en tots els àmbits, des de la intel·ligència artificial i el clima fins a l'energia o la seguretat", ha afirmat.

Així, ha anunciat que la UE vol ampliar la participació del Canadà en el programa Erasmus+ i reforçar-ne la implicació en la pròxima edició d’Horizon Europe. També ha apuntat que Brussel·les i Ottawa treballaran per facilitar que els professionals puguin exercir a banda i banda de l'Atlàntic. "Això és, en poques paraules, el que significa ser membre associat", ha apuntat.

En l'àmbit econòmic, Von der Leyen ha apostat per integrar encara més les cadenes de subministrament estratègiques i oferir facilitats perquè les empreses accedeixin als respectius mercats. També ha destacat el potencial de cooperació en minerals crítics i ha recordat que les importacions d'aquests materials procedents del Canadà van créixer un 62% en valor l'any passat.

La dirigent europea també ha situat la intel·ligència artificial i la seguretat entre les prioritats de la relació bilateral. Ha defensat que Brussel·les i Ottawa col·laborin en el desenvolupament de normes i estàndards per garantir una IA segura i ha avançat que divendres es tancarà un acord perquè el Canadà s'incorpori a la infraestructura europea de supercomputació.

Pel que fa a la carpeta de seguretat, la UE vol que l'associació es tradueixi en una implicació més gran del Canadà en el suport militar a Kíiv en un moment en què Trump ha retirat l'ajuda al govern de Volodímir Zelenski. A més, Brussel·les i Ottawa també volen reforçar la seva cooperació en defensa per fer front a les amenaces sobre l'Àrtic o les ingerències informatives estrangeres.

Llegeix l'original a l'ACN