Xavier Nueno guanya el Premi Anagrama d'assaig amb 'La revuelta de los copistas'
El jurat destaca que es tracta d'una obra "reveladora" que rescata un "desconegut" univers d'històries invisibles
- Què ha passat: L'assagista català Xavier Nueno (Barcelona, 1990) ha guanyat el 54è Premi Anagrama d'assaig amb 'La revuelta de los copistas', una obra que analitza la privatització del saber i la seva transformació en mercaderia.
- L'obra: El llibre ofereix una visió de la intel·ligència artificial allunyada de les profecies apocalíptiques dels oligarques tecnològics. El jurat destaca que és 'reveladora' i rescata un univers d'històries invisibles.
- Els números: El guardó, dotat amb 10.000 euros, s'ha imposat entre 340 originals procedents de vint-i-quatre països en aquesta 54a edició del premi.
L’assagista i investigador català Xavier Nueno (Barcelona, 1990) ha guanyat el 54è Premi Anagrama d’assaig amb ‘La revuelta de los copistas’. L’obra es reivindica com un gran relat sobre la privatització del saber i la seva transformació en mercaderia, oferint una visió del desenvolupament de la intel·ligència artificial que s’allunya de les profecies apocalíptiques llançades pels mateixos oligarques tecnològics i els seus consells d’administració. El jurat destaca que es tracta d’una obra “reveladora” que rescata un “desconegut” univers d’històries invisibles. L'assaig de Nueno s'ha imposat a un total de 340 originals procedents de vint-i-quatre països. El guardó, que s'atorga cada any, està dotat amb 10.000 euros.
El jurat d’aquesta edició del guardó estava format per Jordi Gracia, Pau Luque, Daniel Rico, Remedios Zafra, com també les editores Silvia Sesé i Isabel Obiols. L’obra escollida ha sigut ‘La revuelta de los copistas. Cómo el conocimiento perdió el juicio’, que arribarà a les llibreries aquest mateix dimecres 21 d’octubre. Doctor en Estudis Visuals i Mitjans per la Universitat de Harvard, Nueno es dedica actualment a investigar i ensenyar a l’Escola Politècnica Federal de Lausana.
Els seus treballs exploren la història del coneixement en la tradició occidental des de les seves dimensions artístiques, polítiques, sensorials i tecnològiques. El 2023 va publicar ‘El arte del saber ligero’. També ha firmat com a coautor de ‘Napa(s). Persistir en lo inacabado’ (2017) i ‘Chaque Mercredi Caracas’ (2020). Col·labora habitualment amb artistes i els seus projectes s’han mostrat en diferents espais d’art contemporani.
Un assaig sobre com “el coneixement va perdre el judici”
L’autor ha apuntat que 'La revuelta de los copistas' és un llibre que tracta sobre la privatització del coneixement i la seva conversió en mercaderia. L’assaig explica com les empreses tecnològiques “han descarregat il·legalment la biblioteca” i com “han pogut fer-ho d'una forma tan senzilla com fer un sol clic”. La investigació de Nueno detalla “com s’ha arribat fins aquest punt” i reflexiona sobre com aquestes tecnològiques revenen el coneixement com si fos nou, “quan en realitat és un coneixement que pertany a tothom”.
L’assagista també detalla que l’obra posa sobre la taula com d’alguna manera “s’ha perdut el judici” i la capacitat de decidir “què és el que es vol respecte a aquestes tecnologies”, ja que aquestes empreses molt sovint es presenten d’una manera molt abstracta. “La proposta que hi ha darrere d'aquest llibre és tractar d'interpretar els mons tècnics d'aquestes empreses de tal manera que sigui molt més planer i accessible”, subratlla l’autor, “és un assaig molt compromès amb el llenguatge i les eines de les disciplines humanistes, però tracta de temes que normalment caurien del costat de la ciència i de la tecnologia”.
També insisteix en la necessitat de buscar solucions. “Si la biblioteca és un arxiu comú, aleshores el que les companyies ens estan revenent és una cosa que ja ens pertany”, recorda, “per tant, hauríem de disposar de models públics, alguns amb una subscripció però transparents, i d’altres públics de propietat dels estats i accessibles a tothom sense pagar cap mena de subscripció”.
De fet, Nueno sosté que a escala europea ja s’estan debatent qüestions de models oberts des de fa molt de temps. “Crec que és bo recordar en aquest context que el que hi ha darrere d'aquestes tecnologies no és més que la biblioteca, i Europa hauria de poder reapropiar-se d'aquest passat humanístic i cultural per tal d’empènyer models alternatius que estan ara ara mateix competint amb els models americans”.
En aquest sentit, recorda que cal allunyar-se dels missatges apocalíptics que promouen els consells d'administració d'aquestes empreses. Uns missatges amb una funció molt clara: “tractar d’excloure qualsevol altra empresa perquè pugui entrar a la cursa per als contractes, els grans contractes estatals d’intel·ligència artificial”. En canvi, sí que considera de gran importància lluitar per les biblioteques.
“És molt important defensar-les, també a Catalunya o Barcelona, perquè són unes de les prestacions socials més increïbles que tenim”, conclou, “són elles qui han estat organitzant i classificant el coneixement”.